Aquest any 100.000 ampolles de vi sortiran amb el distintiu que identifica els taps fets amb matèria autòctona

Important pas en la producció dels vins de la DO Empordà. A partir d’ara es compta amb un valor afegit que té a veure amb l’embotellament i més en concret amb el tap. El Consell Regulador de la DO Empordà, l’Institut Català del Suro i l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) han impulsat conjuntament el projecte Tap de Finca. Consisteix a embotellar vins amb taps de suro procedent de les finques dels propis cellers o d’explotacions pròximes.

En aquest primer any s’embotellaran 100.000 ampolles de vi amb la marca Tap de Finca. Són vins de gamma alta d’una vintena de cellers de la DO. A mesura que avanci el projecte anirà augmentant la xifra d’ampolles embotellades amb el tap de proximitat. Els taps han estat elaborats per empreses sureres de la demarcació i d’alzines de l’Empordà, que concentren el 80% de les hectàrees sureres de Catalunya.

El president de la DO, Xavier Albertí, destaca que la iniciativa és «pionera». Els taps estan elaborats per empreses sureres de la demarcació a través del sistema de traçabilitat dissenyat per l’Institut Català del Suro, que garanteix que els participants utilitzaran el suro de la seva àrea de proximitat i sempre garantint que es trobi en l’àmbit de la DO Empordà. En aquest acord també hi dona suport AECORK i els propietaris forestals. D’altra banda, hi ha la paradoxa en l’embotellament del vi a casa nostra. La majoria d’ampolles porten suro d’altres zones com Extremadura, Andalusia o Portugal. L’explicació és que el suro català necessita una mitjana de 14 anys per assolir el gruix necessari _uns 4 centímetres_ per poder elaborar taps. En aquestes altres zones, en canvi, solen ser suficients uns nou mesos. A Catalunya el procés és lent però també assegura major densitat al suro i millor qualitat per fer-ne taps.

BOSCOS. Un altre argument a favor de la iniciativa és el de la gestió dels boscos d’alzina surera. El director de l’Institut Català del Suro, Albert Hereu, assegura que actualment només s’està explotant un 50% de la massa forestal formada per aquests arbres a Catalunya. Hereu admet que tampoc es podria cobrir tota la demanda del país però encara hi ha un marge de gestió important per explotar. El sistema està preparat per implementar a altres llocs. I de fet, molts cellers de la resta de Catalunya s’hi han fixat perquè es promou la proximitat.