El que va ser el seu projecte de final de carrera és avui la seva marca de disseny, patronatge i confecció de mallots d’esports artístics. I, enguany, celebra el 15è aniversari.  

Aquest 2026, Fly With Laura celebra quinze anys. Com comença aquest projecte tan personal? 
Es va crear l’1 de maig i és el projecte de final de carrera. Com a projecte estava encarat una mica diferent, ja que el treball de final de grau et marca diferents pautes, però la veritat és que tot surt d’aquí. Amb aquest projecte vaig guanyar un primer premi de joves professionals al qual des de l’escola em van animar a presentar, i ja no he deixat mai més el Fly With Laura.

Què la va portar a estudiar disseny i patronatge?
Des de ben petita ja sabia que volia fer això, era com una obsessió. A casa la meva àvia sempre s’havia cosit i he crescut entre agulles, teles i fils. De fet, però, la meva àvia em deia que no m’hi dediqués, s’hi negava rotundament. Quan vaig dir-li que anava a Sabadell a estudiar quasi es posa a plorar, es posava les mans al cap perquè em deia que mai em valorarien tot el que implica l’esforç d’aquest ofici i que mai em pagarien com toca. Ella en tenia un mal record perquè l’obligaven a fer «labors», tal com es deia, ja que era una assignatura de l’escola. Quan jo era petita li demanava que m’ensenyés a cosir per fer-me els vestits de les Barbies i m’ensenyava allò just per poder cosir una mica, no hi havia manera. No ens volia ensenyar a cosir pel mal record que ella en tenia. 

En una cosa tenia raó, és un ofici molt poc valorat. Com ho viu?
Doncs li dono totalment la raó, és un ofici que es valora molt poc. La gent es pensa que la roba ha de valer poc i no pensen que tot ho fem a mà. Jo em dedico a esports artístics i treballo molt amb la licra, no faig vestits de carrer, per dir-ho així. Vinc del món del patinatge i fer mallots és car perquè hi ha pedreria. I sobretot les mares i pares que s’estrenen en aquesta disciplina es posen les mans al cap quan saben el preu d’un mallot, però és que no es fa en un matí, són moltes hores de feina. 

Com és tot el procés de crear un mallot? 
Hi ha gent que ve amb una idea molt fixa i a partir d’aquí ho desenvolupo. M’agrada quan no em donen gaires directius i jo puc deixar volar la imaginació. Però això passa poc, normalment el client ve i et diu què vol representar, i a partir d’aquí neix la idea. També et bases molt en el pressupost marcat, i un cop ho tens, després  cal buscar les teles, el patronatge, el tall, la confecció i fer tots els detalls a mà. Cada mallot és una peça única i el que venem és la personalització. També fem estampació i sublimació. Ara moltes de les peces  es fan així. Parlo en plural, tot i que al taller hi soc jo sola, però com que tota la meva família m’ajuda, sempre dic nosaltres. [Entre riures.] 

S’ha encarat a esports artístics, és així? 
Faig sobretot patinatge, rítmica, dansa, ballet, circ... Tot el que pugui ser artístic. Treballem molt patinatge i rítmica i abracem gairebé tots els clubs de la zona. Ara comencem a arribar a Vic i al Lluçanès.

És un sector molt marcat per tendències?
Sí, entre les patinadores o gimnastes tenen modes i si la més destacada o popular del club porta alguna cosa nova, les altres també ho volen. El que passa és que són tendències canviants perquè hi ha moltes normatives esportives i això ens limita molt. Per exemple, ara al món del patinatge s’han posat molt estrictes amb la pedreria, depèn de quins nivells ja miren les mides de les pedres i si han d’estar cosides o no. A rítmica no pot penjar res, com ara un serrell o un coll que voli. També s’han posat molt seriosos amb el tema transparències, que això ho entenc. O bé les cintes dels cabells, que també han de tenir una mida concreta. La vestimenta és un requisit més i compta punts, així que, si no compleixen les normes, penalitzen les esportistes, i de qui és la culpa? De la modista! He d’estar molt al dia de la normativa i he d’estar sempre en contacte amb les entrenadores perquè hi donin el vistiplau. Això fa que no pugui tenir gaire estoc, ja que cada any canvia la normativa i no vull tenir mallots aquí sense utilitzar.   

Té algun disseny preferit?
L’últim que he fet ha sigut el meu vestit de núvia. I els que vindran, per a l’acte final de la celebració dels 15 anys, ja que seran dissenys lliures i faré una mica el que vulgui. 

Com serà la celebració? 
Ho anirem desgranant de mica en mica, només puc avançar que farem una exposició, tallers familiars i una sorpresa final. 

Cap on mira el futur de la seva firma? 
Treballar amb  tots els clubs que pugui. I com a idea somiada, seria llogar una nau, tenir-hi la part de col·lecció esportiva i continuar amb els dissenys que fem ara.