Dissabte a partir de les 21 h al Teatre El Jardí de Figueres sonaran les cançons de ‘0001’, el quart treball de Blaumut. Un disc ideat com una peça conceptual, amb cançons que parlen de l’ésser humà, vorejant i aprofundint a través de la seva part racional, l’emocional i la més física. Un exercici d’autoreflexió convertit en art que mostra de la maduresa i l’evolució d’un grup que sembla no tenir sostre

L’any que deixem enrere ha estat molt complicat per a tothom. Tot i això vostès han pogut fer bastants actuacions amb el 0000.
Sí, bastant complex. Però sembla que la cosa s’està animant. Nosaltres pel que fa a concerts tenim molta més cosa que el que teníem l’any passat, que Déu-n’hi-do el que vam poder fer a final de l’estiu. Ara sembla que la cosa s’encara d’una altra manera.

Vostès noten la gent més positiva?
El que notem es que la gent té moltes ganes de fer activitats. Qualsevol acte que es proposa, la gent s’hi tira de cap. Això és molt xulo, és com un despertar al final. Això serà bo per la cultura, serà bo per qualsevol àmbit.

Ara que parlava de despertar... El nom, 0001, aquest 1 vol dir que desperten?
Doncs mira, aquest disc va ser com un trencament del que veníem fent. Veníem fent discos en els quals no havíem parat gens. Fèiem el disc, giràvem, i tornàvem a la càrrega. Aquest cop vam decidir que quan acabéssim la gira de l’anterior disc, Equilibri, ens prendríem un any i mig per fer tranquil·lament el disc, compondre’l i gravar-lo, va ser una mica aquest període de descans.

Així doncs el títol...
Al final el títol del disc és en l’últim que pensem. 0001 ens va semblar ideal. Aquests tres zeros que eren dels tres anteriors discos, i aquest 1, que era com recomençar, renéixer.

És un disc molt intents, amb temes molt personals. D’on apareix?
Quan el vaig compondre va ser un procés d’autoconeixement. De teràpia, diria jo. Anar rascant a veure què hi havia a dins... I al final em vaig acabar adonant que moltes de les cançons que anaven sortint parlaven molt de l’ésser humà. De la part racional, de la part emocional i de la part física. Veia que tot el disc girava al voltant d’aquests tres eixos. Em va semblar un fil d’on estirar, i n’estic molt content.

Sembla que em parli d’una autoavaluació?
Va ser tot un procés intern de reflexió que ha estat molt profitós. Llàstima que el disc sortís el 14 de febrer del 2020, just després ens va enganxar tot això de la pandèmia.

Aquesta aturada per mirar-nos. Creu que l’hauríem de fer tots?
És necessari. Fer-ho de tant en tant, aturar-te un moment, seure, respirar i veure en quin punt ens trobem de la nostra vida. Crec que és molt necessari, si ho féssim tots més, prendríem millors decisions, sens dubte.

L’espectacle que veurem a Figueres, el 0001, ve condicionat per les restriccions actuals?
Ara no. En la gira de l’any passat (la 0000), evidentment estava influenciada pel nou disc, però tocàvem en format acústic, i també cançons d’altres discos. Va ser com un recull del que teníem en un format més petit. Evidentment, hi havia menys gent.

Quina valoració en fa?
Molt bona. Ens ho vam passar molt bé. Ho teníem al cap des de feia molt de temps i vam aprofitar per fer-ho. Tornar als orígens una mica, amb els instruments que teníem, sense cap tipus d’efecte. Com si toquéssim al menjador de casa. Fer les cançons i reinterpretar-les.

Dissabte, però, ens presenten un nou espectacle.
A partir d’aquest passat mes de març hem fet concerts a Barcelona, on vàrem presentar les cançons en format ‘gran’. Això és el que portem ara, és el que tenim ganes de fer. Sortir a tocar amb tota l’artilleria.

Com han anat aquestes primeres experiències?
Com et deia, l’any passat ens ho vam passar súper bé, però és clar, d’alguna manera estàs un punt limitat. Però les actuacions que hem fet ara a Llinars, Barcelona, ha estat com un ‘deixar-se anar’, tocar amb tota l’artilleria, i la veritat, és quan tot el disc pren sentit al final. Va ser molt xulo.

Parlava ara de deixar-se anar. Suposo que tenien ganes de tornar a viure aquesta sensació?
Moltíssimes. Quin artista no té ganes de trobar-se amb el seu públic i mostrar el que ha fet durat tot aquest temps? L’art i la cultura han passat hores molt baixes i ara és com un petit renéixer. Moltes ganes de que continuï, que això no s’aturi aquí i puguem tornar a la normalitat el més aviat possible.

Dissabte 22 la parada és a Figueres
Sí, en tenim moltíssimes ganes. Aquest concert l’havíem de fer l’any passat i ens va saber molt greu que s’aplacés, ens vam quedar amb l’espineta i ara finalment el podrem fer. El 21 estarem a Manresa i el 22 aquí, a Figueres. Amb moltes ganes de veure-us i amb moltes ganes de tocat aquí en directe.

Una última curiositat, com és que el 0001 el trobem en vinil?
Sempre ens havia fet il·lusió. Al final és un objecte bonic amb un so particular, molt càlid, que ens transporta cap a un altre lloc. Això artísticament és molt xulo. Vaig fer tot l’art del disc dibuixat, i fer-lo en vinil i veure’l... És una forma que tot agafi més sentit. Una mica fetitxe... Com tenir encara més el disc.

Una bona forma d’escoltar el disc de dalt a baix sense pressa.
Sí. Vam plantejar aquest disc on cada cançó està acompanyada d’una imatge creada per aquella cançó. En el meu procés vaig imaginar això; posar el disc a casa, agafar el llibret, anar llegint les lletres, anar veient el dibuix, perquè va molt relacionat amb el que es va dient, com un viatge. D’autoreflexió i autoconeixement.