La setmana passada, el Partit Socialista de la ciutat va presentar-lo com a relleu de Pere Casellas, en les eleccions municipals del 2027. 

Què el porta a presentar-se com a candidat a l’alcaldia del PSC a Figueres?
El fet de veure que la meva ciutat està en estat de paràlisi. Figueres fa anys que està en una situació que requereix una nova empenta per seguir endavant i girar dinàmiques molt negatives en l’àmbit social, econòmic, urbà... Necessiten noves propostes i noves maneres de fer. 

Durant la seva presentació parlava de tres eixos clau: economia, persones i espais públics. Com vol treballar-hi?
Quan em refereixo a persones, vull dir que Figueres té un problema greu de cohesió, segregació i desconeixença entre grups, persones i barris. Ens cal fer política de barris i també crear tot un eix que impulsi la formació i l’educació per ser capaços de tenir una població amb un nivell social, cultural i educatiu més elevat. Això és el que ens permet passar a l’altra pota: l’econòmica. Tenim una ciutat pobra i empobrida i vol dir que necessita ajuts i tot un sistema de benestar, que el tenim limitat, i no podem expandir-lo més, per tant, la millor política és una bona ocupació. Per això necessites gent preparada, formada i capaç de fer un salt endavant en aquest sentit. I l’última pota és la urbana, tenim un POUM aprovat recent que cal desplegar. A més, tenim un problema greu d’espais públics degradats i envellits que cal refer-los, ens cal ampliar els espais verds i replantejar com ens movem. Són tres potes que totes incideixen en una qüestió clau: la qualitat de vida dels figuerencs i les figuerenques.

Com ha de canviar la ciutat urbanísticament?
Més que canviar, penso que hem de ser conscients de les moltes virtuts que té una ciutat com la nostra. És una ciutat densa, compacta, i això té virtuts a l’hora de poder anar caminant arreu, a l’hora de disposar de tot el que necessitem a una distància pròxima, això que està impulsant París amb «la ciutat dels 15 minuts». Com a figuerencs hem de ser conscients que no sempre es pot aparcar davant de casa o davant del comerç, però podem aparcar a cinc minuts i, de fet, és el que fem quan anem a una altra ciutat. I si som capaços d’anar reduint la dependència del cotxe, menys cotxes vol dir més comerç, més salut i més qualitat de vida. Tenim la mida justa per plantejar una ciutat més còmoda.

Té alguna proposta important que pugui canviar el dia a dia de la ciutat?
Penso que hi ha una qüestió molt important que és reforçar molt la formació professional. Hem d’aspirar a tenir un institut de formació professional i que sigui un referent important per al país. Hem d’avançar cap aquí per formar la població i, com a complement, ens cal desenvolupar una política més forta als barris i ampliar els centres cívics i els espais d’activitats als barris.

I pel que fa a la seguretat i a l’incivisme, quin és el teu parer?
Insisteixo que el que ens falta és cohesió i civisme més que no pas seguretat. El que passa a la ciutat de Figueres passa a totes les ciutats, no tenim més inseguretat que altres llocs. Tenim certes particularitats, com la frontera, i cal entomar-les, però penso que el problema principal de Figueres és el civisme. I pel que fa a la seguretat, s’ha d’entendre com a política transversal i ara està plantejada des de la ideologia i això té uns impactes i unes conseqüències que no ajuden a la cohesió. 

I comercialment parlant? 
Acceptant la situació, penso que per part del Govern hi ha una relativització de la situació. És cert que hi ha una transformació global del comerç a la societat i quan tenim una ciutat que hem teixit en un context socioeconòmic encarat a la construcció i el comerç, doncs ara patim. Hem de ser conscients que ara el comerç serà totalment diferent i hem de repensar-lo. I diferent vol dir molt més de qualitat, més vinculat al territori i entendre’l com molt més enllà de vendre un producte. Hem de tornar a recuperar la ciutat dels professionals liberals i, si som capaços que la ciutadania tingui una capacitat econòmica més alta, el primer beneficiat serà el comerç. Necessitem que la generació jove, que pot ser professional en molts àmbits, pugui quedar-se a la ciutat. I un altre tema és que, ara, molts advocats, arquitectes, dissenyadors... tenen els despatxos en un primer pis. Per què no baixen a les plantes baixes? Així ocuparan locals buits i al mateix temps alliberaran habitatge. Al barri vell de Girona, els arquitectes són a les plantes baixes amb espais ben agradables. I de tot aquest teixit creatiu a Figueres n’hi ha i molt. Som l’única ciutat mitjana que té una seu del Col·legi d’Arquitectes, per alguna cosa deu ser. 

La ciutat ha de créixer més?
Figueres pot créixer més, però no creixerà gaire més, segons els experts en demografia. Anem cap a un model social que el creixement serà més aviat escàs i el de Figueres ha de venir per a la rehabilitació de molts espais de la ciutat, d’ocupar molts pisos i cases buides i refer l’urbanisme. Tenim espais per créixer com el Parc de les Aigües i l’entorn de l’Hotel Ronda. Està bé créixer ocupant els buits de la taca urbana.

Quina ha de ser la Figueres del futur?
Una Figueres amable, còmoda i on s’hi pugui viure amb molta dignitat; que la població de totes les edats i tots els perfils pugui il·lusionar-se amb aquesta ciutat, i ser referent en qualitat de vida, ocupació, formació i amb espais urbans agradables. 

Quines seran les línies vermelles de Javi Martín? 
El respecte, l’educació i tot allò que surti de la dignitat més gran. Som davant discursos que alguns freguen els drets humans i, òbviament, és una línia vermella intolerable. En aquest sentit, jo no contribuiré en cap moment a la confrontació o a la destrucció de l’altre.