El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya remarca que «la situació és molt complicada», però també avisa que «plou sobre mullat»

Quines sensacions li transmeten les entitats aquests dies?
La gent de l’esport sempre té un esperit de superació, i per tant, per molt negre que ens pintin el panorama, hi haurà aquell instint de voler millorar la marca, de voler acabar la marató. És a dir, l’esperit competitiu i guanyador el continuem tenint. Dit això, cal subratllar que el sector esportiu està molt tocat des del punt de vista econòmic. L’altre dia vaig veure un indicador rellevant que deia que de més de cent epígrafs econòmics, l’esportiu era tristament el setè amb més  afectacions d’expedients de regulació d’ocupació: més de 24.500 treballadors. D’una banda, això t’indica la dimensió brutal del món de l’esport, amb una ocupació de més de 3,2% a la societat catalana, però de l’altra, també et marca quin és el patiment que està tenint en aquests moments el sector. Moltes entitats s’han vist obligades a fer ERTOs, bàsicament perquè els ingressos han caigut pràcticament a zero, i també hi ha hagut clubs que han apostat per la quota social de solidaritat, però això és pan para hoy y hambre para mañana: la solidaritat, per molt que sigui majoritària a la societat, mai no equivaldrà al cent per cent, i això provocarà que moltes entitats no siguin viables si no som capaços d’ajudar-les. La situació és molt complicada, però nosaltres diem que plou sobre mullat.

Per què?
La crisi del 2008 va ser terrible, hi van haver unes retallades de més del cent per cent en clubs i del setanta per cent en les subvencions públiques a les diferents entitats, i no ens havíem recuperat. De fet, aquest any era el primer que començàvem a recuperar pressupost, i la Covid-19 ens ha caigut com una llosa. La situació és complexa i hem de ser capaços de proposar mesures concretes perquè les entitats puguin continuar endavant. Hi ha una dada molt significativa: Catalunya inverteix al voltant d’uns 7 o 8 euros per habitant en matèria esportiva, quan la mitjana europea és de més 100 euros. Els països que inverteixen més en esport són els que tenen més salut i els que, per tant, tenen menys despesa sanitària. És a dir, els beneficis del món de l’esport, més enllà d’una perspectiva d’oci o de joc: vinculats en l’àmbit de salut, de l’estalvi, de l’economia, de l’ocupació o com a eix de vertebració social, són molt grans.

Quina actitud han de tenir aquests dies els clubs esportius?
En el món de l’esport és molt important la perseverança i la resiliència, saber-se adaptar a les diferents situacions. A les institucions la Covid-19 els ha arribat com una onada sense cap mena de previsió, com a les entitats i a la població en general, i ara s’estan començant a estructurar les diferents solucions. Des de la UFEC  tenim al servei de les entitats les oficines d’atenció als clubs, que estan obertes cada dia de la setmana i que ajuden en els diferents àmbits de gestió:  laboral, fiscal, jurídic... Creiem que aquest acompanyament, que es pot fer a través del web o mitjançant un servei de telefònic gratuït, és fonamental.

Alguna mena d’entitat patirà més?
Les que tenen grans deutes bancaris,  d’una banda, i unes quotes fixes importants de les seves obligacions, de l’altra. Hem de tenir en compte que els ingressos han quedat a zero, i com més s’allargui aquesta situació més patiran.

Aquesta pandèmia farà replantejar els models de gestió esportiva?
Cal tenir en compte que la normalitat, en el món de l’esport, no la tindrem fins que surti la vacuna. Fins que no la tinguem viurem en aquesta excepcionalitat que ens està obligant a reinventar-nos a tots. I és per això que ara, durant aquest trànsit que hem de passar, és fonamental que les ajudes públiques arribin als clubs i entitats. Amb una de les coses que ens estem trobant, i és un autèntic drama, és que des de l’Estat s’han posat unes línies de crèdit que avalen fins a un vuitanta per cent a les empreses i entitats, i això comport que hi hagi un vint per cent que no està avalat. Normalment, les entitats no tenen patrimoni suficientment propi per avalar-ho, i qui ho pot avalar? Els membres de la Junta directiva tampoc posaran a disposició del club l’aval, perquè hi ha moltes variables que no controlen. La debilitat en la qual es troben molts dirigents esportius del país és extrema, i per això nosaltres estem lluitant i reivindicant al món polític que és important que prenguin consciència: o posen un pla realment potent amb totes aquestes mesures o això acabarà malament.

Hi ha alguna mesura urgent?
És fonamental que de forma immediata, aquest estiu, posin el que anomenem el xec esportiu o beca esportiva. Uns dels grans damnificats de l'anterior crisi van ser les persones que no tenien recursos i van haver de deixar de fer esport, molta part de la població va quedar exclosa de la pràctica esportiva. És bàsic que les administracions posin un gran fons de contingència, de solidaritat esportiva, per ajudar les famílies amb dificultats perquè puguin fer activitats, que no hi hagi cap família que es quedi exclosa de la pràctica esportiva per causes econòmiques.