‘Jauría’ remou les vísceres

"Aquells que diumenge érem a El Jardí vam presenciar un muntatge de 10 en molts aspectes"
En el marc de Figueres a Escena, l’obra Jauría, dirigida per Miguel Arco, es va representar aquest diumenge al teatre El Jardí. Són 90 minuts d’interpretació sobre l’agressió sexual de La Manada a una noia de 18 anys durant els Sanfermines del 2016. El muntatge, escrit per Jordi Casanovas, es basa en les transcripcions clau del judici del cas. Uns fets molt mediàtics en el seu moment pel gran rebuig social que van generar i que fins i tot van propiciar canvis del codi penal. El desembre del 2018, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra va confirmar la pena de 9 anys de presó per als cinc autors del delicte d’abús sexual i, mesos més tard, el Tribunal Suprem els va elevar la pena a 15 anys de presó.
A les portes de la sala de vistes, mentre acusats i víctima se sotmetien als interrogatoris, se sentien clams de suport a la noia amb els crits «Yo sí te creo». Aquests lemes també es reprodueixen a l’obra, que des del principi fins al final va desencadenant el relat d’uns fets abominables. Els aleshores processats queden retratats ells mateixos amb les seves declaracions, traspuant un masclisme extrem i actituds primàries i més pròpies de l’Edat Mitjana que del segle XXI. Això fa que l’espectador vagi acumulant ràbia continguda envers els fets i els seus autors. A l’altre extrem, la víctima es trenca en trossets, però es torna a aixecar. Aquells que diumenge érem a El Jardí vam presenciar un muntatge de 10 en molts aspectes. Bona feina també dels actors Fran Cantos, Álex García, María Hervás, Ignacio Mateos, Martiño Rivas i Raúl Prieto. No només encarnen els papers d’agressors i víctima sinó que també canvien de registre per donar vida als jutges i fiscals. Els cops de cadira, els cants, els efectes i la il·luminació del muntatge són altres elements molt ben trobats. Tot plegat, una lliçó.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari