Va agafar el relleu de Quim Tremoleda l’estiu del 2024 i avui és al capdavant del municipi, en un projecte polític totalment continuista. En aquesta entrevista parlem del que ha de ser la coneguda popularment com a «fàbrica de guants de Lladó» i els usos que vol donar-li el consistori.  

Fa un any i mig que va assumir la vara d’alcalde. Quina valoració en fa, dels darrers mesos?
Molt positiva. De fet és una roda que ja fa molts anys que gira i l’equip, tot i que va canviant, segueix sempre la mateixa filosofia. Els set regidors estan molt implicats i la roda va sola, és un equip cohesionat. Amb en Quim el canvi ha sigut fàcil, hem girat els papers, però tot segueix la mateixa línia. El més complicat, per a mi, és compaginar-ho amb la meva feina. 

Un dels projectes més grans que teniu sobre la taula és l’adquisició de la fàbrica. Què serà? 
La compra dels terrenys de la fàbrica de guants és estratègica. La voluntat és lluitar contra els pobles dormitori, que és en el que s’estan convertint  els pobles de la zona. Com que no podem lluitar-hi al 100%, considerem que hem de fer moviments perquè passin coses i canviïn aquesta realitat. Inicialment, vam veure que aquests terrenys podien servir per a habitatges, però tenir cinc o sis cases més a Lladó no soluciona res. En canvi, la idea de reconvertir-ho en alguna cosa útil podria canviar el caràcter del poble. Com a Ajuntament vam comprar aquest equipament, que antigament havia sigut espai industrial, i la proposta és recuperar-lo com a zona industrial. Som Garrotxa d’Empordà amb tot el que implica; això vol dir que  podem mirar a la Garrotxa per la manera de funcionar i no tirar tan de turisme i serveis com a l’Empordà. 

De quina indústria parlem?
De petita indústria. El que ens agradaria és habilitar l’espai i reconvertir-lo o bé en una escola d’oficis o bé destinar-lo a indústria. Ara s’ha creat un grup de treball amb perfils diversos i amb molt de coneixement per poder encaminar el projecte. És evident que no podem escollir les empreses que ens agradaria tenir, però hem valorat les fortaleses i busquem línies per reforçar els oficis que s’estan quedant sense gent, com ara la fusteria, la lampisteria i tot el que se’n deriva. És un projecte que ens fa molta il·lusió, hem comprat una fàbrica i mitja, són uns 3.000 m2 d’espai, i pel que és Lladó és una barbaritat. 

Inversions així fan canviar la realitat d’un municipi. Com ho ha entomat la població?
El projecte l’hem començat nosaltres, però ves a saber qui l’acaba. Com a alcalde i com a consistori has de treballar pel dia a dia, però sabent cap on vas i cap on mira el futur del poble. És una zona que ha de ser l’entrada principal i volem convertir-la en un centre logístic. L’objectiu de fer-ho és crear ocupació local i comarcal. Penso que la població ho ha rebut bé, vam fer una reunió informativa i els vam convocar dins de la fàbrica perquè veiessin les oportunitats que presenta. Econòmicament, ha sigut una operació molt bona, ens ha costat 250.000 euros. 

Quins altres projectes teniu en marxa?
Si tot va bé, l’església de Sant Feliu estarà acabada aviat i serà un espai més per al poble. Lligat a la fàbrica, actualment l’església fa de magatzem municipal, i amb la compra de la fàbrica, els seus baixos serviran de magatzem municipal. A Sant Feliu li haurem de buscar un ús, ja que paral·lelament també tenim el Teatre El Sindicat, que és un projecte d’èxit. La gestió cooperativa del Teatre El Sindicat ens ha donat molt bons resultats i ha fet que molta gent s’impliqui en el poble, gent que abans no sortia de casa, i això és molt positiu. 

L’habitatge assequible és un mal endèmic arreu, com s’està treballant aquí?  
Hem entrat en un projecte sobre habitatge de la Diputació de Girona, ja que la capacitat d’actuar que té l’Ajuntament és molt petita. D’aquí a pocs mesos presentarem l’aprovació inicial del POUM i hi hem inclòs espais per a habitatge públic i de protecció oficial, i el que hem fet és vincular aquest projecte amb els joves del poble. Són ells mateixos els que es reuneixen amb els membres de la Diputació de Girona i a finals de mes hi haurà una reunió oberta al poble. Com que són projectes de futur, hem pensat que qui més ha de dir són els joves, que al final són el futur. Des de l’ens van entomar-ho bé i ens van dir que és l’únic poble on ha passat. 

De fet, el col·lectiu jove de Lladó és un pal de paller de la xarxa de voluntariat local. Com s’ha aconseguit? 
Penso que en aquest sentit hi ha dos àmbits clau: la implicació, que s’ha treballat des del Teatre El Sindicat; això va fer veure a la gent els beneficis d’implicar-se. Penso que a Lladó es visualitza que si treballes per a la comunitat hi ha benefici. Això ha passat amb diferents temes, com ara la festa major, de la qual van agafar les regnes els joves, i des de llavors li han donat la volta. En aquest sentit, el jovent va buscar un motiu que ens donés un tret d’identitat i va fer tota aquesta proposta de rivalitat dels Esparvers i els Pinsans, i això va crear comunitat. De manera subtil s’ha anat reforçant la voluntat que hi hagi un sentit sa de pertinença a la comunitat. 

Cap on ha de mirar el futur del poble?
L’aposta que estem fent és que la gent pugui treballar al poble i busquem que la població estigui implicada en la comunitat. Val la pena aprofitar el rebuf del pol cultural que tenim, mantenir-lo i reforçar-lo per convertir-nos en un referent comarcal, no local.  Amb mentalitat local es poden fer coses petites, nosaltres volem assumir la nostra responsabilitat comarcal.