L’osteoporosi és el resultat de la pèrdua de massa òssia i l’augment de la fragilitat de l’os, que acostuma a no produir cap símptoma malgrat que predisposa l’afectat a patir una fractura

L’osteoporosi és una malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat, sigui de manera espontània o després d’una caiguda, especialment els del canell, els de la part superior del braç, les vèrtebres i el maluc. Es produeix quan els ossos, que són teixits vius i es regeneren constantment, perden més massa de la que poden reemplaçar, és a dir, perden el que s’anomena densitat mineral òssia i augmenta la seva fragilitat.

És la malaltia més freqüent a partir dels 50 anys i afecta principalment les dones, sobretot després de la menopausa. Es calcula que a l’Estat espanyol hi ha tres milions de persones diagnosticades, una xifra que anirà en augment pel progressiu envelliment de la població: aproximadament 1 de cada 4 dones i 1 de cada 5 homes majors de 50 anys. La conseqüència de l’osteoporosi és el trencament d’un os (s’estima que és la causant d’unes 25.000 fractures anuals) i, de retruc, la dependència que provoca en l’afectat, la qual cosa esdevé un problema sanitari i econòmic (de més de 520 milions d’euros a l’Estat).

Miquel Sala és metge reumatòleg a la Fundació Salut Empordà i explica que «la malaltia es desenvolupa lentament i sense símptomes a mesura que s’envelleix. Això provoca que moltes persones no sàpiguen que ho tenen fins que no es trenquen un os». Recorda que «l’adopció d’hàbits de vida saludables, com ara fer activitat física diària, seguir una alimentació equilibrada rica en calci, mantenir uns bons nivells de vitamina D i evitar el consum de tabac i alcohol, és la millor prevenció i un dels millors tractaments per evitar-la i frenar-la». «En alguns casos, cal recórrer als fàrmacs per reduir el ritme accelerat de pèrdua de massa òssia o bé augmentar-la. Els més utilitzats són els bifosfonats», afegeix Sala.

ELS SÍMPTOMES. Malgrat ser una malaltia silenciosa, hi ha alguns signes que poden fer sospitar l’aparició de l’osteoporosi. Per exemple, perdre alçada i/o adoptar una postura encorbada (inclinada cap endavant), fracturar-se un os amb facilitat per una caiguda lleu, o fins i tot alçant un pes o bé per tossir o esternudar.

Sovint la presència de determinades fractures permet diagnosticar l’osteoporosi directament. També es pot realitzar una densitometria òssia (DEXA), que serveix per diagnosticar la malaltia, determinar el risc de fractura, valorar l’eficàcia del tractament i avaluar la salut dels ossos. És una prova similar a una radiografia i completament indolora que mesura la quantitat d’os d’una zona determinada, el que es coneix com a densitat mineral òssia.