Els nivells d’omega-3 de les anxoves i les sardines són baixos i això afecta la viabilitat de les poblacions

Els nivells de greix en les sardines i les anxoves de la Costa Brava han disminuït en els darrers 10 anys i són inferiors que els de les sardines i les anxoves d’altres llocs de la Mediterrània i de l’Atlàntic. Això indicaria que s’han produït canvis importants en la seva dieta. La quantitat de greix d’aquests peixos acostuma a ser particularment elevada durant la primavera i l’estiu, que és quan el plàncton, el seu aliment, és més abundant. Per tant, la disminució dels nivells de greix en les sardines i les anxoves de la Costa Brava podria explicar-se per canvis en la productivitat i la composició del plàncton, possiblement lligats a l’increment de la temperatura de les aigües, així com per canvis en els nutrients que arriben al mar procedents dels rius i pels efectes de la sobrepesca.

Aquestes conclusions són els resultats principals d’un estudi del grup de recerca SeaHealth i la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona (UdG), i del programa de Tecnologia Alimentària de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). La recerca, en què s’han estudiat uns 2.000 exemplars de sardines i anxoves dels ports de Roses, l’Escala, Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Palamós, és la més extensa feta fins ara a la Costa Brava.

L’estudi alerta, també, dels nivells baixos d’omega-3 durant l’època de reproducció de la sardina, que és l’hivern, la qual cosa condiciona el seu estat reproductiu. Els resultats de l’estudi són rellevants en l’àmbit ecològic perquè la sardina i l’anxova, les dues espècies de peix blau petit més abundants al mar de Catalunya, constitueixen la base alimentària per a molts altres peixos. Com a resultat, la seva mala condició pot afectar l’estat de salut d’altres peixos situats més amunt de la cadena tròfica, com ara el lluç.