És un dels polítics del consistori figuerenc que fa més temps que és a la institució. Va començar pels volts del 1980 amb Marià Lorca. Actualment és regidor no-adscrit, ja que fa un any i mig, quan el grup del PDeCAT va trencar amb el PSC, ell i la seva companya de partit, Núria Galimany, van decidir marxar del govern. Una de les grans incògnites és saber sota quin paraigua polític continuarà treballant Toro per a la ciutat

---

 

El PSC Figueres ofereix un «bon lloc» a Núria Galimany, per a les municipals del 2019. Per què es valora aquesta opció?
No hem pres cap decisió. Sí que hem tingut converses, el PSC ha fet alguna proposta, però és la Núria Galimany qui haurà de valorar-les i assumir-les com a pròpies o no. Hi ha una proposta que, per part nostra, valorarem amb interès, però no hi ha cap decisió presa encara.

Vostè fa molts anys que forma part de l'Ajuntament de Figueres i n'ha vist de tots colors. Té ganes de continuar treballant per a la ciutadania?
Faré de polític i respondré com a tal. Vaig complir una primera etapa de vuit anys com interventor de l’Ajuntament, del 1981 fins que vaig dir-li a Marià Lorca que volia plegar del càrrec de funcionari, perquè m’ocupava molt temps i vaig demanar una excedència. Llavors em va enganxar el mateix Lorca per les llistes i vaig passar una primera etapa, del 1987 al 1995, com a regidor d’Hisenda. Va ser durant la primera crisi mundial i ens en vam sortir bé, vam aconseguir un superàvit de més de 500 milions de pessetes el 1993 i vaig anar-me’n amb satisfacció. Més tard, el 1994, fent els pressupostos municipals vaig dir-li de plegar i finalment el 1995 el vaig convèncer. A més, en aquells moments ell estava molt enfadat perquè l’estaven traint des del seu propi entorn. Per tant, vam marxar amb una feinada feta espectacular, com ara la Torre Galatea, el Teatre Jardí, l'Hotel París i el Museu del Joguet adquirits, renovats i refets com a equipaments municipals... I amb moltes més coses. I, finalment, amb el que ja era la definició de projecte de futur per a Figueres. Nosaltres marxem i deixem fet l’intercanvi fiscal del que era la Casa Dalí pel deute que tenien els propietaris i deixem dit que s’ha d’aconseguir que aquesta casa es posi en funcionament. Just ara sembla que comença a tenir acceptació, a través de Cs, però vingui d’on vingui, s’ha d’acceptar. Ara estem perseguint la segona casa Dalí; hem votat a favor del pressupost del 2018 subjectes al fet que un dels pactes era aquest. I amb això crearem un bloc d’atractiu turístic i cultural molt important per a Figueres.

D’altra banda, tenim el Pla estratègic de dinamització comarcal que vam treballar amb totes les àrees de promoció econòmica de la comarca: hi ha set línies estratègiques de com s’ha de desenvolupar i de com Figueres ha de viure de cara a la comarca. Figueres té un problema, el socioeconòmic, però hem de donar eines i feines rendibles.

És a dir, té ganes de continuar en política municipal.
La interpretació és una altra. El 2011 Santi Vila em demana que torni per la greu situació econòmica. Es van generar més de 9 milions de dèficit, i m’hi vaig posar. Del 2011 al 2015 redrecem la situació econòmica i fem un bloc de promoció econòmica, comerç, fires i mercats i la hisenda municipal. Tot això ens porta que el 2015 hem generat 4 milions i mig de superàvit. En aquells moments Marta Felip em diu que «considera necessari» que sigui ella qui gestioni la hisenda municipal. La meva primera reacció és dir que políticament t’aprofites de la feina feta, però hi vaig reflexionar durant un dia, i em vaig adonar que em donava l’oportunitat de treballar molt més intensament amb la Promoció Econòmica, la formació i la crisi que teníem i, per tant, buscar mitjans per a la gent que necessitava la nostra ajuda. M’hi vaig posar amb gran il·lusió, i fent comptes, hi he estat els dos anys que va durar aquesta part (i ja n’eren sis des del 2011) més aquests altres dos que arriben ara fins al 2019, que serà un altre cicle de vuit anys, més el previ d’interventor municipal: pràcticament fa que porti 23 anys a l’Ajuntament. Si més no, m’ho plantejaré per arribar als 25 anys al consistori (entre riures) però estic obert i estic reticent, inicialment, a fer el pas endavant si no hi ha un projecte engrescador amb un grup polític potent. Quan vam deixar el govern municipal, hi havia la possibilitat de recuperar un govern d’unitat, amb força i capacitat, però vam veure que l’oposició estava pràcticament pitjor que el govern. L’oposició encara hi és a temps, nosaltres no jugarem perquè no és lleial anar contra el grup que vam concórrer les eleccions però els altres haurien d’aprofitar l’oportunitat.

El nom de Manuel Toro i Núria Galimany han anat molt lligats darrerament. S'ha mig interpretat que la seva companya aniria amb el grup socialista, sota quin paraigua podríem veure Toro?
De fet no s’ha sabut res. Amb Núria Galimany mantenim una coordinació política molt bona i tenim un programa electoral fet, en què vam treballar els darrers dos anys, perquè tenim molt clar que nosaltres volem participar en la ciutat, en contra del que diu Marta Felip en una de les seves últimes piulades, on diu que no tenim ni aportem programa, i això és radicalment fals. Nosaltres tenim fet el nostre programa per a les pròximes eleccions. Com estructurarem aquesta participació? Si la Núria Galimany participarà en una candidatura o altra, si Núria Galimany i Manuel Toro, o Manel Toro i Núria Galimany participaran o faran alguna acció política concreta? Això està per determinar, encara.

Per tant, no hi ha res tancat ni hi haurà canvi de colors per part dels d'Unió...?
En el que hem pogut veure, la proposa inicial del PSC Figueres no era un canvi de colors. Parlaven d’una coalició de forces i repeteixo que no s’ha dit ni sí ni no, tot el contrari, encara està pendent i no hi ha res tancat.

Un dels temes actuals va ser l'article, on hi havia declaracions seves, que deia que la classe mitjana de Figueres havia estat expulsada. Diu ser partidari de formar un front comú per acabar amb l’alarmant pobresa que viuen alguns ciutadans. Què creu que hauria de fer i de quina manera?
A Figueres hi ha una situació especial perquè el nombre de persones amb escassos recursos econòmics i una formació limitada és molt superior a la mitjana. Un 48% estaria en risc de pobresa; no vol dir que ho estiguin, però sí en risc. Més del 30% són persones que han arribat aquí els darrers anys amb una formació escassa i els hauríem de donar aquesta formació. Amb la Generalitat, a través del SOC, que ja ho fa, i l'Estat espanyol, a través del Ministeri, també. Hem d'aconseguir normalitzar la situació i arribar a mitjanes que ens avalessin com qualsevol altra ciutat. Pel que fa a la promoció, cal desenvolupar plans estratègics que ja hem desenvolupat i tenim la base teòrica, ara falta la pràctica i posar-ho en marxa.

Nosaltres vam votar a favor del cinema Las Vegas, però no pots deixar de fer totes les altres estratègies de llarg termini que hi ha projectades. Aquesta és una eina que et posarà en marxa un petit sector de la ciutat però és un bolet i necessites totes les altres.

Com s’hauria de reconvertir la ciutat, per vostè?
Figueres és el gran centre de serveis de l’Empordà, una comarca que té tots els avantatges i meravelles, que pot atraure visitants, i precisament Figueres ha de ser el pal de paller, davantera i comarcalitzada. Això permetrà que a poc a poc el percentatge que tenim -entre 15.000 i 20.000 persones amb condicions difícils- el podrem integrar dins aquestes activitats. Un dels altres grans quès són les energies i les tecnologies de la informació. Vam aconseguir una subvenció de fons europeus, del Pla estratègic de cooperació territorial per desenvolupar un centre de start-up. S’ha aconseguit i està en marxa, però ja ho estan polititzant. Teníem el consentiment del Consorci del Castell de Sant Ferran per fer-ho allà, i com dic, és una poteta que tenim posada al Castell, els militars es van veient físicament, de manera bona, «ocupats», però altres s’ho volen endur cap a baix, depenent de l’ampliació del centre Ferran Sunyer.

[caption id="attachment_16598" align="aligncenter" width="550"] ÀNGEL REYNAL[/caption]

Els índexs de pobresa són preocupants, però això no s’ha fet amb dos dies. Vostè ha estat regidor durant molt temps, per tant, va aprovar molts pressupostos d’aquesta ciutat. Quins són els errors? Quina és la mala gestió?
Jo penso que el 2011 és quan es nota amb força la crisi. La gent es queda sense recursos i és quan entrem a aquest govern. Recordo aquell primer exercici, el 2012, que vam incrementar, a pesar del dèficit de 9 milions, amb més de 300.000 euros el pressupost d’acció social. Simplement per fer el més urgent: ajudar la gent. Va ser sang directa en vena. Des de llavors, vam definir que havíem de posar en marxa la promoció econòmica, amb Santi Vila ho vam estar treballant, i de fet, el SOC ens considera una comarca capdavantera. D'altra banda, amb Jesús Quiroga volíem fer un pla de concertació territorial amb Figueres i l’Empordà perquè són els que saben treballar comercalitzadament. Això encara s'ha de posar en marxa, la idea era tenir 4-6 anys de previsió i tirar endavant les planificacions.

Passant al Consell Comarcal, a final de l’any passat el van cessar com a vicepresident quart. Diu, però, que va ser per pressions del consistori figuerenc.
Estava assegut amb Ferran Roquer i em va dir que havia de votar favorablement al Museu del Circ perquè si no m'hauria de cessar, jo li vaig dir «tu fes el que creguis perquè jo faré el que em sembli». No estic en contra d’un Museu del Circ i, és més, estic totalment a favor del Festival Internacional del Circ, però ens van explicar que no serien 6 milions d’euros, que seria un total de 12 milions... I hi havia informes de l’arquitecte municipal que desmentien les xifres que es donaven inicialment. Lògicament jo no votaré a favor de malmetre una economia que he contribuït a sanejar... I llavors em va cessar. D’això se’n diuen represàlies polítiques.

D'altra banda, està investigat pel Cas Manga, acusat per un presumpte delicte de tràfic d’influències. Quina és la situació?
Encara no he declarat, fa set anys que demano a la jutgessa poder declarar però, avui dia, no ho he aconseguit. El meu nom apareix en uns papers d'entre Lugo i Madrid per una actuació que era absolutament legítima, ja que en aquells moments s’havia de fer un canvi de contracte dels que portaven les multes a la ciutat. Es volien passar les competències a la Diputació de Girona, i jo vaig demanar una entrevista amb el president d'aquesta per saber si tenien la capacitat d’assumir-ho. Vaig fer la gestió, ho vaig comentar telefònicament amb la responsable de l’empresa i això sembla que és motiu suficient per investigar... i encara estem igual.

Com a conseller delegat de Fisersa va proposar expandir aquesta empresa cap a altres municipis, com la gestió de l'aigua, per exemple. Es podria aplicar en altres branques? És viable?
Pel que fa a l'aigua, ho vaig estudiar amb el gerent i vaig veure que la gestió de l'aigua del Consell Comarcal era d'àmbit privat i vaig proposar d'empoderar Fisersa i ser un mitjà propi. Viable? I tant! Jardineria i enllumenat, per exemple. Ara diuen que volen privatitzar-ho, nosaltres ens ho estem mirant i creiem que ho pot fer Fisersa. Tot és a causa que els fa por la gestió del personal, perquè hi haurà dues escales salarials: els que s’incorporin i els que ja són a Fisersa.

Aquest tema ja va portar problemes, al seu moment, amb la vaga d'escombraries fa un parell de Nadals...
Que hi hagi un problema de gestió de personal no vol dir que no sigui més efectiu i viable per la ciutat que Fisersa gestioni la jardineria i l'enllumenat. És molt més barat i el que s’ha de fer és una bona gestió, i és el que els falta, però és lògic, amb cinc regidors a govern dona pel que dona.