La castellonina Yasmina Alcaraz (1989) ara fa aproximadament un any que va debutar a la màxima categoria del bàsquet estatal, la Liga Endesa. Després d’una temporada a dalt de tot, passa balanç de les sensacions d’aquest primer curs a l’elit, un any que li ha servit, a través de les seves bones actuacions, per rebre un guardó del portal local basquetgironi.cat

Fa uns dies va rebre un guardó del portal basquetgironí.cat. Com valora aquest reconeixement?
Un premi en el qual hi tingui a veure la demarcació de Girona per mi és orgull, sempre ho ha estat i així ho seguirà essent. M’encanta poder representar la territorial gironina i el territori des del vessant arbitral i esportiu. És un premi al nivell de qualsevol altre guardó, i més tenint en compte que els àrbitres normalment no tenim reconeixements d’aquesta mena, per això fa molta il·lusió poder-lo rebre. I tot plegat, competint amb un referent a Girona com és en Jordi Renart, a qui vull felicitar també per totes les votacions que ha tingut.

L’arbitratge esportiu cada cop està essent més respectat i valorat, doncs?
Des del meu punt de vista, l’arbitratge esportiu sí que s’està respectant amb una progressió positiva. És cert que, al cap i a la fi, som focus de protestes i fins i tot insults per part d’alguns espectadors, però això, i no ho vull justificar, forma part de la nostra feina. És a dir, no hi ha res justificable quan entrem en faltes de respecte o amenaces, però nosaltres ens fem a base d’això, precisament. D’altra banda, cada vegada més, sobretot pel que fa a jugadors, entrenadors o directius, hi ha un respecte més alt cap a la nostra figura. El que nosaltres intentem fer entendre és que també som persones, que tenim els nostres sentiments i que, malgrat que ens preparem, psicològicament també ens pot afectar una situació concreta. En aquest sentit, s’està ajudant que es visibilitzi la nostra figura com a persones normals, i això fa que també ens respectin. Un respecte, però, que nosaltres també ens hem de guanyar com fa qualsevol persona del món de l’esport. És important fer entendre que, com a persones que som, hi ha errors, però som els primers que no els volem cometre, ja que busquem l’excel·lència i el màxim encert en les nostres intervencions.

Quina valoració fa de la seva primera temporada a la Liga Endesa?
La primera temporada, sigui quina sigui la categoria, el nivell o l’esport, és difícil i és un procés d’adaptació de menys a més. I crec que així ha estat en el meu cas: de mica en mica he anat entenent tots els canvis que representa estar en una lliga d’aquest nivell, molt ben considerada en àmbit europeu. Estic contenta de les petites passes que s’han anat fent, però queda molt treball per fer. Es tracta d’una cursa de fons, i mentre se’m permeti continuar treballant en aquesta lliga professional, que valoro molt, ho donaré tot i faré tot el treball possible fora de pista per estar el més encertada i poder aportar el millor treball.

Quin repte té per a aquest curs?
El mateix, o molt semblant, al que pot tenir molta gent amb molts aspectes de la societat avui en dia: poder mantenir viva la meva feina, en aquest cas l’arbitratge, durant tota la temporada. El repte és aquest, poder fer partits, perquè cada partit serà un objectiu assolit i una oportunitat per poder treballar. No sabem com evolucionarà la pandèmia, i d’això en depèn la nostra competició. Som uns privilegiats de poder continuar aplicant i valorant tot allò que més ens agrada, que és l’arbitratge, i per tant, el repte d’aquest any és poder evolucionar tot el que es pugui i aprofitar cada partit, valorant sempre que hi ha molta gent que no pot fer el que més li agrada o simplement la seva feina.

La bona evolució de les dones en el sector de l’arbitratge és un fet?
Soc molt positiva amb aquest tema: s’estan fent molts progressos en molts esports diferents i s’està potenciant la figura femenina dins l’arbitratge esportiu, que cada vegada és més respectat. És veritat que encara queda molt per fer, que encara hi ha un aspecte social que ens negativitza, però hi ha molts esforços per part de les federacions –autonòmiques, estatals i fins i tot internacionals– per donar suport a l’arbitratge femení. Dubto molt que hi hagi cap dona que estigui al nivell arbritral que està perquè li hagin regalat, i això ha de continuar essent així: no perquè es vulguin tenir més dones arbitrant s’han de donar oportunitats a persones que encara no estan del tot preparades. Hi ha d’haver igualtat de condicions sempre, una altra cosa és la igualtat de número: això és quelcom molt llunyà, que veig molt complicat, i ara mateix no és l’objectiu principal. El repte, en aquests moments, és que arribin dones i que ho facin amb molt bon nivell.