El president de la Unió Esportiva La Jonquera ha enviat una carta al secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras, on contempla diverses mesures per pal·liar els efectes de la Covid-19 a les entitats esportives

DIFERENCIACIÓ D'ENTITATS. Vilaplana demana que es diferenciïn les entitats que tenen només futbol base dels clubs que, a part del seu planter, també tenen un o diversos equips a categories territorials o fins i tot en categoria nacional. En aquest mateix apartat, el president jonquerenc formula la següent pregunta: Per què un equip que està a Tercera Divisió rep una subvenció federativa de 40.000 euros i un altre equip de Primera Territorial no en rep cap? En aquesta línia, Vilaplana argumenta que les despeses entre aquestes categories «són pràcticament les mateixes». «Cal dir que des del punt de vista de despeses pels clubs i pels pares, la Federació Catalana de Futbol és la més cara de totes les delegacions que té la Real Federación Española de Futbol», afegeix el president de l'entitat verd-i-blanca.

CAMÍ CAP A LA PROFESSIONALITZACIÓ. El document també demana «posar ordre en l’aspecte relatiu a la Fiscalitat i la Seguretat Social». En aquest cas, Vilaplana diu que es tracta a les entitats com la que presideix com a «societats», amb tota la càrrega impositiva que això comporta, un context cada vegada més costerut per als clubs: «Tal com està la legislació és inviable per a la immensa majoria de clubs de base, no tenim suficients recursos econòmics». En aquesta línia, i com detalla el president de la Jonquera, de la manera com està estructurada actualment la Seguretat Social els clubs no poden tenir els tècnics col·laboradors «degudaments censats i amb contractes com hauria de ser», sinó amb «contractes de voluntariat». «Cal que sigui obligatori el reconeixement de la titulació dels professionals i tècnics per poder treballar, així estarien controlats».

ENTITATS «D'INTERÈS PÚBLIC». Un dels punts cabdals del llistat de propostes és la que destaca la «funció social molt important de formació i integració» que desenvolupen els clubs i que, per tant, hauria de ser motiu perquè les entitats fossin reconegudes com a «entitats d’interès públic». «Aquest fet és molt transcendent, atès que permetria rebre donacions desgravables per part de les empreses i les quotes que paguen els pares també haurien de ser considerades com a donacions desgravables. Aquesta mesura ens donaria oxigen i millors possibilitats de finançament», apunta Vilaplana abans de projectar una darrera proposta: més suport dels ajuntaments. «S’hauria de tenir en compte que les entitats esportives de base fan un gran servei social al municipi, cosa que està molt mal recompensat actualment».