El Figueres és desè amb 44 punts. Feina feta? O fins que la permanència no sigui matemàtica no estarà tranquil?

Tenint en compte que els tres últims difícilment ens poden atrapar, i que el quart i el cinquè per la cua els tenim a 12 i 10 punts, respectivament, i en alguns casos amb el goal average a favor, doncs potser ens falta un punt perquè la salvació sigui matemàtica. I difícilment els altres equips guanyaran tots els partits. A més, hi ha enfrontaments directes entre els rivals de la part baixa. És a dir, que en un o dos partits pot arribar la permanència matemàtica.

Quan vostè va arribar a la banqueta del Figueres, al gener, tocava tenir un ull a la cua de Segona B per estar pendent dels descensos compensats. Ara mateix, aquest perill s’ha esvaït.

Sí, queda lluny. Quan vaig arribar, el quart o el cinquè per darrera estava a un punt, mentre que ara tenim el Masnou a 10 punts, i un de més pel goal average. Hem marcat molta distància amb aquests equips, sobretot amb els cinc últims.

En què ha canviat el Figueres en aquests mesos?

En molt aspectes no ho ha fet, perquè l’únic fitxatge ha estat el d’en Xavi Ferrón, i ara fa 5 o 6 partits que no juga per una lesió muscular. Pràcticament, l’equip és el mateix. Potser hem guanyat una mica de solidesa, més contundència a nivell global, tant per atacar com per defensar. Un aspecte important és que hem marcat a tots els partits de lliga, i només ens hem quedat a zero a la Copa Catalunya. Hem atacat bé, pràcticament sempre, i potser hem buscat més equilibri entre atac i defensa del que havia tingut l’equip a la primera volta, i això ens ha donat més bons resultats. Hem competit millor els partits, hem sabut guanyar a rivals directes a casa, i hem aconseguit alguna victòria important, com la de Cornellà, o empats amb el líder i amb l’Ascó.

El dia de la seva presentació va posar èmfasi en la necessitat de millorar en l’aspecte defensiu. S’ha aconseguit?

L’equip ha encaixat gols, però molts menys dels que havia rebut a la primera volta. En algun partit hem aconseguit deixar la porteria a zero, molts dies ens n’han fet com a molt un, i com a màxim algun dia n’hem rebut dos. M’hagués agradat defensar encara més bé, però hem hagut de buscar l’equilibri per fer gols. Globalment, estic satisfet. Sobretot, perquè som un equip que hem competit contra els primers classificats, i això que venim del darrere i que no estem a la seva altura. La classificació dels últims dos mesos és similar a la que han fet els quatre o cinc primers.