Nova directora del Parc Natural de Cap de Creus. És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i relleva el càrrec a Pons Feliu, que a partir d’ara serà director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Com ha entomat el càrrec de nova directora del Parc Natural de Cap de Creus?
Ja fa set anys que treballo al parc i agafo el càrrec amb responsabilitat, contenta, amb il·lusió i amb ganes de continuar treballant en els projectes que tenim engegats i les línies de treball establertes. 

Què en destaca, dels projectes engegats?
Un dels reptes que tenim és el desplegament  del PRUG marí, la nova regulació que va entrar en vigor l’any passat. En aquest sentit, hi ha diferents projectes que cal tirar endavant per ordenar l’àmbit marí, i durant les properes setmanes tenim prevista la instal·lació de les boies perimetrals del Parc per delimitar l’àmbit marí. Una altra de les línies que tenim en marxa és la Carta Europea de Turisme Sostenible, que és una acreditació d’EUROPARC, amb la qual els espais que aposten pel turisme responsable queden acreditats. I, en aquesta línia, les empreses que treballen en aquest espai també queden acreditades, així podem crear aquesta xarxa sostenible entre els diferents agents per fer d’altaveus del Parc. Penso que crear aquesta xarxa és una de les línies estratègiques. 

D’altra banda, també treballem en l’ordenació i les restriccions dels accessos, com ara a la Punta del cap de Creus, atès que ens cal anar cap a un sistema més treballat amb  més aparcaments i llançadores.

Una de les restriccions és l’ús de motos d’aigua. De fet, hi ha una recollida de signatures en marxa per tombar-ho. N’està al cas? 
El PRUG marí regula l’accés de les motos d’aigua i en prohibeix la navegació al Parc, però hi ha un règim d’excepcionalitats per als residents de Roses, Cadaqués, el Port de la Selva i Llançà, que poden entrar-hi. Aquestes restriccions d’accés de vehicles es fan conjuntament amb els ajuntaments d’aquestes poblacions. 

Una de les xacres és la massificació d’embarcacions d’oci. Com hi treballen? 
El PRUG marí regula el fondeig, però ara recentment s’ha aprovat un reial decret del ministeri que prohibeix el fondeig a les fanerògames en l’àmbit de l’Estat espanyol. El PRUG deixa el fondeig lliure menys en zones de camps de boies i altres sectors, com ara tres cales que es mantenen sense fondejar per fer la comparació amb altres on es fondeja. Ara, però, amb el nou decret no es permetrà i serà un repte saber com s’aplica aquest estiu.

"El canvi climàtic és un dels grans problemes per a la conservació i veiem que algunes espècies comencen a patir"

Entenc que un dels reptes del Parc també és el canvi climàtic. Com s’està notant? 
El canvi climàtic és un dels grans problemes pel que fa a la conservació. Veiem determinades espècies que comencen a patir i algunes espècies estan agafant estratègies per poder-se adaptar als canvis. El canvi climàtic està estressant aquestes espècies i a això cal sumar-hi l’arribada d’espècies invasores. I també podem dir que s’està notant en l’àmbit marí, ja que a les primeres capes d’aigua està canviant la temperatura i veiem que hi ha estats que pateixen, i hi ha mortaldats. Un exemple de les espècies que pateix són les gorgònies. I en l’àmbit terrestre, la sequera ha passat factura als arbres, cosa que hem vist ara amb les tramuntanades, que no estan tan forts. 

I les espècies invasores, com afecten? 
En aquest sentit, tenim un el projecte LIFE medCLIFF, centrat en flora invasora de penya-segats mediterranis, els quals tenen una flora autòctona destacada. El cas és que ha arribat flora de fora que s’adapta molt bé a les condicions d’aquí i poden ocupar l’espai que ocupa la nostra flora autòctona. LIFE medCLIFF fa la retirada de la flora invasora i, només amb la retirada, la nostra flora ja es recupera. I com arriba aquí? Doncs a través de jardins privats i de la comercialització. Vivim en un món global que té molt de transport. Amb aquest  projecte LIFE s’ha treballat amb els planteristes, i ha estat molt interessant perquè se’ls ha pogut transmetre que no va bé per al territori que venguin determinada flora; d’aquesta manera hem pogut trobar alternatives.
  
Quines diria que són actualment les problemàtiques que té el Parc Natural? 
Tenim les línies de treball esbossades i ara hem de continuar ordenant. Un exemple són les cales de Roses i la regulació de l’accés. En aquest sentit treballem amb l’Ajuntament per ordenar l’aparcament i això serà un avanç. D’altra banda, amb l’Ajuntament de Cadaqués tenim previst fer un nou aparcament i un punt d’informació just a l’entrada del Parc. També treballem per millorar els camins de la reserva natural integral i la senyalització perquè la gent pugui passejar-hi bé, com estem fent amb el camí vell del Far, i fer que el visitant tingui fàcil aquest accés a peu. I amb la Carta Europea, un dels objectius també és treballar amb la població dels municipis del Parc. Per exemple, la setmana vinent fem Som Parc, que és una jornada educativa amb l’alumnat de la comarca per posar en comú la feina que han fet sobre el Parc durant el curs escolar. 

I que n’és, d’important, l’educació ambiental.
Exacte, si no hi ha educació ambiental, pot haver-hi la percepció que tot són limitacions. Cal lligar-ho bé i explicar que estem conservant uns valors d’un lloc únic i excepcional. En aquest sentit, no em vull deixar d’explicar tota la feina que es fa de prevenció d’incendis en coordinació amb els Bombers, o la feina feta pel mosaic agroforestal, ja que hem vist que és un dels models de prevenció que més ens serveix. I com a Parc també fem cursos de formació per a professionals. Recentment hem fet el curs d’informadors perquè tinguin clar com orientar els visitants. 

En una comarca amb tants parcs naturals i zones protegides, com és la coordinació amb els altres? 
És bona, molt bona. Cal pensar que és molt important estar tots en sintonia i treballar en la mateixa línia. És per això que estem molt coordinats i anem a l’una. Penso que és d’agrair. 

I el futur del Parc Natural cap on ha de mirar?
Doncs ha de seguir amb totes aquestes línies obertes i consolidar les que funcionen. El repte és el PRUG, que caldrà anar desplegant amb determinades actuacions. I estar amatents al que vagi venint. En aquest sentit, cal saber que tot el que fem ho fem amb els ajuntaments que formen part del Parc, i que són part de la Junta Rectora. Tot ho fem de la mà. 

I cal saber també que el PRUG està aprovat des del 2025, però està ja estava previst que quatre anys després de l’aprovació hi haurà un seguiment per saber si hi hem de fer canvis; per tant, el 2029 es farà una revisió de les mesures proposades per si cal fer-hi canvis. L’objectiu bàsic del Parc Natural de Cap de Creus és la conservació, però també fer compatible el parc amb l’ús públic, el món local i l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa.