La modalitat del ‘walking football’, el futbol que es juga caminant, arriba a l’Alt Empordà aquest octubre

Resulta fins i tot romàntic trobar disciplines esportives que s’escapen de la tendència habitual, una manera de fer frenètica i merament competitiva, per brindar una modalitat que avança a contracorrent. I quan això passa en el món del futbol, l’esport rei per excel·lència, la singularitat encara és més majúscula.

L’Alt Empordà viurà aquest octubre un exemple d’aquest desafiament de les convencions esportives. Els dimecres 9, 16 i 23, a partir de les 11.30 h, el camp municipal de Fortià acollirà sessions de l’incipient futbol que camina, el walking football, una modalitat que es practica a baix ritme i que té un objectiu precís: ajudar les persones –especialment avis i àvies– a estar en forma i mantenir un estil de vida sa i actiu independentment de l’edat, el sexe i l’estat físic. «Després de néixer a Anglaterra, on aquest estiu s’hi ha fet el Mundial, l’hem volgut portar a l’Empordà. Tot i que està obert a tothom, està sobretot encarat a la gent gran», detalla el tècnic del Consell Esportiu de l’Alt Empordà –l’entitat impulsora del projecte–, Marçal Noguer, el coordinador d’aquesta activitat.

Com especifica Noguer, les tres sessions inicials seran de caràcter gratuït, i han d’esdevenir el punt de partida d’unes activitats que se celebraran a altres punts de la comarca: Avinyonet de Puigventós –s’hi faran també tres sessions a l’octubre, en aquest cas el dijous– i Pontós ja han confirmat la seva aposta pel walking football, mentre que altres municipis com la Jonquera o Navata també podrien incloure’s en aquesta iniciativa pionera en l’àmbit de les comarques gironines.

«La nostra idea és que a partir d’aquestes primeres pràctiques la iniciativa funcioni i poder-la fer durant tot l’any», afegeix Noguer. El futbol que camina, doncs, arriba per avançar amb fermesa.

TOCS LIMITATS, MESURES DEL CAMP... Com no pot ser d’altra manera, aquesta modalitat futbolística on no està permès córrer té algunes normes singulars, malgrat que en general és molt semblant a l’esport rei convencional.

Més enllà de la velocitat, la diferència més substancial és que en el walking football els jugadors tenen un màxim de tocs estipulat, tres, mentre que la pilota no es pot alçar més de 2 metres. Una altra característica rellevant és la inexistència de faltes directes, mentre que les pilotes que surten fora del terreny de joc s’han de sacar des del terra. Tot plegat és així per reduir els riscos físics entre els participants, especialment persones de 50 a 80 anys.

Pel que fa al terreny de joc, preferiblement es practica en camps de futbol específicament delimitats, tot i que també es poden jugar partits en poliesportius, pistes o qualsevol terreny adaptable. Això sí, les mesures són més reduïdes que en el cas del seu germà gran: 42 x 20 metres, aproximadament.

D’altra banda, en el cas que la iniciativa prosperés a l’Alt Empordà i es decidís fer un equip per competir a la lliga, hauria de disputar partits de 50 minuts dividits en dues parts, dissenyats perquè els participants facin dues passejades per setmana.

ELS BENEFICIS. Al cap i a la fi, el futbol que es juga caminant, una versió més lenta del futbol estàndard, no és res més que una pràctica original de la tradicional marxa. Els seus beneficis són múltiples: des de reduir la hipertensió, el risc de malalties del cor, el sucre a la sang, el pes, la freqüència cardíaca o el colesterol, fins a millorar la mobilitat, enfortir la zona lumbar o combatre l’estrès o l’ansietat. I un altre valor afegit bàsic: combat la solitud, atès que fomenta la interacció i la diversió grupal.