Converses a metres de distància i petites realitats que es deixen mostrar en època d’estat d’alarma per la Covid-19

Amb el confinament proliferen diverses formes de comunicació que permeten mantenir les distàncies de seguretat. En àrees urbanes com a Figueres, la tendència va a l’alça i no cal un telèfon intel·ligent, ni una tauleta, ni res de tecnologia; només cal sortir al balcó o a la finestra. Aquests dies s’observen persones als espais exteriors dels seus habitatges que conversen –a distància– amb el veïnat. Hem recollit alguns fragments d’aquestes interaccions humanes en època de Covid-19.

És dissabte, són quarts de deu del matí i fa 14 dies que estem en estat d’alarma. La Marisa i la Consol són veïnes de blocs diferents, els seus balcons estan separats per uns 20 metres de distància i poden interactuar frontalment. La Marisa intervé: «Bon dia, com et trobes, Consol?» La resposta de la Consol va acompanyada d’un somriure: «Millor, vaig trucar al metge dijous i em va dir que augmenti la medicació, què hi farem. I tu i el teu home què feu ara? Esteu esmorzant?» La Marisa explica que han canviat una mica els plans: «No, nosaltres esmorzem a les set però a aquesta hora anem a fer el cafè al balcó. Abans del confinament, els dissabtes anàvem a la cafeteria de la plaça de l’Ajuntament i ens hi estàvem una bona estona i llegíem el diari. Ara, ja em diràs tu... Però mira, fem el cafè al balcó i ben abrigats.»

En un altre moment del dia, una parella de mitjana edat aprofita els raigs de sol tímids per fer l’aperitiu. En Nacho i la Mari animen la veïna de finestra a fer el mateix. «Va, Sole, afegeix-t’hi.» La Sole no vol ser menys i els ensenya una bossa de patates de xurreria i unes olives. En Nacho i la Mari li alcen les copes plenes de Martini Bianco i amb un somriure fan un brindis tot dient: «Salut per tots!»

En Gustavo treu el gos a passejar dos cops al dia. Ara torna a casa després de la segona sortida amb la mascota. Des d’un balcó, el crida la Carme, que ha sortit a treure la roba dels estenedors. «Gustavo, com està la Susana, molt cansada?» La filla d’en Gustavo és infermera a l’hospital i en Gustavo, prudent, no diu res més del que és estricament necessari. Respon: «Està bé. Esperem que tot això passi aviat i de la millor manera possible.»

A les vuit del vespre és l’hora dels aplaudiments als sanitaris. La comunitat de veïns és nombrosa, ja que està formada per sis blocs disposats en forma d’el·lipse. Allau d’aplaudiments, xiulets, llums amb els mòbils i, entremig, salutacions de mans entre veïns. També s’ha colat algun crit, que trenca el moment i no té res a veure amb la realitat d’ara. S’ha sentit l’«Estefaníaaa» del televisiu Isla de las tentaciones. De tot hi ha...