La figuerenca ha publicat tres llibres en aquest darrer any. A la portada d’aquest últim, ‘Captiu’, hi trobem en Juanito, un dels centenars de ximpanzés rescatats per l’Associació Mona. De cada llibre venut, un euro va directe a l’entitat

El primer llibre romàntic, el segon policial, després un conte infantil... Ara aquesta novel·la. Costa canviar de gènere?
Experimento constantment perquè les persones no som planes. El gènere és indiferent, al final són coses que em toquen i amb les quals em sento identificada.

Com va sorgir la idea?
Em sembla impressionant la feina que fan des de Mona, i els vaig demanar què els semblaria fer una novel·la com aquesta. Poder escriure a la meva manera amb llibertat i amb el seu assessorament ha estat fantàstic. Han estat darrere des del primer dia, animant-me i resolent-me els dubtes que m’anaven sorgint. Especialment els referents al ximpanzé.

El protagonista és un ximpanzé. És difícil escriure sobre ell?
Aquest ha estat el repte important, ja que no volia que es veiés tot a través dels ulls de l’ésser humà. Vola que la novel·la fos vista també amb els ulls del ximpanzé, volia que se sabés quan està espantant o esperançat, que se sabés que té malsons...

Tu també ets psicòloga. N’hi ha algun vessant al llibre?
Sí. En els personatges humans el vessant psicològic està molt treballat. Són maltractadors sense saber que ho són. Aquesta és la part de la història que m’interessava. Jo no volia una història sense pietat, volia que fossin persones normals amb molt bones intencions, però sense saber-ho, el fet de tenir com a mascota un animal salvatge ja és maltractament, perquè el prives de la vida que hauria de portar.

Només és desconeixement?
Igual que en molts problemes de la societat, l’arrel està en l'educació. Quan actuem malament per desconeixement, podem educar millor les persones. Serveix pel maltractament animal, per la violència de gènere i fins i tot per la corrupció. Tot i que al final sempre queda aquell factor humà.