Tot i que va néixer a San Remo, Itàlia, als deu mesos Hugo García Pérez (1992) es va traslladar a Cadaqués. Ara, amb la novel·la Mariposa amarilla, editada per Círculo Rojo, ens descriu la història d’algú que la descobreix per primera vegada

Perquè una papallona groga?
És un animal que representa la llibertat. A més, em serveix per fer aquest joc de paraules amb l’efecte papallona. Com el seu vol pot canviar-ho tot.

Com li passa pel cap a un cadaquesenc de tota la vida explicar la història d’algú que el descobreix?
Sempre m’he imaginat com deu ser venir a Cadaqués per primer cop. Què pensaria una persona quan està fent les corbes, quan veu el poble...

Però en  Ricardo li triplica l’edat?
Volia fer un personatge gran perquè Cadaqués és màgic. Gent desil·lusionada arriba al poble i sent que té una segona oportunitat.

Tot és tan màgic?
No. Té els seus problemes. Cadaqués és com una model, s’intenta exagerar-ne la bellesa. Però té moltes més coses màgiques que dolentes.

En algun moment del llibre els cadaquesencs es mostren molt reticents amb els de fora, és així realment?
Encara que no sigui una illa ho sembla, a l’estar atrapats darrere de les muntanyes. Costa que a la gent de fora se la vegi amb bons ulls; ara, quan se li agafa confiança és més benvinguda que a cap altre lloc.

En Gianni, en Nicolás, l’Eudald, en Juanito de la Isla... realitat o ficció?
A veure... l’Eudald per descomptat, perquè m’ha fet la portada. Els altres són persones del meu entorn. En Juanito de la Isla és totalment autèntic, un personatge meravellós. N’hi ha molts de reals.

Com van les vendes?
De moment bé. Esperem que la nova data de Sant Jordi, del 23 de juliol, si finalment se celebra, sigui  un rebrot de vendes.