Un llibre descobreix la figura de Joan Figueras, un veí de Cadaqués que era presentat com el fillol

Una de les obres més emblemàtiques de Salvador Dalí és La Madona de Portlligat, de la qual n’hi ha dues versions. Al quadre, la Mare de Déu acull un Nen Jesús que estava inspirat en Joan Figueras, un nen de cinc anys que va ser fotografiat per Gala o pel mateix pintor per tal de servir de model i immortalitzar-lo en aquestes dues obres, realitzades entre 1948 i 1950. A partir d’aquell moment es va iniciar una relació entre el matrimoni i aquell nen, gairebé com si fos un fill o un nebot. Una història coneguda a Cadaqués, sobretot per la gent de més edat, però que no havia transcendit més enllà fins a la publicació del llibre El niño secreto de los Dalí, escrit pel periodista José Ángel Montañés.

El volum va ser presentat divendres al Cercle Sport de Figueres, en un acte organitzat pels Amics del Museu Dalí, que va comptar amb una introducció de Mariona Seguranyes, doctora en Art i especialista en tot l’entorn dalinià. El llibre va sortir a la llum el passat mes de novembre i, a causa de les diferents restriccions derivades de la pandèmia, Figueres ha estat el primer lloc on s’ha presentat públicament, llevat de les trobades amb periodistes.

En el pròleg, Ian Gibson, també historiador i estudiós del pintor figuerenc, reconeix que «encara hi ha molts detalls que no coneixem sobre Dalí i Gala, i descobrir la seva llarga relació amb Joan Figueras ens ajudarà a apreciar la tendresa humana que tenien i que a vegades se’ls nega». La història, tan completa i documentada, ha sortit a la llum després que Montañés es fixés en una foto antiga, on apareixia un nen que aparentava molta complicitat amb Dalí. A partir d’aquí va anar estirant del fil fins a disposar de tots els elements verificats per escriure el llibre.

L’autor explica que «Mercè Cabanes, la muller d’en Joan des del 1966 fins que aquest va morir, el 1999, als 57 anys, conserva a la casa de Cadaqués cartes, fotografies i postals, dibuixos fets per Dalí i acolorits per en Joan, i altres de dedicats pel pintor. També conserva alguns dels regals que tant Dalí com Gala li van portar al marit dels Estats Units i després a les seves dues filles, a banda del record de centenars d’històries i anècdotes que el marit li va explicar de la relació que tenia amb tots dos». La col·laboració i la implicació de Cabanes, i de les dues filles del matrimoni, ha estat cabdal per elaborar el llibre.

UN LLARG VINCLE. Montañés explica que «la relació entre Dalí, Gala i Joan va començar el 1948, quan ells van tornar d’una estada als Estats Units de gairebé deu anys. El pintor renegava del surrealisme i estava decidit a iniciar una nova etapa misticoreligiosa. I quina manera millor de fer-ho que pintant una Verge, que seria Gala. Necessitava un nen Jesús, i en aquell moment en Joan, que tenia cinc anys, voltava per Portlligat en companyia del pare, Jaume Figueras, amic de joventut del pintor i lampista, que en la seva absència havia participat en els treballs per condicionar la casa de Portlligat. En Joan va ser l’escollit. Va passar aquell estiu amb ells i ho va repetir el següent, mentre Dalí pintava La Madona de Portlligat. També l’estiu del 1950, quan el creador va fer la versió definitiva d’aquesta obra. Aquell nen simpàtic, entremaliat, guapo i despert se’ls va acabar posant a la butxaca, malgrat la fama de freds, distants, poc afectuosos i, fins i tot, d’odiar els nens, que sempre ha acompanyat Dalí i Gala».

A partir d’aquell moment s’iniciava un relació de familiaritat que va durar més d’una dècada, tot i continuar posteriorment en forma d’amistat. Presentat sovint pel matrimoni com el seu fillol, al poble se’l va arribar a conèixer com «el nen de can Dalí». Explica l’autor del llibre que «en Joan va conviure amb la parella de manera quotidiana, amb qui compartia les llargues jornades d’estiu, i entrava i sortia de la casa i de l’estudi del pintor al seu aire. Menjava amb ells, jugava amb Dalí a espadatxins al jardí o a futbol a la platja, i a les cartes amb Gala, mentre Dalí pintava; sortien tots tres a navegar, a banyar-se i a prendre el sol per les recòndites cales del cap de Creus. En Joan va fer de model del pintor i d’ell va aprendre a dibuixar. També va viatjar a Barcelona amb ells en una pila d’ocasions, i allà es van allotjar al Ritz i van anar a actes públics».

Montañés ha reconegut que «ni Dalí, ni Gala, ni en Joan són vius, però d’aquesta relació mai explicada n’han quedat un bon nombre de fotografies, que permeten reconstruir aquesta història, que no ha transcendit més enllà de l’entorn familiar i del cercle més pròxim a la parella, sobretot a Cadaqués. De fet, si avui es pregunta a les persones de certa edat del poble qui va ser en Joan Figueras, la majoria coneixia aquesta història». La voluntat de donar-la a conèixer per part de la seva vídua ha estat determinant per publicar aquest llibre de més de 300 pàgines i que inclou dotzenes de fotografies dels protagonistes.

L’autor afegeix que «entre els milers d’imatges que va conservar Gala a les caixes, en més d’un centenar, inèdites, apareix en Joan. La majoria són fotografies casolanes, fetes per Gala i fins i tot Dalí. Una naturalitat que no es perd davant dels fotògrafs d’arreu del que van visitar el pintor des dels anys cinquanta, per il·lustrar reportatges de revistes, setmanaris i diaris de l’època. La relació també ha quedat reflectida en un bon nombre de cartes i postals creuades entre la parella i el jove, inèdites també, que fins ara havien passat desapercebudes per als investigadors».

Montañés explica, finalment, que »Dalí i Gala tenien plans per a en Joan. No només van voler que viatgés als Estats Units per estudiar-hi i viure amb ells durant l’hivern, cosa que els pares d’en Joan no van voler, sinó que el pintor també volia que protagonitzés algun dels seus projectes. Fins i tot als anys setanta, durant les tasques de condicionament del teatre de Figueres per convertir-lo en el Teatre Museu, el pintor va oferir diverses vegades a en Joan ser-ne el primer director, però ell ho va rebutjar».