L'exalcaldessa de Roses llança un missatge a l'actual batlle, Joan Plana, de cara a la seva nova etapa al capdavant de l'Ajuntament de Roses: "Moltes dosis de paciència, una de seny, una d’esforç i sacrifici i una d’empatia"

Quina valoració fa del seu darrer mandat?
Han sigut dos anys de mandat completament diferents del que estàvem habituats. Hi ha hagut una pandèmia que ens ha fet canviar tots els objectius i decisions, i ha fet que dediquéssim tots els esforços a solucionar temes que mai de la vida hauríem imaginat, com per exemple, el fet de moure grups de voluntariat, buscar gel i mascaretes, fer trucades a la gent gran, tenir cura de si tothom tenia de tot, sobretot les botigues i empreses considerades essencials...

De fet, fa pocs dies comentàvem amb els companys de consistori que l’Àrea de Sanitat d’un ajuntament com el de Roses és petita perquè no tenim competència i l’únic que fem en una situació normal és tenir cura que la mainada tingui les vacunacions que toca i ajudar al CAP a fer algun programa, i en aquest cas, conjuntament amb l’Àrea d’Acció Social, s’han convertit en els dos departaments més importants durant un any. Per tant, ha sigut un mandat diferent i l’hem encarat el millor que hem sabut. Penso que la situació ha comportat una unió entre els membres de l’equip que vam formar, per fer-ho el millor possible.

Què en pensa ara del Pacte de Canyelles? Se li ha fet curt el mandat?
Sí, és clar... Hi ha moltes coses que s’han quedat aturades i el nostre cap només pensava en com podíem ajudar a la gent. No tenim una bola de vidre per saber aquestes coses i penso: «hauries d’haver agafat els dos anys últims perquè hi ha hagut la pandèmia de la covid?» No ho sabíem, ha sigut així i ho hem fet el millor que hem pogut.

Què queda al tinter de Mindan?
Sempre hi ha projectes sobre la taula... A una administració sempre hi ha els projectes i objectius que et marques per millorar el teu poble i després hi ha totes les oportunitats que van sortint. S’ha de ser prou hàbil per no perdre aquests trens que a vegades només passen un cop per davant. Dit això, també hi ha vegades que se’ns presenten projectes que no són del nostre grat, i ara estic pensant en la plataforma eòlica. Per tant, sempre hi ha coses al tinter, tenim la sort que s’ha acabat el projecte de la SUF, que ha sigut com una pedra a la sabata, i per sort arribarà a bon port. També hi ha altres projectes que falten, com la finalització del front de mar, el projecte de la musclera, el desenvolupament de l’Àrea Econòmica perquè la gent que tingui tallers pugui desenvolupar les seves empreses, un altre projecte és l’adquisició i tirar endavant l’Oficina d’Habitatge per aconseguir més habitatge social, ja que Roses en té mancança... Per tant, hi ha molts projectes per tirar endavant i millorar el poble.

S’acaba una etapa per a vostè. Quina comença ara?
S’acaba l’etapa d’alcaldessa, i ara em queda una etapa com a 1a tinent d’alcalde i com a regidora de Turisme. Quan s’acabi aquesta legislatura no em tornaré a presentar com a cap de llista per les eleccions municipals del 2023.

Com li ha canviat la vida, l’alcaldia?
No sé si m’ha canviat la vida... Penso que ha sigut una progressió de la meva vida. Quan acabi aquesta legislatura hauré dedicat vint-i-quatre anys a l’Ajuntament de Roses.

Es diu de pressa...
I tot ha sigut com una mena de progressió. Primer com a regidora d’Ensenyament, després de Turisme i Relacions ciutadanes, després Urbanisme, més tard d’Interior... I el fet d’assolir coneixements i aprendre com funciona l’administració i de tenir responsabilitats diverses m’ha fet arribar a l’alcaldia, és per això que penso que ha sigut una progressió. La responsabilitat de l’alcaldia et fa estar 24 h al dia pendent del què passa al teu voltant i això sí que és una llosa, que portes amb gust perquè evidentment ho has decidit tu, eh? Però ho pateix tota la teva família.

Quin missatge li llançaria al nou alcalde, Joan Plana?
Tothom em pregunta si li donaria consells i responc que el meu fill, a qui els pares sempre donem consells i advertim, em deia: «mama, tinc dret a equivocar-me». I penso que en Joan Plana té el seu dret a equivocar-se, per tant, consells, pocs. Però sí li faré una recomanació, i és com una recepta. Aquesta recepta ha de tenir moltes dosis de paciència, una dosi de seny, una d’esforç i sacrifici i una d’empatia. I a partir d’aquí, que ho faci el millor que pugui, que ho farà.