«Primer s’ha de ser conscient de la complexitat de la societat que representes, per tant, és evident que qualsevol alcalde no és un alcalde neutre perquè al final som un projecte polític, però has de ser conscient i molt empàtic i respectuós amb els posicionaments, la visió i les perspectives de tothom», diu l'alcalde de Roses

Ja és alcalde de Roses, un somni des de jove, és així?
El moment més xocant va ser quan es van proclamar els resultats, sobretot perquè és el moment que ja no hi ha marxa enrere. No perquè vulgui fer-me enrere, però fins aquell moment sempre pot fallar qualsevol cosa. I llavors és quan dius «ara sí», tot i que després costa uns dies fer-se a la idea, però estic molt feliç.

Com ha de ser el mandat de Plana?
Primer de tot, de recuperació de les conseqüències de la pandèmia que és un element comú a tots els ajuntaments. D’altra banda, m’agradaria que fos un mandat on s’encarin problemes estructurals de fa temps i espero que si no es poden resoldre de manera definitiva, com a mínim es puguin abordar amb profunditat. Hi ha un dels temes, que en podem dir la joia de la corona, que és el Parc Natural del Cap de Creus. S’ha de repensar i fer inversions importants per adequar-lo i hem de posar fil a l’agulla. Un altre tema és l’urbanístic, ara tenim un planejament que és de l’any 1993, i de fet, és un pedaç del 1986 i cal posar al dia. Entre altres coses perquè hi ha problemes estructurals com ara la manca de sòl industrial, i altres no menors, com és l’adequació del Pla Director Costa Brava. I a part d’això, un altre tema important és saber gestionar bé, saber transformar i saber representar.

I com s’ha de fer?
Primer s’ha de ser conscient de la complexitat de la societat que representes, per tant, és evident que qualsevol alcalde no és un alcalde neutre perquè al final som un projecte polític, però has de ser conscient i molt empàtic i respectuós amb els posicionaments, la visió i les perspectives de tothom.

Això vol dir ser menys partidista?
Vol dir ser menys partidista, sí. Que no vol dir no ser ideològic, eh? Però sí menys partidista.

Hi ha temes calents a l’aigüera, un és el top manta. Com es preveu l’estiu?
Fer comparacions entre Roses i Barcelona és molt aventurat i es fa sovint. Roses té una peculiaritat molt diferent a Barcelona, allà la immensa majoria de venedors resideixen a la ciutat, això obre unes perspectives que aquí no tenim. A Roses, l’any passat vam tenir unes cent cinquanta mantes, anys anteriors havíem arribat a cinc-centes, veurem aquest. D’aquestes mantes, més del 90% dels venedors no resideixen a Roses, és a dir, venen, fan la temporada i marxen. Això fa que les capacitats que tenim per actuar des de la perspectiva social són complicades, perquè estan aquí dos mesos i no tenim eines socials per gestionar-ho. Al nostre entendre, el top manta s’ha d’abordar des d’una perspectiva social, i no dic que no hi hagi d’haver perspectiva policial, al final és una activitat il·legal. Tot i això, l’actuació policial ha de ser proporcional i ha de ser garantint termes d’eficàcia i de seguretat. El que no podem fer és com altres poblacions han fet, amb grans persecucions policials per sortir a la premsa, no és eficient. I s’ha de garantir la seguretat de tothom: dels mateixos venedors -que són un col·lectiu vulnerable- dels agents de policia, i la seguretat de les persones que transiten pel passeig marítim. Hem de tenir claríssim que l’actuació policial no és la solució al problema, només et dona una gestió a curt termini. L’actuació que ha d’anar a l’arrel del problema és la social, ha de ser la regulació d’estrangeria: fins que no es reguli, costarà molt posar-hi solució, però plantejar que la solució és policial és mentida.

La situació de vulnerabilitat i risc de pobresa està l’ordre del dia i Roses no se n’escapa. Com s’hi treballarà?
En aquest sentit, vull destacar que l’Ajuntament de Roses ha fet un augment important dels recursos socials, en dos anys ha augmentat un 37%, i vull reivindicar que l’augment és abans de la pandèmia. Una part d’aquesta despesa ha hagut de ser per pal·liar la part assistencial, com ara respondre a les necessitats bàsiques d’una part de la població amb serveis, com el Centre d’Aliments. Però una altra part ha d’anar per prevenir i revertir situacions de vulnerabilitat i un dels projectes que hem impulsat és el Centre Obert, un servei destinat a treballar amb la mainada de famílies en risc que busca fomentar la seva autonomia i el seu bon desenvolupament formatiu.

I l’Oficina d’Habitatge, com avança?
És un altre compromís de cara els pròxims anys i el projecte és crear una Oficina d’Habitatge per desenvolupar polítiques ambicioses en aquest sentit, tenim diverses carpetes sobre la taula i la primera feina és política i tècnica per trobar la via legal i crear aquest òrgan.

Un tema calent és l’accés al Parc Natural.
El parc és la imatge que molta gent s’emporta de Roses i cal cuidar l’entorn natural, l’estètica d’aquest i també cuidar l’experiència de la gent que visita el parc. I un dels punts més importants és la seguretat, el que hem viscut aquests últims estius és gravíssim per la seguretat, ens trobem amb centenars de metres de l’única carretera que connecta el parc ocupada per vehicles mal aparcats i es generen col·lapses perillosos perquè els serveis d’emergència no poden passar. Volem un model que inclogui una adequació d’aparcaments a cada cala, sense materials constructius, amb un control intel·ligent de l’accés i per últim, tenir un gran aparcament dissuasiu amb un servei de transport col·lectiu. L’any passat es van posar més de 400 denúncies en poques setmanes, hi ha una anècdota que fa gràcia però és real, i és que un agent es va fer mal a la mà de tant posar denúncies!

Quin missatge llançaria a Montse Mindan?
Li agrairia tota la feina que ha fet com a alcaldessa de Roses, la Montse Mindan la conec com a ciutadà, com a regidor de l’oposició, com a company de govern i ara com a alcalde, i ella com a membre de govern. És una persona que més enllà de les diferències, que evidentment tenim, s’ha caracteritzat per tenir molt bones formes, ser dialogant, complir els acords que fa i estimar-se molt el seu poble. Tot això són qualitats que valoro molt i vull aplicar a la meva etapa d’alcaldia.

Digui’m una cosa que no li agradi del consistori i vulgui canviar?
Tenim un Ajuntament molt ben estructurat i amb molt bons professionals, però els deures pendents són que hem de ser capaços de treballar de manera transversal i amb objectius compartits.