La Fundació Gala-Dalí obre el castell quan es pon el sol per fer-hi visites guiades per a grups reduïts de 20 persones 

Explica Jordi Artigas, museògraf i coordinador de les cases-museu de Portlligat i Púbol, que el castell de Púbol va entrar a la vida de Gala i Dalí el 1969, en una conversa de la parella mentre passejava per la Toscana: la musa volia una vil·la en aquesta terra. “Aleshores, Portlligat ja havia deixat de ser el paradís perdut que havia estat als anys 30, i s’havia convertit en un punt de pelegrinatge; Dalí ja no era la jove promesa que havia sigut, sinó un artista conegut internacionalment, i la relació de parella iniciava una nova etapa basada en l’amor cortès”, continua Artigas. En la recerca d’aquest nou lloc on viure, que no podia ser a la Toscana (“l’artista no podia tenir la seva estimada tan lluny”), van topar amb el castell de Púbol, del qual els va atraure l’aspecte de ruïna “però no del tot”, d’abandonament, “però amb l’estructura suficient per ser recuperat”, que conserva encara les ferides del temps, i que l’artista va transformar en refugi per a la seva musa.

L’apartament surrealista en què Dalí va convertir el castell medieval, del segle XI, que la parella va comprar per un milió i mig de pessetes, es pot visitar ara també, per primera vegada, de nit, just en el moment en què el sol es pon, de 8 del vespre a 10 de la nit. Es tracta de visites nocturnes guiades, per a grups reduïts de 20 persones, que es fan en anglès, francès, castellà i català. I s’acaben amb una copa de cava rosat (el que, segons diuen, bevia Dalí i que aquest servia calent per provocar els seus convidats) als jardins de la casa museu. Les entrades costen 20 euros i es poden comprar de manera anticipada a la web www.salvador-dali.org.

L’objectiu és, segons explica Lluís Peñuelas, secretari general de la Fundació Gala-Salvador Dalí, “posar Púbol en el mapa”, a través de visites exclusives i singulars. “Púbol és el lloc menys conegut del triangle dalinià, però en canvi, és la visita més ben valorada pel públic per les seves característiques”, hi afegeix Peñuelas. I continua Montse Aguer, directora dels Museus Dalí: “Amb aquestes visites volem reivindicar Gala i recuperar el marc escenogràfic d’aquest espai, el teatre de la memòria de la musa i el més fetitxista dels tres punts del triangle dalinià”. “El castell de Púbol vincula Dali amb l’època de decadència del pintor, però per a nosaltres, aquesta decadència va lligada amb la seva obsessió de continuar pintant”, hi afegeix.

RELACIÓ D'AMOR CORTÈS. Les visites guiades a la casa museu de Púbol permeten al visitant descobrir un variat ventall d’elements que dibuixen i ajuden a entendre la complexa relació de parella entre Gala i Dalí, de dependència absoluta, i endinsar-se en la història d’amor cortès en què es va transformar en els últims anys la unió entre el geni i la seva musa. És interessant comprovar com a Confessions inconfessables (1973), Dalí presenta el castell de Púbol com una continuació de Portlligat , entès com un espai destinat a la seva dama i a un ideal amorós. Fins al punt que, per visitar Gala, Dalí requeria una invitació escrita de la seva mà. El castell de Púbol és, doncs, una continuació de Portlligat amb personalitat pròpia; és el regal de Dalí a Gala, la seva dama, a qui ret vassallatge .

EL REGAL DE DALÍ A GALA. Segons relata Artigas, a Púbol, “Dalí no pensava en res més que en satisfer els desitjos de Gala, però també els seus propis anhels artístics i creatius”. Per això, el jardí que Gala cobejava, amb flors aromàtiques, rosers i arbres fruiters, que li recordessin la seva joventut a Crimea, s’acaba convertint en un jardí salvatge i improvisat, d’inspiració italiana. La casa acull també pintures d’orenetes, que era la paraula afectuosa que feia servir l’artista per referir-se a la seva estimada; un retrat de Gala, que emula la Dulcinea del Quixot, presidint l’entrada dels espais privats de l’apartament, o una G que corona la porta d’església situada a la sala del piano.

AMOR ETERN. Púbol és també on Dalí va crear el sepulcre de Gala, situat al delme del castell. I és on ella va ser enterrada, l’any 1982, al costat de la tomba del geni, ara buida (Dalí va ser enterrat, finalment, al Teatre -Museu de Figueres). Dalí va dissenyar les dues tombes unides per una obertura sota terra perquè els dos cossos es poguessin donar la mà eternament.

El retrat

Visitar Púbol és jugar a desvestir la personalitat de Gala que, contràriament al que es creu, “era una dona sentimental, sensible, apassionada i carregada de desitjos de creativitat”, segons explica Artigas. Gala era una dona forta, culta, amb moltes inquietuds intel·lectuals, que es passava les tardes llegint i escoltant música, i profundament religiosa.  Era el pilar fonamental de Dalí i la peça perfecta de l’engranatge que empentava la creativitat del geni.