Després d’haver interpretat el John de Senyoreta Júlia al Grec 2012, Julio Manrique torna a submergir-se en el món teatral del britànic Patrick Marber. Ho fa dirigint La Partida, una peça que l’autor va escriure quan encara era un desconegut i que, en clau masculina, utilitza una partida de pòquer per parlar de temes que van més enllà del joc. I és que, com diu un dels personatges de l’obra, al restaurant on passa tot (a Londres en l’original, a Barcelona en aquesta posada en escena) “no es juga a les cartes, es juga a l’home”. La Partida arriba al Teatre El Jardí de Figueres el dissabte 18 d’octubre a les 9 del vespre, després d’un èxit rotund al Grec 2014 amb les entrades exhaurides i prorrogada.

Sis personatges amb vida pròpia, d’aquells que només aconsegueix crear la millor escriptura teatral, transiten pel menjador i la cuina del restaurant: un cuiner, dos cambrers, el propietari del negoci, un fill amb problemes amb el joc i el seu mentor en el pòquer. Tots ells participaran en l’acte final en una partida al soterrani del local. I, entre whisky i cigarrets, cada jugada farà emergir algun dels molts temes que tracta l’obra i que van de l’amistat i la lleialtat a la veritat i la mentida passant per l’èxit i el fracàs. “Doncs parla, entre d’altres coses, de pares i fills. Del pare que t’ha tocat i del pare que tries. A l’obra, el pare que t’ha tocat té un restaurant i, pel que fa al pòquer, només és un aficionat, un amateur que s’ho pren seriosament, sí, però un amateur al cap i a la fi. El pare que tries de la peça és, és clar, un jugador de pòquer professional. Un personatge que, sota el suposat glamur que li atorga la seva peculiar manera de guanyar-se la vida, està tan desesperadament necessitat com els altres. I també es parla de l’amistat, de la lleialtat, de la veritat i de la mentida, de l’èxit i del fracàs. I de moltes altres petites grans coses que el joc, el fet de jugar, ajuda a revelar, a fer emergir, a posar de manifest amb contundència. Al final, sobre el feltre verd tacat de whisky, planarà en l’ambient, com el fum d’un cigarret mal apagat, una pregunta: qui ha estat l’autèntic babau de la partida?”, va explicar Julio Manrique, director de l’obra.