En aquesta entrevista tractem els temes més rellevants de Pontós i ens centrem en la gestió de la fracció orgànica, que vol ser un model per a altres pobles de la comarca. 

Quina valoració en fa, de l’últim mandat?
La valoració és molt positiva perquè tenim un equip fantàstic. Treballar amb regidors que s’impliquen i treballen pel poble sense cap remuneració és quelcom que m’il·lusiona, i em fa sentir privilegiada tenir un equip així. També hi ha molts veïns que estan treballant i participant en el poble i penso que amb el temps hem sabut canviar aquestes dinàmiques d’implicació. Ara tenim un altre model de poble, la gent està informada i l’Ajuntament està obert al municipi, i a partir d’aquí la gent està molt més activa. 

Quines han sigut les prioritats de l’equip de govern en aquesta legislatura? 
La primera legislatura vam centrar-la a modernitzar l’Ajuntament i posar a punt tot el que té relació amb la gestió i l’administració, i en aquesta última legislatura estem intentant encarar els temes realment importants. Estem fent un catàleg de masies, tot i que l’objectiu era fer un POUM perquè tenim unes normes d’urbanisme dels anys 80. Ens hem marcat com a gran repte el POUM, però hem vist que hi ha tants temes que cal solucionar abans que preferim començar amb el catàleg de masies, i després hem de redefinir el poble, ja que hem vist que tenim carrers dibuixats que no existeixen, cases que no són com marca la realitat, hi ha sòl que es podria urbanitzar però és tan complicat per com està dibuixat que cap promotor s’hi posa... Estem pensant en una idea més realista de redibuixar el que és urbanitzable i ens cal redefinir urbanísticament el poble. I també tenim altres grans temes, com ara la depuradora, ja que com a belga em va sorprendre molt que l’aigua bruta del poble vagi directament a la riera i vam traslladar-ho a l’ACA. I no sé si va tenir efecte o hem tingut sort, però s’hi han posat i ara l’execució està en mans de l’ACA. Un altre objectiu important és solucionar la manca d’espai a l’Ajuntament, ja no hi cabem i el que volem és crear un nou ajuntament a les antigues escoles, ja que és un emplaçament catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i així restaurarem el monument, que és una escola republicana, i podrem mantenir l’esperit d’aquest edifici. 

"És absurd portar l’orgànica a l’abocador comarcal amb un camió que emet gasos contaminants"

Una de les apostes d’aquest govern ha sigut el compostatge. I ara, l’orgànica ja es queda tota a Pontós. És així?
És important dir que aquest és un tema que vam heretar del govern anterior. Hi havia una regidora, l’Elena González, que treballava molt els temes de residus i reciclatge i ella ja estava treballant per tenir un compostatge casolà. Nosaltres hem decidit que és  absurd que un poble petit i rural porti l’orgànica a l’abocador comarcal de Pedret i Marzà en un camió que emet gasos contaminants, i que no sapiguem gestionar aquest residu que necessitem aquí per fer la jardineria del poble i per als horts dels veïns. En aquest sentit, el govern anteriorja treballava el compostatge i cada casa tenia un compostador, però nosaltres hem fet un model per a l’orgànica, i d’aquí a poc s’activarà el servei de recollida porta a porta, a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, només per a la fracció de la resta, perquè l’orgànica es gestiona aquí mateix, a Pontós. El que nosaltres hem introduït és el compostatge comunitari i els veïns que no tenen pati o jardí poden anar a tirar la resta orgànica als compostadors comunitaris que hi ha a les dues entrades. 

És una mesura que molts pobles de la comarca podrien replicar. Com ho ha entomat la població? 
El medi ambient és una de les potes dels nostres mandats i hi hem posat molta energia i temps. Per al compostatge, hem contractat una persona que va anar durant molt de temps casa per casa fent la campanya i explicant com es feia, què era compostar, per a què s’utilitza... I penso que gràcies a aquesta campanya i a la feina de l’agutzil, que ha fet un curs per aprendre a gestionar la massa i els passos que cal seguir per tenir un bon adob, s’està gestionant de manera fantàstica. És un model per a micropobles i és una notícia positiva en un moment tan complicat com és la crisi general de la política. En aquest sentit, vull agrair la implicació del regidor, David Colinas, que realment ha treballat de valent amb la tècnica, la Laura Paravicini, i l’agutzil, en Jaume Rodríguez, que junts han format un equip molt potent. 

Han començat a veure’n els resultats? 
Podem dir que gairebé hem triplicat el nombre de veïns implicats. És un canvi important i es nota en la fracció de la resta, ja que està abaixant molt el volum. L’estalvi de la fracció de la resta del 2025 respecte del 2024 va ser de 35 tones, això ens diu que no només estem millorant el compostatge, sinó també la recollida selectiva, ja hem obert la mini deixalleria. 

I això repercutirà en les taxes? 
Exacte, la taxa ara ha de cobrir la despesa i des del govern han comunicat que fins i tot hi haurà multes si com a consistori no cobres a la població el que costa la gestió de residus. Nosaltres estem intentant no apujar la taxa, és veritat que ja s’havia fet una pujada anys anteriors. 

Cap a quin futur ha de mirar Pontós? 
M’he deixat un projecte important que ja estem treballant i és la millora de la gestió de l’aigua: estem renovant les infraestructures de l’aigua perquè cada estiu és pitjor i des de Dipsalut ja ens avisen que a l’estiu l’aigua no serà potable, i la població se n’ha de fer a la idea. 

Quin és, però, el problema pel qual no tenen aigua a l’estiu?
Com que els rendiments dels pous baixen, hi ha més sediments i terbolesa a l’aigua i ràpidament el valor es marca com a error i ja no pots subministrar aquesta aigua a la població. El que volem és fer una nova ETAP (Estació de Tractament de l’Aigua Potable) i durant tot l’any intentem  millorar la gestió hídrica per no tenir problemes a l’estiu. El que volem és, també, construir un nou dipòsit; d’aquesta manera, si hi ha algun problema, com a mínim tindrem un dipòsit més gran per aguantar més dies. 

Amb la mirada posada a les eleccions municipals del 2027? 
Sempre he dit a la meva família que faria màxim vuit anys, així que no. Per a mi també començarà una nova etapa a través de projectes personals. Penso que formar part d’un ajuntament és un servei civil que ha de durar uns anys, ja que realment et dediques a la comunitat i això ha de tenir relleu. Crec que tothom hauria de passar per les institucions públiques per entendre com funcionen, ja que com més gent sàpiga com va, millor es pot gestionar un poble.