En aquesta entrevista, l’última de la temporada, parlem de la proposta que té el festival per a l’estiu i les novetats que hi ha sobre la taula pel que fa a l’auditori.

"Celebrarem els 100 anys de Montserrat Torrent, que debutarà, si Déu vol, al Festival"

40è aniversari del Festival Castell de Perelada. Com es presenta la nova edició? 
Quaranta anys és una xifra que impressiona perquè en el mapa de l’Empordà, la Costa Brava, les terres gironines i el conjunt de Catalunya, la petjada que ha deixat el Festival de Perelada, des del primer dia, ha sigut molt notable i destacable. I que haguem arribat fins aquí és una xifra que val la pena posar en valor i celebrar. S’ha de celebrar tot, però fer-ne quaranta s’ha de festejar molt. Per això encetem una edició en què no hem volgut celebrar-ho sols —tot i que sempre ho celebrem amb un públic molt fidel, els mitjans de comunicació i els artistes—. És a dir, hem volgut que sigui un any d’aniversaris. Per tant, celebrem els nostres 40, però també els 10  anys del Campus Perelada, que és el nostre compromís amb el talent jove i per fer descobrir les arts escèniques al jovent de l’Alt Empordà, i també celebrarem 10 anys del Trio Fortuny, 10 anys del debut de Sara Blanch a Peralada, 85 anys del mestre Jordi Savall, 30 anys de carrera de Sílvia Pérez Cruz, els 100 anys de Montserrat Torrent, l’organista de qui enguany es commemora el centenari a tot Catalunya, que debutarà, si Déu vol, al Festival, i també celebrem els 150 anys del Festival de Bayreuth. Així que tindrem molts pastissos d’aniversari i ho hem volgut plantejar d’aquesta manera, perquè el festival és sinònim de vitalitat i l’art és sinònim d’existència i humanitat. És el que dona el sentit de ser al festival, i per això la programació d’enguany va de celebrar cada moment que ens brinda la vida. 

Quatre dècades fidels a la lírica, l’òpera i la dansa, un fet que el manté com a festival únic al país.  
La Costa Brava és un espai on floreixen molts festivals, que és fantàstic, ja que festival també és sinònim de celebració, trobada, de festa amb amics, de descoberta… En el nostre cas, sempre hem volgut tenir un perfil propi amb les arts escèniques, l’òpera, la dansa i la creació, i amb un punt de risc a l’hora de presentar novetats que van més enllà de la presentació reiterativa de la música del moment que va itinerant pel territori. Creiem que el Festival ha de tenir un esperit més genuí a l’entorn de l’art, la bellesa, la creació i el pensament. Això és el que ens caracteritza i els nostres fils conductors són la lírica i la dansa, i ho fem amb els formats que tenim avui, a través d’un viatge de compositors, creadors, intèrprets  que són la marca de la casa. Cada any ens retem mútuament a fer descobertes noves i encàrrecs d’òpera, de cicles de cançó, de simfonies… De fet, aquest any, tenim una edició farcida de moltes estrenes i tindrem creacions d’Alberto García Demestres i Cristina Pavarotti, de Francesc Prat, de Bernat Vivancos, de Carles Prat i Carlota Gurt i d’Aleix Martínez, entre altres, així que no està gens malament. 

Què en destaca, de la programació? 
Gairebé cada nit serà un esdeveniment únic i irrepetible i tindrem moltes estrenes mundials. Tenim les millors veus, com sempre, del panorama líric, de casa i també internacional, i fem una aposta clara per la dansa. D’altra banda, també tenim la nit dedicada al Campus amb Aleix Martínez, un dels ballarins més importants d’Europa, català universal i una de les primeres figures de l’Hamburg Ballet, que ja va presentar Terra llaurada i enguany comptarà amb les ballarines, ballarins i músics de l’Alt Empordà per fer una coreografia on els joves de la comarca passen de ser espectadors passius a ser els protagonistes dalt de l’escenari. Per tant, el jovent empordanès serà el protagonista d’aquesta nit tan especial i els aixoplugaran ballarins principals de l’Hamburg Ballet. 

Què no ens podem perdre? 
Hi ha un espectacle que és molt carismàtic, 4 Danced Seasons,  que són Les quatre estacions, de Vivaldi, un clàssic de la clàssica, i que es farà dues nits. És l’espectacle que va guanyar l’Opus Klassik 2025 al Concert Innovador de l’Any, i són Les quatre estacions amb orquestra en directe i amb dansa de hip-hop urbà. És un maridatge sensacional que tothom qui l’ha vist es torna boig, i com a celebració dels 40 anys l’hem volgut portar les nits de l’1 i 2 d’agost. És per a tots els públics i per a tota aquella gent que diu «la dansa no és per a mi». Amb aquest espectacle, acabarà essent fan de la dansa, és una proposta molt carismàtica. 

La nit dels quaranta anys es presenta com una proposta escenicogastronòmica. Com l’hem d’entendre? 
Peralada, a més d’aixecar el teló i fer descobrir un espectacle de la màxima excel·lència artística, entén que al públic li agrada viure la visita a Peralada com una experiència global, on hi ha un abans i un després de l’espectacle, on ve a gaudir dels jardins, de les exposicions, de les col·leccions del Castell, de la viticultura, de l’enologia i la gastronomia. És per aquest motiu que hem volgut programar una nit on celebrem aquesta destinació única i on la dansa, la música i la cultura del vi convisquin per celebrar que l’Alt Empordà és una terra de genis i de creadors. 

El vi també prendrà protagonisme a ‘Le Terroir’, és així? 
Exacte, aquest és l’únic espectacle que tornem a programar. El vam fer l’any passat i va ser preciós. Com que és un espectacle site-specific es va crear expressament per a l’espai del Celler de Perelada. A més a més, compta amb la Lorena Nogal, que és Premi Nacional de Dansa 2024. El públic acompanya la parella de ballarins i es desplaça pels jardins. L’any passat va ser molt especial. És per això que enguany hem volgut tornar-lo a programar per al públic que no va poder venir. El més bonic de l’espectacle és que cau exactament amb el crepuscle i és una posada en escena que es viu amb intensitat i pensada per gaudir de la posta de sol. Tot està tot calculat, en aquest sentit, per viure el capvespre i veure les vistes del celler a la Mare de Déu del Mont.

A la presentació del Festival es va posar sobre la taula, de nou, el projecte de l’auditori. Què ens en podeu avançar? 
Està sobre la taula. La tercera generació de la família, que ara ostenta la governança del Festival, va manifestar el seu compromís amb el Festival i va prendre la decisió que torni, tan aviat com es pugui, al seu lloc original, els emblemàtics Jardins de Peralada. De manera que la tercera generació del Festival ha decidit tirar endavant el projecte d’un espai escènic propi i ara s’està posant en marxa. En aquest sentit, estem molt contents.