Publiquen la guia de Vilabertran, dibuixada per la veu d’artistes i escriptors

«Vilabertran té, dintre la història de Catalunya, una importància remarcable, però si no la tingués, n’hi hauria prou amb el seu monestir per considerar-lo com un dels puntals de la nostra terra dintre la història de l’art». Són les paraules contundents de l’escriptor expert en art romànic Alexandre Deulofeu, incloses a l’antologia Els darrers mots. També l’escriptor Josep Pla, al volum Tres guies, es va referir al monestir considerant-lo un dels monuments essencials de l’interior de l’Empordà.

Com van fer Deulofeu i Pla, altres autors han deixat també testimoni escrit de les seves impressions i visites al poble des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. És el que recull la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, de la Universitat de Girona (UdG), que acaba de publicar el quinzè volum de la col·lecció «Itineraris literaris autoguiats», dedicat a Vilabertran. L’itinerari aplega textos d’una nòmina representativa d’escriptors catalans entre els quals hi ha, a més dels citats anteriorment, Salvador Dalí, Maria Àngels Anglada, Carles Fages de Climent, Joaquim Folch i Torres, Ramon Muntaner, Montserrat Vayreda, Víctor Balaguer, Narcís-Jordi Aragó o Antoni Puigverd.

La guia, a cura dels filòlegs Marta Callavé, Carles Masoliver i Francesc Montero, que han fet la presentació, guió i selecció dels textos, proposa al lector descobrir o revisitar els punts proposats evocant noves sensacions o definint noves tonalitats a través dels textos seleccionats. En definitiva, és una invitació a un viatge diferent per Vilabertran, que va més enllà dels espais emblemàtics i de visita obligada del poble, que ja recullen les tradicionals guies turístiques i històriques.

EL RECORREGUT. A banda del conjunt monàstic, l’itinerari fa parada a la singular Torre d’en Reig, «majestuosa però tímida al visitant, que, sovint, desconeixedor de la seva existència i més atret pel conjunt monàstic, abandona el poble sense haver-la contemplat», tal com explica Francesc Montero a El triangle arquitectònic d’un enginyer. La Torre era propietat de l’enginyer Josep Reig. I quan aquest va morir, el 1917, la va heretar el seu nebot, el jove pintor Ramon Reig. La seva mare i el notari Salvador Dalí, pare del geni empordanès, eren bons amics, i els dos joves pintors aprofitaven les visites de cap de setmana a la Torre per deixar volar la imaginació i el talent artístic.

La guia fa parada també en altres punts del municipi, com el Rentador i l’antic llac, la plaça dels Hortolans, el parc de la Font, el Mirador o el carrer de Cabanes, i en destaca l’activitat tradicional del conreu de l’horta, la celebració de la Schubertíada, el festival de música clàssica de prestigi internacional, o l’elaboració de les típiques pomes de relleno. Tots aquests elements doten el poble d’un patrimoni divers, que traspassa la fama del monestir.