David Capel: 'El sedentarisme ens limita i pot ser l’origen de moltes lesions quan comencem a fer esport'

per Jordi Nierga

Esports

La tornada a l’activitat esportiva no arribarà exempta de problemes musculars, a causa de la inactivitat d’aquest llarg període. Ens ho explica David Capel, fisioterapeuta, osteòpata i propietari des del 2001 del centre Capelfisiosport. Pioner a la comarca amb tractaments com les ones de xoc i la diatèrmia profunda, també va ser preparador físic i fisioterapeuta de la UE Figueres (1993-2001)




 


Quines recomanacions faria a la gent que ha començat a practicar esport després de tants dies confinada a casa?
Després de cinquanta dies de confinament, el més important és ser conscient del nostre estat físic. Aspectes com l’edat, l’estat de forma o les patologies associades ens permetran programar quin entrenament serà el més adequat. A partir d’aquí, es pot iniciar l’activitat física, però sempre ajustada a les possibilitats de cadascú i programant la progressió de la càrrega d’entrenament: és a dir, el temps i la intensitat de l’exercici. Una recomanació que faria és utilitzar les sessions a l’exterior per fer el treball cardiovascular, com ara caminar, córrer, ciclisme o patinatge, entre altres, i alhora continuar amb les sessions d’entrenament funcional –força, flexibilitat, mobilitat articular...– al domicili, fins que s’acabi l’estat d’alarma. D’altra banda, no s’han d’oblidar aspectes obvis com ara fer un bon escalfament previ, portar un calçat adequat, hidratar-se correctament, escollir carrers tous...


Tornar a l’activitat de cop després de tants dies d’inactivitat quines lesions pot provocar?
Un dels problemes més significatius en l’àmbit de salut d’aquest confinament és, sens dubte, el poc temps que hem dedicat per norma general a fer activitat física. Aquest sedentarisme ens limita molt i pot ser l’origen de moltes lesions quan comencem a fer esport. La inactivitat pot provocar el que s’anomena sarcopènia, la pèrdua de massa muscular, que si ho ajuntem als mals hàbits alimentaris –poques proteïnes, fruites i verdures–, juntament amb les alteracions dels horaris del descans i l’estrès emocional derivat per la situació personal, laboral i econòmica, suposa un còctel explosiu i un focus de posteriors lesions. Segurament, aquestes lesions seran de caire més articular i miofascials, com són per exemples les tendinitis aquil·lianes o rotulianes, les osteopaties de pubis, problemes amb el genoll amb meniscopaties, fascitis plantars, contractures musculars...


Fer estiraments abans i després de l’exercici és més important que mai, en aquestes circumstàncies actuals?
Els estiraments són molt recomanables perquè redueixen la tensió muscular, milloren la coordinació i l’amplitud del moviment i ens fan conèixer millor el nostre esquema corporal. Ara bé, es recomana diferenciar quan i com els hem de fer. En aquest sentit, els estiraments previs a l’entrenament han de ser dinàmics, perquè abans de l’esforç necessitem augmentar el reg sanguini i lubrificar les articulacions, de manera que els músculs implicats estiguin el més ben preparats possible. En canvi, en finalitzar l’exercici els estiraments poden ser estàtics, quan es fan correctament són segurs i faciliten la recuperació. Han de ser suaus i no dolorosos, i es recomana mantenir la posició durant quinze o trenta segons, estirant totes les estructures implicades, tant en la cadena miofascial posterior (tríceps sural, isquiotibials, músculs erectors de la columna, glutis, trapezi...), com de la cadena anterior (psoes, pectoral...). Hem de tenir en compte que si l’esforç és màxim és millor no estirar just després de l’exercici, ja que s’han provocat microruptures per l’estrès dels músculs.


El període de confinament també pot haver provocat lesions?
El fet d’estar moltes hores asseguts, adoptant així postures incorrectes de tipus cifòtiques, pot haver provocat alteracions del nostre sistema musculoesquelètic, la qual cosa ens aboca a patir més disfuncions de tipus somàtic, com poden ser les cervicàlgies, lumbàlgies, mals de cap, vertígens o ciàtiques. En algunes ocasions, caldrà tractar aquests problemes amb tractament fisioterapèutic i osteopàtic per tornar a equilibrar el nostre organisme. 





Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article