Els xampanyers van empatar diumenge contra el Rápido de Bouzas (2-2) i es van acomiadar del somni de l'ascens a Segona Divisió B

El Peralada va posar diumenge el futbol, el ritme i les ocasions, però aquests ingredients no van ser suficients per batre un Rápido de Bouzas fidel al seu estil corretjós i que va saber treure petroli de les seves arribades per firmar un 2 a 2 que, aferrant-se a l’1 a 1 de l’anada, els converteix en nou equip de Segona Divisió B.

El destí no va ser just amb els xampanyers. Superiors en el global de l’eliminatòria en joc, però menys encertats en l’eficàcia, que és el que al cap i a la fi acaba decantant totes les balances, els verd-i-blancs van sortir al camp, com els gallecs, a l’expectativa, tot i que de mica a mica van anar exhibint les qualitats que l’han portat a acaronar la categoria de bronze: toc, velocitat i una verticalitat focalitzada a tothora cap a la porteria rival. No obstant això, van ser els de Patxi Salinas els primers en perforar la porteria contrària quan al 34’, Carnero, va etzibar un gran xut des de la frontal que va batre Gianni. Aquest va ser un cop dur per als altempordanesos, però no va ser una estocada definitiva, ja que només un minut més tard, després d’aprofitar una bona jugada de Clotet per l’esquerra, Boniquet es va moure amb rapidesa dins l’àrea per acabar superant Diego amb un xut que va entrar per l’escaire.

L’optimisme peraladenc encara va augmentar més a l’inici de la represa. L’encarregat de provocar aquesta sensació va ser el capità Coro, qui va llançar una falta lateral amb intel·ligència i també precisió, ja que va acabar entrant pel segon pal després que ningú la rematés (53’). El gol feia justícia a la superioritat dels locals, tot i que l’alegria va ser breu: vuit minuts després, el visitant Diz va batre un Gianni que segons abans havia salvat el gol amb un xut imparable.

EL COL·LEGIAT, DETERMINANT. El gol dels viguesos va fer que els d’Arnau Sala i Xavi Punsí s’aboquessin a l’atac. En una d’aquestes accions, l’àrbitre es va menjar un clar penal sobre Javi que hauria pogut canviar el destí de dalt a baix. Ja al tram final, i amb un equip rival perdent temps contínuament i de forma descarada, els centrals Vallho i Estellés haurien pogut canviar el desenllaç amb dues clares ocasions, però el miracle no es va obrar.

Un curs 'excel·lent" sense recompensa final

El club xampanyer no va poder culminar la gesta, però això no ofusca una temporada que clou amb nota alta. Un dels responsables d’aquesta trajectòria ha estat l’entrenador Arnau Sala, que juntament amb tot el seu equip tècnic ha aconseguit conjuntar un equip compost a corre-cuita fins a portar-lo a les portes de la categoria de bronze del futbol estatal. “És estrany, es va començar un projecte que ha de durar uns anys, però tot ha anat tan ràpid que fins i tot costa digerir-ho, que tot plegat vagi tan bé i d’una forma tan accelerada és complicat”, explicava el preparador de Sant Fruitós de Bages la setmana passada, pocs dies abans de la cita amb el Rápido de Bouzas.

Diumenge, sensiblement tocat pel desenllaç de l’enfrontament amb els gallecs, Sala va radiografiar l’eliminatòria amb concisió: “No hem tingut l’encert necessari. El futbol són resultats i gols, nosaltres hem de generar molt per fer-ne”.

Les mirades d’aquesta bona temporada també s’han de focalitzar cap a la llotja, presidida per Josep Isern. El president del club verd-i-blanc, que va retornar al càrrec l’any 2014, ressalta el “sacrifici, el treball i la il·lusió” per justificar la gran temporada que acaben de cloure. Un curs, aquest, que no s’ha pogut guarnir amb la guinda final, però això, tal com subratlla, no evita que l’any s’hagi de qualificar “d’excel·lent”. “D’aquí ens aixecarem més forts que mai. No passa res; l’any vinent tornarem a provar-ho”, va dir després de l’encontre un Isern que acabarà mandat el 7 de juliol, quan el club celebrarà eleccions presidencials.

D’altra banda, qui també va estar present al partit va ser el director esportiu del Girona, Quique Cárcel, que tot i reconèixer que l’ascens era “important” per al club blanc-i-vermell, també va subratllar que la relació entre els dos clubs continuarà “essent bona”.

"IL·LUSIÓ I SORPRESA". Més enllà del camp, i dels despatxos, el recorregut xampanyer també s’ha viscut amb molt d’ímpetu al poble, un municipi de 1.800 habitants que ha estat ben a prop de tutejar esportivament a grans ciutats com Mallorca o Alacant. “Aquesta situació l’hem viscut amb molta il·lusió però també amb sorpresa, ningú s’ho esperava. Que un poble que no arriba a 2.000 habitants hagi pensat en la possibilitat de ser a Segona B és extraordinari”, diu Pere Torrent, alcalde de Peralada.