El tècnic rosinc Adam Fontes (1977) va comunicar fa uns dies que deixava de ser l’entrenador del Banyoles, equip al qual va ascendir a Tercera Divisió. Les poques possibilitats d’acabar la temporada a causa de la Covid-19 i que l’entitat del Pla de l’Estany li hagi dit que no continuarà el curs vinent van accelerar la decisió

Troba a faltar el futbol durant aquests dies de confinament?
El més important en aquests moments és tenir salut, suposo que tothom té la mateixa opinió.  Veus el que passa a fora i és molt greu, i l’única cosa que vols és que els teus estiguin bé. A partir d’aquí, òbviament trobes a faltar coses que no pots tenir en el teu dia a dia, i en el meu cas el futbol és un element molt important. Però la prioritat ara és no caure en la malaltia, anar molt amb compte i recuperar la normalitat de mica en mica.

Fa uns dies va comunicar que deixava de ser entrenador del Banyoles. Per què ara?
Dos o tres dies abans de fer-ho públic vaig parlar amb el club i em van confirmar que no continuaria la temporada vinent. Veig que a curt termini no es tornarà a jugar a futbol, i de fet tot sembla indicar que la Federació decidirà donar les lligues per acabades, més enllà de la disputa d’alguns play-offs, i per tant no tenia molt sentit allargar-ho més. A mi m’interessa buscar un equip per la temporada vinent i crec que al club també li interessa tenir més temps per buscar un nou entrenador. Si hagués vist que a curt termini es tornaven a reiniciar les lligues òbviament hauria esperat, però el context no és aquest i el Banyoles de fet ja m’havia confirmat que si la competició tornava a començar a finals de juny o el juliol l’equip ja el portaria el tècnic nou. A partir d’aquí, vaig considerar que no tenia cap sentit esperar un mes i mig o dos més, tenint en compte que la decisió ja estava presa per les dues parts.

Li ha dolgut marxar així?
No, al cap i a la fi són coses del futbol. Quan s’acaba una etapa en un club és perquè cadascú té les seves idees, i qui conviu en el món del futbol sap que això passa. Tinc molt bon record d’aquestes tres temporades, tot ha anat realment molt bé, i encara que els comiats sempre són durs també cal tenir en compte que les coses sempre passen per alguna cosa. Però no tinc cap problema amb ningú, tot són bones paraules per al Banyoles i la seva gent, els agraeixo l’oportunitat que em van donar.

Abans de l’aturada, el Banyoles estava fora del descens. Ho considera una gesta tenint en compte el poc temps de planificació?
Estic molt content del resultat, de la trajectòria i, sobretot, del camí que hem tingut. Quan vam agafar el Banyoles estava a Primera Catalana i ara està a Tercera Divisió, amb un pressupost molt i molt baix. Estic molt orgullós de tot, perquè tothom té el seu mèrit: el club, els jugadors, l’staff tècnic... Crec que és una petita demostració que en el món del futbol a vegades és molt més important el grup que les individualitats: en Messi i en Cristiano en aquestes categories no hi són, i el que s’ha de fer és buscar una bona sintonia i un bon grup i, a partir d’aquí, treballar.

El final d’una etapa significa l’inici d’una altra aventura. Quin repte li agradaria afrontar, ara?
Encara és molt prematur, tot i que jo el que vull és entrenar, això sí que ho tinc molt clar. M’agradaria al mes d’agost començar una aventura nova, i si és possible quedar-me aquí, al futbol català, perquè si surt una opció lluny la gent s’oblida del que has fet aquí ràpidament, normalment. La meva intenció és fer més passos aquí, i si és a Tercera Divisió molt millor, però és aviat per dir-ho. Tant de bo hi hagi propostes i es pugui escollir, això és el que tot entrenador vol, però també soc conscient que les banquetes no es mouen gaire i caldrà tenir molta paciència. De fet, això també forma part de la feina d’un tècnic: quan no entrenes estàs exposat a rebre una trucada en qualsevol moment. Per ara, però, no hi ha res.

Parla de quedar-se al futbol català. El territori gironí és la primera opció, però?
M'agradaria qualsevol equip català de Tercera Divisió. Si això no és possible hi ha altres opcions com la Primera Catalana, però em resulta bastant indiferent si és un club de Girona o d’un altre lloc de Catalunya. El que sí que es tindrà en compte és que sigui un bon projecte, un equip amb aspiracions. Si hi és a Girona, òbviament seria molt més còmode perquè no caldria viatjar tant, però també tinc clar que a la demarcació hi ha menys clubs i, per tant, menys opcions.