Va endinsar-se al món de la música de ben petit i ha fet actuacions en una de les millors discoteques del món, a Eivissa. Avui, produeix cançons que tenen milions de visites arreu del món i té com a objectiu fer créixer el trap català en l’àmbit territorial de Girona.   

Aconseguir trenta mil oients mensuals en una de les plataformes de música més importants del món es diu ràpid. 
I en aquesta plataforma només hi ha les cançons que són meves, per dir-ho així, ja que a les cançons que produeixo sovint no hi apareix el meu nom i no es comptabilitzen, però sí, la veritat és que estic content dels resultats que van sortint. Tot i que el meu desig és doblar els números. 

Obté beneficis econòmics a través d’aquestes reproduccions?
Spotify paga molt poc i tot depèn de les zones geogràfiques. A Espanya, un milió de visites són 4.000 euros, a Llatinoamèrica en són 2.000, i als Estats Units, 8.000. Per això els trapers americans estan forrats [entre riures]. I YouTube encara paga menys, paga 600 euros pel milió de visites, i no és gens fàcil arribar-hi, eh? Al final, el que es guanya de les plataformes ens serveix per recuperar la inversió de la cançó, ja que s’hi ha d’incloure el videoclip, el màster, el màrqueting… Són com a mínim 600 euros, si és de baix cost. Ara, el que passa és que YouTube ha baixat molt i s’està tirant més de vídeos senzills. Ja no s’inverteix tant en el videoclip, però has d’invertir en vídeos de TikTok per fer màrqueting.  

Com comença la relació amb la música d’Andreu Viarnés, conegut artísticament com a Maken Row?
Vaig començar a tocar com a guitarrista amb el grup Dekrèpits, després amb Banana Beach i també amb altres grups; a l’Empordà he tocat gairebé amb tothom. I quan ja feia un temps que tocava, em va començar a interessar tot el que té a veure amb la producció, i en una festa major d’Espolla vaig conèixer un integrant de la PAWN Gang. L’endemà ja vam fer una cançó junts, la de Fumo Molt Bec Molt, i en aquell moment vam començar a fer moltes cançons amb la PAWN Gang. Llavors, al cap d’un parell de mesos, Kodigo, que és qui té la sessió número 1 de Bizarrap, va contactar amb un membre de la PAWN Gang per fer una col·laboració, i a partir d’aquí jo també vaig fer-hi contacte i durant la pandèmia potser vam arribar a fer seixanta cançons amb Kodigo.

De tocar a festes majors a punxar en una de les discoteques més conegudes del món, a Eivissa, no hi ha només un pas. D’on li ve la formació musical?
La meva història amb la música comença quan era petit, amb en Xavi Masó, que és qui més em va ensenyar sobre música. I després vaig estar al Conservatori de Música de Perpinyà, i a Barcelona vaig fer-hi el grau mitjà, al Barklee. I pel que fa a instruments, sé tocar una mica de tot, encara que malament [entre riures], però el que sé tocar millor és la guitarra. Tinc la teoria i després vaig pensant notes i melodies. Sempre em fa gràcia provar-ho tot; de fet, ara m’he comprat un cello. 

I el nom de Maken Row d’on ve? 
Doncs és un nom artístic que ve del meu cognom: Mach. Vaig intentar fer una barreja del nom i el cognom i em va sortir així, de Mach i Andreu: Maken Row. 

"La novetat d’aquest any ha sigut Nocturna, una sessió DJ amb música en directe"

Durant el 2025 l’hem vist en diferents projectes i col·laboracions. Quina valoració en fa, de l’any que tanquem?
La veritat és que aquest any la novetat ha sigut Nocturna, que és una sessió DJ portada al directe. Sempre he sigut DJ, però com que m’agrada tocar instruments, quan feia una sessió sentia que m’avorria si només posava música a través d’un pen. Tot i que es poden fer moltes coses i jugar amb els plats, eh? Tampoc vull desmerèixer els DJ... A Nocturna no hi ha cantant, però sonen les cançons originals i barregem música dels 80, 90 i 2000 amb a capellas noves. Tanmateix, estic tocant Sweet Child of Mine i està sonant Pitbull per sobre. És divertit perquè abraces molts de públics i potser si escoltes una cançó d’aquesta mena a casa, penses «quina bogeria», però de veritat que el directe és molt potent. Al grup som en Dídac a la bateria, en Pau com a baixista i jo. 

Com neix la idea de crear aquesta nova proposta escènica i musical?
Durant una època, ara fa dos o tres anys, en comptes de punxar a les discoteques, ja hi anava a tocar a la guitarra i tocava per sobre de bases, però sempre pensava: «ostres, això es queda curt », i ja feia temps que donava voltes a crear alguna cosa com Nocturna, tot i que aquest any ha sigut quan ha funcionat, però ha sigut tot un procés. 

Enguany amb Nocturna heu fet divuit concerts i heu avançat que de cara a l’any vinent hi haurà novetats en l’escenografia. Què serà?
Hem comprat unes lletres increïbles, ja que per sort aquest any el projecte ha funcionat i hem pogut invertir en l’escenari. Una mica el que volem és convertir el nostre concert en un festival de tecno, amb foc, llums, punts de foscor…, amb un concepte molt vermell i que sigui com una rave. No volem ser el típic grup que canta Princesas a la festa major. 

Ja teniu algunes dates tancades per al 2026? 
A l’Empordà ja tenim bastants concerts tancats. Aquesta setmana, el dia 2 de gener toquem a Còrdova i el 3 a Jerez —és la primera vegada que anem a Andalusia— i després, a la tornada, anem a Andorra a fer tres concerts, i després ja tots seran per aquí a la zona.  

Anant al vessant de productor musical, què destaca d’aquest any?
La valoració és positiva, penso que d’aquest estudi musical en surt el dreel de la zona de Girona, que és un estil dins del trap. Treballo amb dos dels artistes més coneguts dins del panorama, com són Skinny Flex o Green. Són artistes que tenen milions de visites, però en aquest sentit encara no hi he fet cap col·laboració com a artista; això és feina de productor, perquè s’entengui. L’últim tema de Skinny Flex fa un mes que va sortir al mercat i ja té dos o tres milions de visites. Aquests artistes canten en castellà, però també estic fent trap català amb el Killu’Katala, i un dels projectes que tinc entre mans és unir la zona gironina de trap català, on hi ha en Kimo, en KidCampi, en Fortuu…, i bé, estic fent com un grup de nois de la zona de Girona per intentar posicionar Girona al mapa i per fer pinya, ja que tothom canta molt sol a casa seva però ningú fa grup i, si no fas pinya, costa molt créixer i pujar sol en aquest món. I també penso que a Girona ja li toca el seu torn perquè quan va triomfar Lildami, era la zona de Terrassa, després va venir Sabadell amb Santa Salut, i penso que ara comença a ser el torn de Girona i que destaqui algú en aquest sentit. I no em vull oblidar que també faig els discos d’en Fredrik, i és clar, les seves cançons no tenen res a veure amb les cançons de música urbana, ja que per a les d’en Fredrik s’han de gravar cellos, cors..., i pel que fa a la producció musical faig una mica de tot. 

Hi ha algun gènere que li agradi especialment treballar?
És molt difícil escollir perquè cada cançó és un món i ja no és l’artista sinó la cançó. I un altre factor és que hi ha moltes cançons que potser les escoltes 500 vegades abans no surten al mercat i vius un procés amb cada cançó, ja que al principi t’agraden molt, després les cremes i no vols escoltar-les mai més i quan surt a Spotify al cap de tres mesos i l’escoltes, dius: «està prou bé». 

Sovint, les lletres de la música urbana en català són d’allò més criticades. Com ho viu des de dins del sector?
Penso que estan fetes amb el català que es parla al carrer, ja que grups com els que estan a dalt de tot —i no em refereixo a The Tyets o Figa Flowers—, fan lletres amb paraules de diccionari català i és un català que no es parla, la veritat. Amb la música urbana es juga molt amb frases quotidianes i hi ha molt d’humor també. A vegades, vaig amb cotxe i ric sol escoltant trap català, i penso: «com pot ser que hagi fet aquesta frase?», i això no m’ha passat mai escoltant Buhos o Els Catarres. 

De fet, és de valorar que el català hagi tingut aquest ressorgiment en l’àmbit musical. Què en pensa?
Totalment, i en aquest sentit tothom critica la PAWN Gang sobre l’ús de l’autotune, però va ser el primer grup que va fer servir l’autotune a Espanya i gràcies a ells existeix tot el panorama urbà que tenim avui. 

Quines diria que són les tendències actuals de la música catalana?
Horribles. El que està dalt de tot de les llistes són cançons ràpides de fer, que es nota que hi són pel negoci. Hi ha poques cançons que vegis a dalt que estiguin ben fetes i amb el cor. Hi ha gent que fa les cançons perquè té una mica de fama i saben que fer una cançó els aportarà tantes visites i tants concerts… Noto que a Catalunya falta treballar una mica més les cançons. Si escoltes el top 50 de França, veus que la qualitat de la música canvia tantíssim que és increïble. I parlo en general, eh? A Catalunya hi ha cançons que darrere tenen molta feina, però n’hi ha moltes que tenen tres acords i una tornada que diu «ens abracem molt i ens estimem molt». Però bé, després vas a la festa major i tothom ho canta, jo al·lucino [entre riures].

El projecte més ambiciós que té entre mans de cara al 2026 és l’estudi a Girona? 
Encara estic mirant locals per a l’estudi de Girona, però la idea és traslladar-hi l’estudi, mantenint igualment l’estudi de Cabanes, i tenir-los tots dos oberts perquè farem l’equip més gran i agafaré dos productors més. I de novetats puc avançar que a l’abril llançarem el primer disc de Nocturna, que hem fet un disc mig electrònic i de rock, en català, i al setembre trec el meu primer disc com a Maken Row amb col·laboracions. Serà un disc de quaranta cançons amb col·laboracions de tota la gent amb qui he fet música.

Quina seria la seva col·laboració somiada o per a qui li agradaria produir?
A Catalunya m’agradaria molt amb Figa Flowers i en l’àmbit internacional no podria escollir… Qualsevol gènere i qualsevol de qui hagi escoltat una mica de música. Podria dir molts de noms perquè m’agraden tots els estils.