Els dos representants alt-empordanesos de Primera Catalana viuen amb dubtes permanents el transcurs de la crisi del coronavirus Covid-19 a la competició. Més enllà del desenllaç de la lliga, però, l’altra gran preocupació és el finançament del projecte de club

El món de l’esport, sense excepció de cap mena, viu amb permanent incertesa l’evolució dels fets arran del nou coronavirus Covid-19, que no només ha obligat a aturar les competicions d’arreu del món –amb alguna excepció molt puntual i també sonada, com ara la lliga de futbol de Bielorússia–, sinó que també ha generat un context econòmic sense precedents que fa perillar, i molt, la continuïtat de moltes entitats.

El futbol, per volum de projectes esportius i també perquè des de fa temps viu en una bombolla particular, serà sens dubte una de les disciplines que més notarà les conseqüències d’aquesta crisi sanitària. Unes conseqüències, d’altra banda, que seran transversals: de dalt a baix, sense distincions.

Entre aquest gran entramat de clubs criden l’atenció les entitats que competeixen a Primera Catalana, una categoria amateur però que implica notòries despeses com, per exemple, les que comporten els desplaçaments o les dietes dels jugadors i els integrants del cos tècnic. A l’Alt Empordà, en trobem dos representants: la Jonquera i l’Escala.

«Vivim la situació amb absoluta incertesa. Tenim greus problemes de finançament, suposo que com tothom, perquè depenem de les petites empreses del poble i de les quotes dels pares, que en aquests moments no les podem cobrar», explica el president de l’entitat jonquerenca, Josep Vilaplana.

El màxim responsable del club alberenc, que ha adreçat una sèrie de propostes al secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Gerard Figueras, considera que la crisi provocada pel coronavirus ha posat al damunt de la taula una realitat concreta: «Ens indica que hem de canviar el sistema i la manera de fer les coses en el món del futbol territorial. La solució ha de passar per poder professionalitzar més aquest sector». «Ho estem passant molt malament. No desapareixerem, però la realitat és que seria més fàcil abaixar les persianes i plegar, els maldecaps d’aquests dies són molt grans», afegeix.

Amb una situació pràcticament idèntica viuen el transcurs dels dies a l’Escala. «Ens mantenim a l’expectativa i amb la incertesa de no saber res. No saber què es decidirà i per tant què passarà ens genera patiment, és clar», diu Miquel Bosch, president del club blaugrana.

Pel que fa al finançament, Bosch és clar: «El que s’ha de fer és un pressupost en base zero, és a dir, mirar el que es pot ingressar a final d’any i, a partir d’aquí, establir el que es pot pagar. Els ingressos d’aquest any estan tocats i caldrà fer pressupostos nous en totes les entitats esportives, sobretot les de futbol».

I LA COMPETICIÓ? Pel que fa a l’acabament –o no– de la lliga, existeixen opinions diverses. Per Bosch, «la millor opció seria poder-la acabar». «Sempre que el context de salut ho permeti, si es pot començar a entrenar relativament aviat i els partits es poden jugar al maig, hi ha dates suficients per acabar, però allargar-ho més ho veig molt difícil: molts dels jugadors nostres, per exemple, treballen els estius a la costa i no s’ho podrien combinar».

Vilaplana, al seu torn, té una opinió divergent. «La Federació té molt poca consideració cap als clubs petits. És lògic que ells vulguin acabar, s’hi juguen molts diners, però en àmbit territorial és impossible i no crec que es faci: no pots dir a la gent que deixi de treballar per desplaçar-se un cap de setmana, per exemple».

En aquest sentit, alguns clubs de la categoria ja han establert un pacte de portes cap endins i sense cap oficialització, on es demana que no hi hagi descensos i que el Girona B, líder molt destacat, pugui pujar de categoria. De moment, però, tot segueix en un mar d’incerteses.