Aquest divendres s’estrena la catorzena edició del Festival Sons del Món amb el concert d’Oques Grasses. L’endemà serà el torn de La Casa Azul, un dels grup de pop de referència

Productor, col·laborador, creador, músic... D’on treu el temps?
Avui dia a la feina del músic, hem hagut d’assumir que ara potser no era una cosa tant directe com abans.

M’ho explica?
Igual que el que abans tenia tomàquets, els portava al mercat, els venia i tornava cap a casa, doncs avui dia s’ha complicat tant pels tomàquets com pel nostre negoci. Ja no es allò de gravo el teu disc i me’n torno. Hem de fer moltes coses, però jo soc bastant així, ja m’agrada tastar coses diferents. En el fons tenim molta sort ja que ens agradaenmolt les coses que fem, i hem après a estimar-les.

La covid també ha significat un gran canvi. Com creu que ha afectat al sector musical?
És inevitable que els canvis extrínsecs afectin, ha passat al llarg de la història.

I a La Casa Azul com els ha afectat?
En un principi vaig intentar no adaptar amb calçador de forma forçada el discurs del que estava passant i per tant, la decisió meva va ser: no tocarem. No volia que tot estigués contaminat d’aquest «moment». No volíem romantitzar -ho. Ara, també hi ha qui ho ha fet, i ho ha fet molt bé, amb el discurs em refereixo.

Tot i això el proper dissabte actuaran al Sons del Món?
Sí. Aquesta decisió, la de no tocar, era perquè d’entrada se’ns feia difícil imaginar que tot això durés tant. Hem d’assimilar-ho tot perquè al final és la vida que vivim. La veritat és que en tenim moltes ganes, moltes, moltes.

Quin tipus de directe faran?
En el directe que portem actualment intentem provocar una hora o dues d’evasió. Intentar fer que la ment marxi, i perdre una mica el control emocional. Una mica, i després recuperar-lo quan vas cap a casa. Això aparentment és més difícil que passi amb la sèrie de restriccions actuals.

Aparentment?
Sí. Nosaltres pensàvem que trobar aquest equilibri era molt difícil, però després de tocar al Strenes vam veure que els éssers humans som molt més volàtils i adaptables a les situacions del que ens pensem.

Què vol dir?
Continuem tenint la necessitat de trobada, de tenir un moment d’eufòria... I si aquest moment d’eufòria no pot ser com era abans, el tindrem d’una altra manera. Això es una cosa que he aprés i que pensava que no passaria. L’ésser humà té tanta capacitat de sobreviure que trobem moments de felicitat en entorns inversemblants. De fet, ara estem molt més preparats per gaudir en aquests moments que fa un any. I sí, podem perdre el control estan asseguts.

Tot i això, el temps passa, La Casa Azul evoluciona, però manté intacta la seva essència.
Mira, parlar sobre això m’agrada. A vegades sí que es perd l’essència, però és important saber les motivacions del canvi, d’aquest canvi d’essència. Un grup pot canviar i que de cop no el reconeguis massa en el so, però per a mi el que importa és la motivació d’aquest canvi. Això es el que porta que el grup al llarg del temps es mantingui o no.

M’ho pot especificar una mica?
El canvi pot ser volgut, que el grup vagi evolucionant cap a noves sonoritats, perquè sigui una decisió que està al marge de modes, de mercat. En el nostre cas m’agafo com una floreta això que em deies (riu). Que es continuï percebent la personalitat i l’essència del grup, però a vegades potser és la incapacitat de fer-ho d’una altra manera (riu). Encara que agafis elements que no havies agafat mai, al final no ho sabem fer d’una altra manera. Som així, així és com sonem.

Un dels grups amb el públic més fidel.
El creixement del grup ha estat molt natural, molt a poc a poc, molt orgànic. El grup no és un fenomen de masses crec. El públic que se’ns apropa és bastant fidel i se sent molt atret per un discurs concret. Mai hem tingut una part del public «oportunista».