Piccorelli és musicòleg i des del setembre del 2008 dirigeix la JOF, amb la qual està immers en reptes i projectes de futur, com ara el pròxim Concert de Fires, que tindrà la col·laboració del prestigiós pianista Ramon Coll

Com va anar el concert de dissabte per celebrar el trentè aniversari de la Jove Orquestra de Figueres (JOF)?
Va ser molt emotiu, ja que va reunir músics que havien tocat a la JOF anteriorment. Gent que feia anys que no es veia es van tornar a trobar a l’escenari fent el que els havia unit quan es van conèixer.

S’hi va presentar una obra escrita expressament per a l’ocasió, del compositor Albert Bosch.
Sí. És un encàrrec que li hem fet a qui ha estat l’alma mater de la JOF durant 27 anys. L’Albert va ser músic i director en els primers anys de l’orquestra, però sobretot ha desenvolupat la tasca de coordinació en la part tècnica i artística, que ara fa la Mercè Miró. La JOF ja havia encarregat moltes obres a joves, i no tan joves, compositors, i s’ha mostrat molt activa i sensible a les noves creacions per a orquestra. Assaig Virtual és una obra molt fresca i jovial, ben escrita i, malgrat que no és tècnicament difícil _l’ha feta molt a mida_ té un joc rítmic i mètric molt ben travat.

Com valora els trenta anys de trajectòria de l’orquestra?
Molt positivament. L’aportació que la JOF ha fet al territori en àmbit cultural i educatiu ha estat fonamental a Girona i comarques, fins i tot m’atreviria a dir que de tot Catalunya. Fa 30 anys no hi havia orquestres de joves, i l’aposta que es va fer aleshores va ser molt enriquidora pel desenvolupament musical dels joves músics i de l’entorn de l’orquestra, per les escoles de música, les famílies i el públic, les relacions entre diferents entitats, la implicació de l’orquestra en actes de la ciutat i la imatge de la ciutat arreu.

Ha evolucionat molt, la formació, durant aquest temps?
La filosofia inicial que va portar a la creació de l’orquestra encara crec que la tenim molt present: un treball pedagògic i artístic, inclusiu i del màxim nivell sempre tenint present les possibilitats tècniques dels joves instrumentistes i les limitacions pel que fa a les plantilles instrumentals o als aspectes econòmics.

Què aporta als joves participar en una orquestra?
La pràctica instrumental i musical aporta en un jove molts aspectes que habitualment també aporten altres activitats artístiques o esportives. Però fer-ho en una orquestra fa desenvolupar de manera molt profunda aspectes emocionals; de disciplina; de compromís; d’educació en l’àmbit històric, estètic i cultural; de relacions interpersonals, cognitives, de concentració; capacitat d’escolta i per tant desenvolupament neuronal; control del cos... i també, naturalment, musicals.

És molt diferent dirigir una orquestra d’adults que una de joves?
Sí, si entenem una orquestra d’adults com una orquestra professional i una de joves com una orquestra d’estudiants. El director que està acostumat a treballar amb professionals exigeix el màxim rendiment musical en el mínim temps possible de treball. Això, pels joves músics, és poc pedagògic i per tant cal dedicar moltes hores a explicar com és la música i què cal fer perquè soni bé. Bàsicament, però, els processos i les estructures d’assaig són molt similars.

Nota un augment de l’interès dels joves per la música clàssica?
No, malauradament la música clàssica no està gaire de moda entre els joves. Però el jove a qui li agrada ja no la pot deixar d’escoltar o practicar mai. La JOF és un canal d’entrada a un món meravellós per als joves, i ens fa ser millors persones i millor societat. Amb això no vull dir que altres estils de música no acompleixin aquesta funció, però no tots els estils ens fan créixer millor que la música clàssica.

També imparteix cursos de direcció a Figueres.
Sí, és una altra manera de formar els joves: la formació dels formadors. Ensenyar el que he après al llarg de la carrera em fa reflexionar sobre aspectes de la meva professió que em fan millorar.