La Federació Catalana de Futbol va confirmar la setmana passada que donava per acabada la temporada en les competicions territorials. Es va resoldre, doncs, una de les grans incògnites d’aquests dies, però encara n’hi ha que es mantenen dempeus: per exemple, com es gestionarà aquesta finalització del curs pel que fa als ascensos i descensos. Des de l’ens federatiu, diuen, hi estan treballant

Fins a quin punt ha estat complicat arribar a prendre la decisió de suspendre les competicions territorials?
Hem estat esperant fins al límit, perquè la intenció de la Federació sempre ha estat acabar la competició, és el més just i raonable, però en casos excepcionals s’han de prendre mesures excepcionals. I en aquest moment el Govern espanyol ha establert un estat d’alarma, com a mínim, fins al 10 de maig, i això fa que sigui impossible acabar deu jornades abans de finals d’agost, tenint en compte que els equips necessitarien un període de preparació previ. El sentit comú i la realitat, a més dels consells dels mateixos experts, ens porten a una situació en la qual de moment no es podrà començar a competir en condicions normals fins al setembre o l’octubre, com a mínim.

L’opció d’acabar la temporada ha estat al damunt de la taula fins al final, doncs.
Correcte. Com dic, hem esperat fins al final, però sempre sabent tots els plans. És a dir, des del primer dia ja teníem un pla B per afrontar aquesta situació actual; esperàvem que no hagués d’arribar, però per desgràcia ho ha fet.

Queden per definir els ascensos i els descensos. Quina opció té més força?
De la mateixa manera que hem tardat a confirmar que les competicions acaben, tampoc no volem córrer a l’hora de decidir com ho han de fer. A partir d’avui [en referència al dijous 23 d’abril, quan la Junta va aplicar la normativa de la finalització de les temporades] començarem a estudiar les futures possibilitats, i no poden ser moltes: millor dues que tres.

Quines?
S’han dit moltes coses, però fins que no surti una ordre de la Federació tot el que apareix només són comentaris. La decisió s’ha d’aprovar per Junta, i a partir d’ara començarem a treballar amb les opcions que tenim, i creiem que en sortiran un parell. El que es va dient no va gaire desencaminat, certament, perquè tampoc podem ser gaire complicats, però ara no sabem exactament si pot ser una opció o l’altra.

Una opció és que no hi hagi ascensos ni descensos?
Una de les opcions reals és donar la competició per nul·la, però això no vol dir que no hi hagi ascensos. En aquests moments a Tercera Divisió falta una plaça, la del Reus, i a Primera Catalana una altra, la del Reus B. Això vol dir que aquestes places s’han d’ocupar: si el lloc del Reus a Tercera l’ocupa un equip de Primera Catalana, i el lloc del Reus B de Primera l’ocupa un conjunt de Segona Catalana, això vol dir que hi haurà un seguit de places que s’aniran ocupant. Un altre exemple el podríem trobar a la categoria juvenil de Preferent: si hi hagués un equip que es retirés, un altre conjunt hauria d’ocupar el seu lloc. És a dir, no deixaríem d’ocupar places en cas que es donés la competició per anul·lada, hi haurien ascensos i descensos directes.

Per tant, hi haurà ascensos.
Això és segur, perquè les places del Reus a Tercera Divisió i Primera Catalana s’han d’ocupar. Estaríem parlant, en aquests casos, d’ascensos compensats.

Es decidirien amb un play-off?
En el cas, ara hipotètic, que es donés la competició per nul·la, els ascensos es decidirien per coeficient. És a dir, el millor classificat de Primera Catalana ocuparia el lloc de Tercera, i així successivament en les categories per sota.

A Tercera heu plantejat un play-off de vuit equips, amb el Peralada com un dels protagonistes.
Sí. Vaig formar part de la reunió telemàtica de Tercera Divisió i Segona Divisió B, i la proposta final que es va presentar era el de fer un play-off de vuit, i això s’ha transmès a la Federació Espanyola, que al seu torn plantejava un play-off de quatre. D’altres federacions d’Espanya també han proposat el que diem nosaltres, però al cap i a la fi aquest és un tema que depèn del que pugui dir la Federació Espanyola. Tant de bo es pugui fer un play-off de vuit, significaria que el Peralada tindria opcions i l’Olot, a Segona B, també, però sabem que no és una decisió fàcil: comporta més partits en uns moments en els quals jugar a futbol és molt complicat.

Es parla poc de la temporada vinent. Hi haurà competició?
Des de la Federació estem contemplant dos plans: un és començar la competició com sempre, és a dir, el futbol territorial s’iniciaria al setembre i el de base a l’octubre; i l’altra, amb la qual ja hi estem treballant, és ajornar-ho, però no sabem encara fins quan. Ens estan dient que si la pandèmia segueix en aquesta línia, a la baixa, es podria començar amb normalitat, però en cas que hi hagués un repic podríem començar a l’octubre o al novembre. Per aquest motiu, una de les opcions que es comenta aquests dies, una opció on es parla d’ascensos però no de descensos, és molt complicada: si no fas descensos, automàticament els grups són molt nombrosos. Imaginem la Segona Catalana, que ara són 18 equips: si el Bescanó puja passarien a ser 17, però llavors s’haurien d’acceptar els quatre conjunts que pugen de Tercera Catalana de cada grup, per la qual cosa ens quedaria un grup de 21 equips, és a dir, tres equips més i, per tant, 9 partits més, això ens faria començar a l’agost i acabar al juny, un context inviable, a part de l’increment dels costos dels desplaçaments o de les despeses arbitrals que suposaria. L’opció que no hi hagi descensos és molt complicada, no dic que no sigui una alternativa, però és molt complicada.

El primer objectiu és intentar iniciar la competició territorial com sempre, doncs.
Sí, la intenció és iniciar-la com sempre. És una competició que inclús, si des del Departament de Salut ho consideressin, es podria disputar durant un mes a porta tancada, perquè en el cas d’un equip amateur és més fàcil poder-ho fer. En canvi, en el futbol base això seria impossible, però tenint en compte que comença a l’octubre ens dona un marge de millora. Hem d’esperar que la situació vagi avançant i millorant, i crec que cap al setembre o l’octubre podrem començar una mica normal. Almenys en el cas del futbol territorial i, posteriorment, en el del futbol de base.

Quines sensacions li transmeten els clubs gironins aquests dies?
Molta preocupació, i ho entenc perfectament. Fa uns dies el president de la Federació Espanyola va declarar que en el cas de les lligues nacionals hi hauria ascensos i no descensos i es donaven les competicions per acabades, i tothom s’ho va agafar com si fos un tema general. La gent es va preocupar i de fet vam treure una carta on demanàvem tranquil·litat, que es parlaria d’aquests temes. Però és ben normal, si jo fos entrenador o president d’un club amb un equip que va últim, primer o a mitja taula em preocuparia per la decisió final, és absolutament comprensible. Ara bé, de la mateixa manera que hi ha hagut preocupació, també hem procurat estar molt al costat dels clubs i tranquil·litzar-los, i sabem que hi ha un tema prioritari: la salut. Ens sàpiga greu o no, és una temporada extraordinària.

Més enllà del desenllaç de la competició, la gran preocupació és el finançament dels clubs. Es prendran mesures des de la FCF?
Per descomptat. No sé quines, perquè ens hem de reunir i parlar-ne, però de mesures n’hi haurà i de tota mena: des de mutuals fins a les que fan referència a la inscripció d’equips. El que ja s’ha dit i s’ha repetit és que les campanyes #Orgullosa o «Tots som un equip» es mantindran, i tots els equips que no tenen campanyes, com per exemple en el futbol base, intentarem ajudar-los al màxim. Ara bé, de la mateixa manera que els clubs tenen dificultats per aconseguir patrocinis o perquè els pares paguin les quotes, la Federació també les té: depenem d’uns espònsors i d’uns ingressos que ens venen de la Federació Espanyola o de la Generalitat que a partir d’ara canviaran, no seran els mateixos. Però els clubs han d’estar tranquils, els ajudarem com bonament podrem.