Un estudi de la Universitat de Girona conclou que la gamba vermella es desplaça entre els set caladors que hi ha a la costa mediterrània, des del Golf de Lleó fins al sud d’Alacant. S’ha pogut determinar gràcies a les anàlisis genètiques que s’han fet a exemplars de totes mides

Tot sovint l’Alt Empordà s’identifica com un corredor per excel·lència en diversos sentits. Corredor d’infraestructures, corredor biològic per a desenes d’espècies d’aus, corredor demogràfic... I ara s’ha descobert que aquesta categoria encara es pot ampliar, en aquest cas, en l’àmbit marítim. Perquè segons les últimes investigacions científiques, el litoral de la comarca és també zona de pas per a la gamba vermella.

El desplaçament d’individus d’aquest crustaci (Aristeus antennatus), conegut també com a gamba de Palamós o gamba rosada, és encara un fenomen força desconegut. Però un estudi de la Universitat de Girona (UdG) ha aportat dades noves que, per primer cop, sorgeixen de la vessant genètica.

Unes dades que resultaran especialment importants a l’hora de garantir la sostenibilitat d’aquest recurs pesquer (explotat per la flota d’arrossegament al llarg de tota la costa mediterrània catalana i espanyola) a mitjà i a llarg termini. Conèixer la connexió genètica provocada pel desplaçament d’individus permetrà als gestors dels caladors desenvolupar un pla de gestió integral basat en aspectes fins ara desconeguts.

ESTUDI PIONER. Un equip del Laboratori d’Ictiologia Genètica de la UdG ha constatat que els individus de gamba vermella es mouen entre els set principals caladors d’aquesta espècie que existeixen des del Golf de Lleó fins a Santa Pola, al sud d’Alacant. Entre aquests caladors també s’hi compten els del Port de la Selva, Roses, Palamós (Baix Empordà), Blanes (la Selva) i Vilanova i la Geltrú (el Garraf).

Els responsables de l’estudi han detectat que els desplaçaments tenen lloc en tots els estadis del cicle de vida de la gamba —tant de les larves com dels exemplars joves i adults— i es produeixen passivament per les corrents marines, però també de manera autònoma.

L’equip científic, dirigit per la biòloga Marina Roldán, ha investigat els mecanismes genètics implicats en la connexió entre poblacions de la gamba vermella. S’han identificat i analitzat fins a una dotzena de marcadors moleculars altament variables en el genoma de la gamba, tant de mascles com de femelles. L’estudi ha comparat els set caladors per determinar els desplaçaments que s’hi estableixen, i s’ha pogut confirmar que aqueta mobilitat és «molt elevada». Així ho confirma la mateixa Roldán, que també és Catedràtica d’Universitat del Departament de Biologia de la Universitat gironina .

BONA SALUT GENÈTICA. En el marc del projecte, l’equip científic també ha comparat les dades dins un mateix calador en dos anys diferents, el 2016 i el 2017. «Repetir aquesta metodologia ens ha permès comprovar que les poblacions són molt estables, i això fa que puguem assegurar que els caladors analitzats presenten una bona salut genètica», assegura Marina Roldán. Per la investigadora, aquesta salut genètica «indica una bona resposta natural a la pesca en tots aquests caladors».

L’estudi és fruit del treball en equip del Laboratori d’Ictiologia Genètica, amb seu al Campus Montilivi de Girona i amb una llarga experiència en l’estudi de la base genètica de diferents aspectes biològics de la gamba vermella. Els resultats s’han publicat recentment a la publicació Scientific Reports, del grup Nature. La recerca compta amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern espanyol, en el marc d’una línia de recerca aplicada per estudiar el genoma de la gamba vermella i les seves implicacions en la gestió d’una pesca sostenible.