Vilabertran està considerat un dels tresors de la plana per la seva part d’horta i tradició

A tocar de la capital de la comarca, Figueres, i al bell mig de la plana alt-empordanesa, hi trobem un dels pobles més coneguts per tothom: Vilabertran. Es tracta d’una petita vila amb 993 habitants que disposa d’un terme municipal petit, d’uns 2,29 km², però ple de patrimoni i llegat cultural.

El poble de Vilabertran està banyat pels rius Manol i Muga, i està regat per diferents pous i també per la riera de Figueres o de Galligants, paral·lela amb el límit amb Vilatenim, a la zona de ponent de Vilabertran. En l’actualitat, Vilabertran és una vila tranquil·la i amb tots els serveis necessaris perquè la població pugui gaudir i treballar al municipi. L’alcalde és Martí Armadà i Pujol i destaca que els últims anys el govern ha treballat de valent per tenir «un poble bonic, acollidor i amb tots els serveis que necessita la població».

Els punts d’interès de la vila es poden trobar, sobretot, al nucli urbà. Aquí hi ha un dels elements arquitectònics més emblemàtics: el monestir de Santa Maria de Vilabertran, una de les canòniques medievals més ben conservades de Catalunya. El poble té carrers estrets i rectilinis que s’entrecreuen. Hi podem trobar la plaça de Catalunya i la plaça dels Hortolans, que juntament amb els carrers de l’Empordà i de Santa Maria formen el nucli urbà i és la zona on hi ha els establiments comercials, alguns dels moderns equipaments municipals i un altre dels edificis emblemàtics del poble, la torre d’en Reig, un edifici d’estil modernista, que avui és la seu de l’Ajuntament de Vilabertran i d’altres dependències municipals. Els punts d’interès els destacarem a les pàgines següents amb informació detallada de cada un.

L’HORTA. Vilabertran és conegut arreu del territori per la seva horta. El fet de tenir abundant aigua del subsòl i una terra molt fèrtil, ha convertit Vilabertran en una població de tradició agrícola. Les explotacions d’horta són petites i es troben repartides, seguint així la història i el repartiment de les grans propietats o terrenys comunals els segles XVIII i XIX.