Josep Puig i Pujades, referent del republicanisme empordanès, va estar un any i mig engarjolat arran dels Fets d’Octubre de 1934

Hi ha episodis històrics que es repeteixen, totalment o parcial. Molts historiadors –i també els polítics– s’han referit aquests dies a la semblança existent entre els Fets d’Octubre de 1934 i el moment actual que es viu a Catalunya. Ara fa més de 80 anys que el Govern de la Generalitat, amb el president Lluís Companys al capdavant, va ser empresonat després d’haver proclamat l’Estat Català. Arreu del país hi hagué altres detencions, entre les quals la de Josep Puig i Pujades, un destacat polític figuerenc que en aquells moments era el comissari delegat de la Generalitat a Girona (allò que avui seria el delegat del Govern, per cert destituït fulminantment la setmana passada arran de l’aplicació del 155).

La convulsió política que es vivia a Catalunya arran de l’arribada de la dreta al govern de Madrid va esclatar, amb tota la seva violència, arran de la suspensió de la Llei de contractes de conreu per part del Tribunal de Garanties Constitucionals espanyols. Aquesta llei, molt avançada socialment, impedia els arrendataris no poder ser expulsats de les terres que treballaven per part dels propietaris i, a més, es permetia l’accés a la seva propietat pagant una indemnització. El 6 d’octubre de 1934 es proclama, de fet, la independència catalana i tot seguit es declara l’estat de guerra des del govern central i al cap de poques hores es deté el govern.

A Figueres, segons explica el cronista Josep Maria Bernils Mach al seu llibre Episodis de la II República, la notícia es va donar als veïns reunits a la Rambla des de la seu del Centre Republicà. “Entre el públic hi hagueren grans exclamacions d’entusiasme. L’alcalde havia anar a escoltar la ràdio a l’estatge d’un destacament de la policia que hi havia a la pujada del Castell, Marià Pujolà va exclamar: “Què ha fet en Companys?” Seguidament va anar a la Casa de la Vila i va comentar amb algun conseller que això podria acabar en un alçament revolucionari. Va disposar que alguns guàrdies municipals anessin a protegir els locals de telèfons i telègrafs de possibles exaltats. Això el salvaria d’anar a la presó com succeí posteriorment a tants altres alcaldes, en considerar que la seva postura havia estat una mesura res en defensa de l’ordre”.

JOSEP PUIG PUJADES. Nascut a Figueres l’any 1882, era fill d’un conegut comerciant de teixits i robes que tenien uns magatzems al xamfrà del carrer Girona amb Joan Maragall. A la façana de l’edifici encara s’hi pot veure gravades les lletres P/P de Josep Puig París, el seu pare. Va estudiar l’ofici de sastre a Barcelona i a París per tal de seguir l’ofici familiar. Casat amb Adela Carbona, filla de l’advocat i exalcalde de Figueres Joan Carbona, el matrimoni no tingué fills.

De gran sensibilitat intel·lectual –va escriure nombrosos articles i diversos llibres i novel·les també va pintar aquarel·les, a banda de ser propietari d’una extraordinària pinacoteca– va interessar-se per la política de ben jove, militant en partits d’esquerra federal i republicana. Va ser el promotor i ideòleg local i comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual va ser regidor a l’Ajuntament de Figueres i diputat al Parlament. Va formar part de la comissió redactora de l’Estatut de Núria. El 1934 era el comissari delegat de la Generalitat a Girona. Dos anys després va ser elegit diputat a Corts i durant la Guerra Civil fou el cònsol espanyol a Perpinyà i Lió. Va morir a Perpinyà, exiliat, el 1949. Les seves restes, enterrades al Voló, foren trasllades l’any 2000 al panteó dels figuerencs il·lustres.

Arran dels Fets d’Octubre, Puig Pujades es va quedar a la seu de la Comissaria de la Generalitat amb diversos policies, funcionaris i càrrecs polítics. Durant la matinada del 6 al 7 d’octubre de 1934, i després d’haver-se declarat l’estat de guerra, un destacament militar es va adreçar fins a l’edifici oficial d’on va sortir un tret –no es va identificar l’autor- que va matar el comandant cap d’Estat Major de l’exèrcit destinat a Girona, Rafael Domínguez Otero. Després d’unes hores de resistència, els confinats es van lliurar als militars i Puig Pujades va ser considerat com el principal responsable d’aquell assassinat. Va ser detingut i en els dies posteriors es temia que el polític figuerenc fos afusellat.

Va ser condemnat a 30 anys de presó i reclòs a la presó habilitada a l’antic seminari de Girona. Fou posat en llibertat el 20 de febrer de 1936, arran de l’amnistia declarada per l’arribada del Front Popular al govern espanyol. Mentre va durar el temps que va estar engarjolat –durant un període va estar confinat a casa seva per uns problemes de salut– va aprofitar per escriure diversos llibres i llegir molt.

La historiadora Anna Teixidor, autora del llibre Josep Puig Pujades, líder del republicanisme empordanès i que té a punt de publicar la seva tesi doctoral sobre el personatge, assenyala que “en resposta a l’empresonament s’inicià una campanya en favor del seu alliberament d’un any i mig de durada en què es van succeir actes de suport”. Com dèiem, la història es repeteix.