La DO Empordà promou l’embotellament de vi amb suro d’alzines empordaneses

per Gemma Visa

Alt Empordà

Aquest any 100.000 ampolles de vi sortiran amb el distintiu que identifica els taps fets amb matèria autòctona







 

Important pas en la producció dels vins de la DO Empordà. A partir d’ara es compta amb un valor afegit que té a veure amb l’embotellament i més en concret amb el tap. El Consell Regulador de la DO Empordà, l’Institut Català del Suro i l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK) han impulsat conjuntament el projecte Tap de Finca. Consisteix a embotellar vins amb taps de suro procedent de les finques dels propis cellers o d’explotacions pròximes.



En aquest primer any s’embotellaran 100.000 ampolles de vi amb la marca Tap de Finca. Són vins de gamma alta d’una vintena de cellers de la DO. A mesura que avanci el projecte anirà augmentant la xifra d’ampolles embotellades amb el tap de proximitat. Els taps han estat elaborats per empreses sureres de la demarcació i d’alzines de l’Empordà, que concentren el 80% de les hectàrees sureres de Catalunya.



El president de la DO, Xavier Albertí, destaca que la iniciativa és «pionera». Els taps estan elaborats per empreses sureres de la demarcació a través del sistema de traçabilitat dissenyat per l’Institut Català del Suro, que garanteix que els participants utilitzaran el suro de la seva àrea de proximitat i sempre garantint que es trobi en l’àmbit de la DO Empordà. En aquest acord també hi dona suport AECORK i els propietaris forestals. D’altra banda, hi ha la paradoxa en l’embotellament del vi a casa nostra. La majoria d’ampolles porten suro d’altres zones com Extremadura, Andalusia o Portugal. L’explicació és que el suro català necessita una mitjana de 14 anys per assolir el gruix necessari _uns 4 centímetres_ per poder elaborar taps. En aquestes altres zones, en canvi, solen ser suficients uns nou mesos. A Catalunya el procés és lent però també assegura major densitat al suro i millor qualitat per fer-ne taps.


BOSCOS. Un altre argument a favor de la iniciativa és el de la gestió dels boscos d’alzina surera. El director de l’Institut Català del Suro, Albert Hereu, assegura que actualment només s’està explotant un 50% de la massa forestal formada per aquests arbres a Catalunya. Hereu admet que tampoc es podria cobrir tota la demanda del país però encara hi ha un marge de gestió important per explotar. El sistema està preparat per implementar a altres llocs. I de fet, molts cellers de la resta de Catalunya s’hi han fixat perquè es promou la proximitat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article