Des del 2013 Sant Miquel de Fluvià organitza una vetllada musical per recollir fons per a la parròquia

El mític abat Oliba, nascut a Besalú el 971 i mort a Sant Miquel de Cuixà el 1046, està considerat com un gran impulsor de l’art romànic a Catalunya. A l’Empordà, però, Oliba només va crear un monestir, el de Sant Miquel de Fluvià, que es va consagrar l’any 1066 i que fa tres anys va celebrar, per tant, el 950è aniversari. El passat 3 d’agost, a la nit, amb un ple total de públic, es va celebrar a l’interior de l’església la VII Nit d’Estiu, impulsada per un grup de gent del poble que va engrescar mossèn Carles Sánchez des de la seva arribada a Sant Miquel. Cantants i músics del poble (o vinculats) van compartir cartell amb el cantautor Samuel Arderiu. Un petit festival, entre pedres mil·lenàries, amb una finalitat solidària.

Aquest esdeveniment, però, té com a objectiu obtenir beneficis destinats a l’església. El conjunt, tal com explica Sànchez, «necessita constants remodelacions. Fa set anys, en un context de necessitat de pressupost, van iniciar-se els concerts de nit. Sant Miquel de Fluvià sempre ha organitzat moltes activitats pel poble i des de la parròquia també volíem unir-nos a aquestes activitats i se’ns va acudir organitzar una nit d’estiu». La iniciativa va quallar i enguany va aplegar més de 250 persones.

L’objectiu principal de la 7a Nit d’Estiu va ser aconseguir donatius per a la parròquia, a partir d’una entrada voluntària de cinc euros. L’any passat es va canviar la megafonia gràcies a les ajudes dels assistents, però Sánchez assenyala que aquest esdeveniment «és una gran oportunitat per obrir les portes de l’església a la gent del poble. La parròquia forma part del poble, no se l’ha de separar de la població, han d’estar unides. A la Nit d’Estiu hi venen freqüents vilatans que acudeixen a les misses i gent que no, així com veïns d’altres municipis de la comarca o estiuejants de la zona».

EL CONCERT. El concert del passat 3 d’agost es va dividir en dues parts. La primera va servir per presentar artistes del poble o vinculats, amb Esteve Esparch, que va cantar temes tan clàssics com Granada, Méjico o Pel teu amor, Rosó. Tot seguit, Antonio i Sergio, amb guitarres flamenques i acompanyats de la veu de la Charo, van oferir quatre temes. Van seguir un grup de quatre músics, format per Àngel a la percussió, Conrad a la guitarra elèctrica, Francesc al piano i Josep Maria a la guitarra, tots ells també veïns del poble.

A la segona part del concert va actuar el cantautor Samuel Arderiu, que va oferir un repertori de les seves cançons i que en aquest cas ja formen part d’un artista professional. Van destacar dos temes propis, Aquí dalt del Canigó i Algues, onades i curculles.

LA HISTÒRIA. A partir de les dades del medievalista Joan Badia i Homs podem fer un breu recorregut per la història del monestir. Aquest lloc ja s’esmenta en una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 com una propietat de Sant Miquel de Cuixà i on hi figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne l’espai on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el qual van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.

L’església monàstica es va consagrar l’any 1066, data en què es confirma també la seva dependència de Cuixà. El monestir va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’Empúries i també del comtat de Barcelona (segles XI i XII), i a més fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (Rosselló).

Badia assenyala que aquest monestir fou annexionat a Sant Pere de Galligants, de Girona, fet del qual hom té constància, almenys, des del 1613. Va mantenir la seva activitat monàstica fins a l’exclaustració del 1835. Ara és l’església parroquial de la població del mateix nom que s’estén al seu voltant. Es conserva l’església de planta basilical amb un curt transsepte i amb una capçalera amb tres absis, la mateixa que es va consagrar el 1066. A l’interior es conserva una bona sèrie de capitells amb funcions arquitectòniques, a més d’altres que podrien procedir del claustre desaparegut. En un altar lateral es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu.

L’historiador empordanès recorda que la fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificació que es va afegir a l’edifici original, potser de l’època de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Al sud de l’església hi havia el claustre, espai recuperat actualment com a jardí perquè la construcció va ser enderrocada. També es conserven altres dependències d’època molt posterior a l’església, que després es van transformar en habitatges.