La nova alcaldessa d'Avinyonet de Puigventós va donar un missatge de continuïtat respecte de la tasca de Josep M. Bartolomé

---

Avinyonet de Puigventós ha canviat d’alcalde després de deu anys. Marxa l’històric Josep M. Bartolomé (PDeCAT) i el seu lloc l’ocupa ara la número dos de l’equip de govern i regidora d’Atenció Ciutadana, Ensenyament i Cultura, Júlia Gil. La nova alcaldessa fa sis anys que és edil al consistori i agafa el relleu per la renúncia de Bartolomé.

Júlia Gil va prendre posessió del càrrec dimecres al vespre en un sala de plens amb molt de públic. Entre els assistents hi havia dirigents del PDeCAT a la comarca com Jordi Masquef, Ferran Roquer i Míriam Lanero. També hi era Manel Toro, d’Unió.

La nova alcaldessa va prometre el càrrec i va donar una missatge de continuïtat respecte de la tasca de Bartolomé. Gil també va dir que el seu principal compromís seria “la proximitat”. La nova alcaldessa també es va referir als moments històrics que viu al país dient que “no en podem estar al marge”.

Josep M. Bartolomé: "El tema de la biblioteca ha estat l’única motivació perquè plegués"

Després de deu anys com a alcalde d’Avinyonet, quines sensacions va tenir dimecres en el ple de comiat?

Per una banda, vaig sentir pena per deixar l’alcaldia d’un poble que m’he estimat molt. He gaudit molt durant aquests deu anys fent d’alcalde. D’altra banda, ja estic gairebé a la ratlla dels 70 anys i també tinc ganes d’alliberar-me de responsabilitats. Sentiments totalment confrontats, tot i que en el ple va predominar la pena perquè amb les paraules que vaig dir se’m va fer un nus a la gola un parell o tres de cops.

Quina ha estat l’essència del seu discurs de comiat?
Vaig enumerar tot un seguit de coses que s’han pogut fer al poble tot i la crisi galopant que hi havia. Em sento molt i molt satisfet, però també he de dir que un home en aquest món no és ningú. Tot això s’ha pogut tirar endavant perquè he tingut l’ajuda durant tres mandats de diferents de regidors que han cregut amb les meves idees.

Digui’m una cosa de la qual se senti especialment orgullós.
Quan es van desencallar alguns problemes de la urbanització Sau 1 es va poder inaugurar l’avinguda que porta el nom de Moisès Broggi. Vàrem convidar el doctor Broggi que estiuejava al poble i ell quan va agafar el micròfon va dir que els sentiments de les persones del poble entren molt més al cor que a la ciutat. Aquelles paraules, aquella lucidesa amb 104 anys em van deixar amb la boca oberta. Coses així o la cara dels nens quan arriben els Reis d’Orient, m’han robat el cor. Són coses que trobaré a faltar.

I d’allò que es penedeix?
Doncs de l’error que vaig tenir jo i tot l’equip de govern amb el tema de la biblioteca. Això ha sigut l’única motivació perquè plegués.

No hauria plegat, doncs?
No. Jo tinc 69 anys però em sento molt en forma i amb el cap molt despert. Vàrem entrar a l’Ajuntament amb un endeutament bestial i surto amb 730.000 euros de romanent. Per tant, marxar en aquest moment és de bojos. Dit això, amb el tema de la biblioteca ho repetiré mil vegades, allà no hi entrava ningú. Però si algú es va pensar que trèiem alguna cosa seva i va voler defensar-ho i buscar firmes em sembla bé. Ara, insultar per la televisió i dir que sóc un inútil i que no he llegit mai cap llibre, això no ho acceptaré mai. Aquell mateix dia vaig dir que plegava . Després, vaig rebre molts suports que em demanaven que no marxés. Al final, he tardat un any i mig en complir les promeses electorals, però una vegada ja ho he fet, ja no he d’admetre que se m’insulti quan fa cinc anys que no cobro res i quan treballo per un poble que estimo.

Quins consells ha donat?
A la Júlia i al seu equip els he dit que em vinguin a buscar quan vulguin i a l’hora que calgui si em necessiten, visc a 50m de l’ajuntament. Avinyonet és el meu poble d’adopció des de fa 30 anys i me l’estimo molt. Els aconsello també que no els afectin coses de fora com m’han afectat a mi. L’única persona que s’equivoca és aquella que fa coses. La que no fa res no s’equivoca mai.