El municipi de Darnius té un terme i un entorn natural d’allò més extens. És per això que durant el segle XIX s’hi va desenvolupar una de les indústries sureres més importants de la nostra comarca

La primera vegada que apareix el nom de Darnius és l’any 983 amb Darnicibus, en llatí. Segons la història, el nom és perquè pertanyia al comptat de Besalú i, de fet, se’n troben vestigis repartits pel terme municipal com el dòlmens del Mas Puig de Caneres. Un dels punts més emblemàtics del poble és el castell de Mont-roig: se’n parla per primera vegada el 1070, perquè era propietat dels senyors de Darnius. Ara, moltes de les masies que formaven el veïnat de Mont-roig estan deshabitades. A finals del segle XIV figuren com a senyors del poble una família que va adquirir el cognom de Darnius i senyorejava les llles, Mont-roig, la Vajol i Bosquerós. I després de casaments, batalles i morts, el 1692 és Carles II qui atorga el títol de comte de Darnius a Miquel Joan de Taverner i d’Ardena. En l’actualitat, al poble hi ha menys de 600 habitants i l’alcalde que forma l’equip de govern és Josep Madern.

L’ECONOMIA ANTIGA. El municipi de Darnius té un terme i un entorn natural d’allò més extens. És per això que durant el segle XIX s’hi va desenvolupar una de les indústries sureres més importants de la nostra comarca. Les extensions d’alzina surera van potenciar-ne la industrialització, que es va dur a terme fins el segle XX. El sector surer va fer que el 1865 es fundés una germandat de socors, i al cap de poc temps es va crear la Societat Cultural i Recreativa i La Concòrdia, que al cap dels anys va ser el museu rural municipal de Darnius. En l’actualitat, l’economia del municipi ja no va tan lligada al món del suro i les alzines. Avui en destaca sobretot el turisme rural, els allotjaments i establiments gastronòmics de la zona, el patrimoni cultural, i sobretot el pantà de Darnius. A les pàgines següents trobareu un apartat detallat amb informació sobre l’embassament. Només destacar que va ser construït el 1954 pel Ministeri d’Obres Públiques, durant la dictadura espanyola. Avui és un dels atractius del municipi i de la comarca alt-empordanesa i també un servei essencial d’aigua.