Taschen recupera ‘Los vinos de Gala’, rere el rastre que va deixar el fenomen supervendes ‘Les dîners de Gala’, de Dalí

Per Salvador Dalí, els vins no eren blancs, rosats o negres. Ni vins de criança o de reserva, monovarietals o de cupatge, amb agulla o escumosos. Per Dalí, els vins eren “voluptuosos”, “impossibles”, “de gaudi” o “de llum”. L’artista de Figueres va impregnar la viticultura del seu surrealisme i onirisme a Les vins de Gala, publicat el 1977 en francès per l’editorial Draeger, que ha tornat a la prestatgeria en edició facsímil i en castellà. Ho fa de la mà de Taschen rere la petjada deixada pel fenomen supervendes de Les dîners de Gala, que va veure la llum el 1973 i que la prestigiosa editorial va recuperar en espanyol el 2016: un devessall de surrealisme gastronòmic amb plats que la parella preparava per als seus sopars opulents i altres receptes que va copiar dels seus cuiners preferits.

Amb Los vinos de Gala, Taschen presenta una continuació vitivinícola d’aquell Les dîners de Gala amb el mateix nivell de sensualitat i surrealisme, una perspectiva daliniana sobre els plaers del raïm i un objecte de col·leccionista molt desitjable, que classifica els vins “segons les sensacions que provoquen en el més profund del nostre ser” i en el qual Dalí torna a homenatjar la seva musa a través del “producte més alabat, més magnificat i més inspirador de la història de les arts”.

Amb una gran profusió d’imatges, Los vinos de Gala inclou més de 140 il·lustracions de Dalí. S’hi poden trobar autèntiques obres d’art, entre les quals hi ha diversos nus clàssics, tots recreats amb els seus respectius tocs de provocació i surrealistes, i l’Àngelus, de Jean-François Millet, una de les peces de referència de Dalí durant dècades. També s’hi pot veure una de les obres més destacades de la seva darrera fase “mística nuclear”, El sagrament de l’Últim Sopar (1955), que situa l’emblemàtica escena bíblica en un dodecaedre translúcid davant d’un paisatge de la Costa Brava. En aquesta etapa, Salvador Dalí era un devot catòlic captivat per la ciència, la il·lusió òptica i l’era atòmica.

Dalí va concebre i va materialitzar aquesta obra dedicada a Gala, que compta amb textos de l’escriptor francès expert en la seva pintura Max Gérard i del viticultor gal·lès Louis Orizet, i s’estructura en dues parts, Els deu vins del diví i Els deu vins de Gala. En la primera part, el lector s’endinsa en una desena de les grans regions vinícoles del món per descobrir els caldos de la Xampanya, Bordeus, Jerez, Castèunòu-dau-Papa, Romanée-Conti o Califòrnia i algunes de les ampolles més prestigioses, i cares, del mercat. Precisament sobre la beguda que va revolucionar Dom Pérignon en inventar el cupatge, el tap de suro i l’embotellatge, diu Dalí que durant les vetllades a la Residencia de Estudiantes de Madrid amb Lorca i Buñuel “el xampany corria a rius, i això els tornava lírics en parlar de l’amistat i l’amor”.

Recórrer els orígens del vi, des del Gènesi i la primera vinya plantada als peus de L’Ararat, o des del descobriment per atzar de la “medicina del rei”, la seva evolució des que el produïen els frares fins als primers viticultors laics o la seva arribada a Califòrnia gràcies al frare franciscà mallorquí Juníper Serra, són també algunes de les lectures que ofereix aquest volum farcit d’art dalinià.

A la segona part del llibre -Els deu vins de Gala-, Dalí fa una revolucionària classificació del vi basada en l’experiència emocional, en lloc d’agafar de referència la geografia o la varietat del raïm. Més que un llistat prescriptiu, Taschen explica que “es tracta d’un manifest extravagant i fluid en favor del sabor i la sensació, un tractat multisensorial i un document immens de l’obra de l’última etapa de Dalí, en què l’artista va reflexionar sobre les seves influències formatives i va perfeccionar el seu propi llegat cultural”.

DE GAUDI, PORPRA O D'ESTETA. Per a Salvador Dalí, hi havia els “vins de gaudi”, com els beaujolais o els vinhos verdes de Portugal, que “tenen vocació d’aperitiu, de benvinguda”, i els “de porpra”, vigorosos, de cos ple i saborosos, com els Còtes de Nuits, Côtes de Beaune i Romanée-Conti, ideals per acompanyar deliciosos plats de caça. A la classificació també s’hi poden trobar els vins “d’esteta”, que considerava “esotèrics, perquè és necessari estar altament iniciat en el món del vi per captar el missatge secret que oculten”; els “vins de gala”, que han de ser servits amb la litúrgia que mereixen les seves reverenciades ampolles, i els “d’aurora”, com anomenava als rosats.

Els “vins voluptuosos”, com els sauternes i cérons, “que es degusten com caramels”; els “de llum” o blancs; els “generosos”, com els oportos i els moscatells; els “de vel”, com els de xerès o el vi groc del Jura; els “de l’impossible”, com el vi de palla o el resinat grec, i els “frívols” o escumosos, “sinònims de festa”, completen la qualificació sensorial de Salvador Dalí.