La darrera vegada que el missioner empordanès Josep Frigola va estar de vacances a la seva terra -l’estiu del 2012- explicava en una entrevista a HORA NOVA que la feina que feia com a membre de l’ordre dels Pares Blancs al Níger l’havia portat a la frontera amb la zona independitzada de Mali. Reconeixia que “estic al límit del que podríem dir la línia vermella. Sóc l’únic europeu que visita la zona i, si fes cas de l’ambaixada, no hi hauria d’anar, però entenc que he d’atendre aquella comunitat, on desenvolupem diverses accions socials, a banda de la tasca pastoral.”

En els darrers temps les coses no han millorat, ben al contrari. El testimoni de Frigola a través d’una carta enviada a final de gener a les parròquies de Figueres és aclaparador. Arran de l’atemptat al setmanari humorístic francès Charlie Hebdo i les seves seqüeles, denuncia que es va desfermar de cop i volta “una violència, un pillatge i un terror mai viscuts ni pensats en el Níger. Fins ara és difícil destriar-ne totes les raons i causes. Ben cert, el clima s’anava deteriorant amb la influència d’uns fanàtics i extremistes islàmics que ens envolten i s’infiltren, tot i que l’islam tradicional sempre havia estat molt tolerant i fins i tot disposat a dialogar”.

Afegeix que “amb motiu de les caricatures del profeta i de la moguda parisenca per defensar el Je suis Charlie vet aquí que l’ofensa a la fe de tot bon musulmà s’ha revifat i l’odi dels qui fan amalgama entre occident i cristianisme s’ha desbocat sense fre.” El missioner empordanès concreta en el seu missatge del 24 de gener passat que “ara mateix estem acollint els quatre companys i un piló de famílies que han deixat Zinder amb la roba posada a sobre i no gaire res més. Molts, traumatitzats a més no poder, no tenen papers ni esma per poder tornar als seus països respectius si no se’ls protegeix i encamina.”

Concreta que “els qui estaven més arrelats o bé són d’origen nigerí s’han quedat allà refugiats a casa de famílies amigues o en llocs més segurs”. Afegeix que “a Niamey ja s’han destruït i cremat totalment sis esglésies catòliques i locals parroquials, a més de dos cases de religioses i una de capellans. El balanç dels locals protestants i evangèlics malmesos arriba a una quarantena. Avui, amb la col·laboració de tots els membres de les respectives comunitats, es treu la grossa capa de cendra, objectes destrossats i es netegen els locals per poder-se reunir demà i fer una celebració comunitària de perdó i de reconciliació.”

Frigola no deixa de ser conciliador en el seu missatge quan proclama que “els esdeveniments terrorífics que acabem de viure també ens fan donar les gràcies perquè les vides, fora de deu morts, han estat preservades malgrat les immenses destrosses d’esglésies, cases, centres, escoles, comerços, bars i restaurants... Però aquesta vegada, més enllà de dir gràcies, hi ha un altre repte evangèlic que sobresurt, que és el de fer-se perdonar i perdonar. El perdó allibera, ens permet encetar una nova remuntada. Ser capaç de perdonar dóna corda llarga a la vida.”