L’Associació Tramuntanets de Roses, de famílies amb infants i joves amb diversitat funcional, amb prop d’una quarantena d’usuaris, ha iniciat una nova etapa amb la renovació de la Junta i amb nous projectes i il·lusions. 

L’Associació Tramuntanets de Roses neix el 2009. Què els va incentivar a crear-la?  
Neix el 2009 perquè els nostres fills amb diversitat funcional no tenien opcions de res i calia cobrir els buits i les necessitats de les famílies, que és la part primordial quan tens un fill amb diversitat funcional. El benestar de les famílies és la part més important; nosaltres hem arribat a patir molt, ja que vius situacions molt limitades i amb zero recursos. Així neix Tramuntanets, som un grup de pares amb molta força i moltes ganes. 

Ara, l’entitat inicia una nova etapa amb la renovació de la Junta. Què volen aportar? 
Tramuntanets fa molts anys que camina, però en el transcurs dels anys hi han passat diferents persones. Vaig estar-hi als inicis i ara l’entitat ha passat una situació complicada, ja que ha estat a punt de desaparèixer, i penso que era el moment de tornar a agafar el timó i recuperar-ne l’essència. Amb aquesta nova etapa sempre remarco que cal cobrir el benestar de les famílies. Hem creat un projecte nou que es diu Som Tribu i, principalment, està adreçat a les famílies. És un grup per donar suport i acompanyament a través de tallers, xerrades i activitats per a les famílies i de cara al seu el benestar emocional. És molt important treballar l’empatia, la resiliència i tota una sèrie de valors per saber que no estàs sol. A Tramuntanets ningú camina sol.

I hi ha pocs recursos d’acompanyament emocional. És així?  
Heu de pensar que a molts  llocs no estem ni contemplats. A Tramuntanets hi som des del moment zero, el procés que han de passar les famílies quan tenen un fill amb diversitat funcional és similar al procés del dol. Hi ha unes fases que cal passar fins a arribar a l’acceptació, i cadascú té el seu ritme. Es pateix, hi ha desconeixement i tota una sèrie de mancances que nosaltres hem de cobrir. Tenim l’avantatge que molts ja hi hem passat, que tenim fills grans, i sabem com n’és d’important compartir experiències els uns amb els altres. A l’equip tenim figures clau com ara un psicòleg voluntari, un terapeuta, un fisioterapeuta... Per part meva, faig  acompanyament en gestió emocional amb mindfulness i tenim diferents teràpies que fins ara no s’han pogut incloure. Fins ara, i no és cap crítica, l’entitat ha treballat molt per cobrir activitats i temps de lleure, però per a nosaltres és important també cobrir la part de les famílies.  

Carme Manzano: La part de les activitats no la deixem de banda, inclús volem fer moltes més propostes, però hi havia una mancança de benestar familiar, i si la família està bé, la resta funciona millor. 

Fa la sensació que la població de Roses està compromesa amb l’entitat. Com ho reben des de dins?
Falta més sensibilització en alguns aspectes, però quan alces la veu i surts al carrer, la població de Roses s’implica. És un poble que s’implica bastant i ràpid. Tot i això, fer un acte benèfic, que és el que necessitem per cobrir despeses, ens comporta molta feina de permisos, espais, redacció de memòries... 

Quines són les propostes o projectes més importants que tenen sobre la taula? 
Un dels projectes més importants ara és Som Tribu, per a les famílies. Però el que més ens costa és trobar voluntariat; ara farem xerrades als instituts de Roses i tenim un conveni de voluntariat signat amb un d’aquests instituts, a veure si hi ha joves que s’impliquen amb l’entitat. Pel que fa a activitats, continuem apostant pels casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, tenim activitats fixes dos dissabtes al mes i ara estem pensant de tenir-ne cada dissabte. Com a propostes noves, volem fer un grup de teatre i hem d’organitzar també teràpia amb gossos, equinoteràpia (amb cavalls), també ens agradaria fer dansa inclusiva, teràpia amb fang... Pel que fa al voluntariat, fa poc que hem signat un conveni de voluntariat amb la Universitat de Girona. 

Avui, parlar «d’educació i lleure inclusiu» està de moda, però no s’aplica com caldria. Com ho pateixen?  
La paraula inclusió és molt maca de cara a la galeria, però no està ben feta. Hi ha un increment espectacular de mainada que puja amb alguna diversitat funcional i les escoles fan el que poden, com poden i no estan preparades. La inclusió així és contraproduent, fa més mal que bé a la mainada, a les famílies i a l’escola, ja que les confronta i no es pot evitar, perquè tu deixes el teu fill pensant que estarà ben atès, però les escoles no tenen recursos i no estan preparades en educació especial. En aquest sentit, hi ha una problemàtica important. 

Cap on mira el futur de l’entitat?
M’encanta somiar i m’encantaria tenir un espai habilitat exclusivament per a Tramuntanets, ja que no tenim seu actualment. Podem disposar d’un espai municipal, però cal preparar molta paperassa. Necessitem una seu, hi estem batallant i el meu somni és tenir un espai amb oficines i habilitat per fer-hi activitats, tenir-hi material... Tot el que requereix l’associació.