«El monòleg de 'Les coses excepcionals' convida el públic –vaja, no el convida, el fa partícip– de l’obra a través d’una llista infinita de coses excepcionals»

L’escenari del Teatre Municipal el Jardí de Figueres va convertir-se en un espai ideal per descobrir Les coses excepcionals, un text adaptat de Duncan Macmillan i interpretat per Pau Roca. El monòleg convida el públic –vaja, no el convida, el fa partícip– de l’obra a través d’una llista infinita de «coses excepcionals». Anem pams. El protagonista explica la història de la seva vida quan, de nen, amb 7 anys, descobreix que la seva mare ha intentat suïcidar-se. A partir d’aquest dia decideix escriure una llista de «coses excepcionals» com ara els gelats o les guerres d’aigua. Durant l’obra, quan comença a recitar la llista és quan entra la participació del públic. En arribar a l’espectacle, Roca reparteix retalls de paper amb cada una d’aquestes coses excepcionals, i és aquest mateix públic qui acaba recitant la llista infinita. Hi ha assistents que tenen més sort o menys, com es vulgui interpretar; que no només reciten la frase amb aquella cosa excepcional, sinó que fan de protagonistes amb papers com ara el pare, la psicòloga de l’escola, la veterinària, el professor de la universitat o la xicota del protagonista. Qui escriu aquestes línies va fer de prota durant uns minuts. Gràcies per fer-ho fàcil, Pau!

El monòleg, que està produït per Sixto Paz Produccions i El Terrat, convida a reflexionar sobre un tema prou dur com és el suïcidi però jugant sempre amb tocs d’humor i crítica, i fent que l’espectadora mantingui la tensió i la mirada amb l’actor, que, en aquest cas, la de Pau Roca és d’allò més penetrant. És un espectacle teatral que atrapa, et fa pensar en tot allò que és excepcional per tu i les persones que t’envolten, i et fa veure que sovint allò excepcional és el que ens fa viure.