Fem un repàs dels temes més actuals del municipi de Llançà amb qui és alcaldessa des de 2021. Escarpanter avança alguns projectes, com ara la nova seu de la policia local de Llançà, i explica la problemàtica de la pineda de la Farella, entre altres qüestions. 

És l’alcaldessa de Llançà, la primera de la història del municipi, des de 2021. Com veu el camí fet?
La veritat és que molt bé. Quan una es planteja arribar a l’alcaldia té molts projectes al cap i si aquests són ben rebuts per la gent que compon el govern, es comparteixen i van sortint, em sento satisfeta. 

Amb la mirada a les eleccions de 2027, doncs?
Penso que la gent que fem política no les perdem mai de vista. No és quelcom que m’obsessioni, ja que al final les persones que ens dediquem a la política municipal, i malgrat que soni tòpic, el que volem és treballar pel poble i que el poble progressi. Les eleccions no es perden de vista, ja que cada dia penso que tot allò que estem duent a terme sigui de grat de la gent. I que es vegi que el poble avança i s’acabi convertint en un lloc per a les noves generacions. Per tant, sí, les tinc molt presents. De fet, vaig fer un programa electoral que a diferència de ser de quatre anys, era de vuit anys. No vaig enganyar a ningú, vaig fer un programa ambiciós i penso que s’està complint a bon ritme. Així que ja estava deixant entreveure que m’agradaria estar-hi dues legislatures. 

I més quan es topa amb una burocràcia lenta per desencallar alguns temes.  Ho veu així?
Un exemple és el projecte de millora de l’entrada de la vila, que estava inclòs al pressupost 2025, del qual ja en tenim fins i tot el finançament de la Diputació de Girona, i per temes burocràtics i urbanístics no podrà ser vist aquest any i s’haurà de fer l’any vinent. Sempre intento explicar-ho a la població perquè entenc que quan el polític et diu «tenim ganes de fer això», la gent es posa les mans al cap quan veuen que han passat vuit mesos i no s’ha fet, però tenim molts topalls burocràtics. 

Esmentava l’entrada del poble. Sempre ha sigut una zona de promeses pel que fa a rotondes. En quina situació està?
A Llançà sempre parlem de dues rotondes. Una és la de l’N-260 i he de dir que, tot i ser una persona molt optimista, ara torno a tenir cert pessimisme perquè sembla que ens tornen a dir que el projecte té problemes. En aquest cas, ja és el segon projecte enllestit i sembla que havíem superat tots els permisos dels estaments que en formen part i estàvem amb la problemàtica que el projecte perjudicava un privat perquè li escapçava part de la finca i ha de solucionar-ho Foment. Estic una mica cansada d’aquest tema i em sap molt de greu perquè podem donar la sensació als llançanencs que és un marejar la perdiu constant. Pel que fa a la rotonda de dins del poble, la que se situa a la Casa Marly i dividiria el port de la vila, ja hem estat en converses amb la Generalitat, el projecte està redactat i sembla que sortirà la licitació. Així que podríem tenir una rotonda al bell mig del nucli de la vila que ens ajudaria molt a distribuir el trànsit i penso que veurem la llum l’any vinent. 

Un dels projectes més grans és la nova comissaria de Mossos d’Esquadra. Què ens en pot avançar? 
Aquest projecte l’hem treballat molt des de l’equip de govern i penso que serà molt important pel que fa a la seguretat en l’àmbit del municipi i també dels pobles que ens envolten. Sempre he insistit en la voluntat que Llançà s’acabi convertint en la subcapital de la zona de l’Albera marítima o la Mar d’Amunt, i seria una constatació més que això es va complint. Per a nosaltres la seguretat és un punt molt important. Justament durant la festa patronal de la Policia Local de Llançà vaig dir que transformarem l’Oficina de Turisme de l’entrada de la vila en la seu policial de la policia local. Aquest projecte entrarà al pressupost 2026 i el canvi serà el mateix any. 

Com definiria la seguretat del municipi? 
Curiosament, i no vull dir que no tinguem problemàtiques, perquè en tenim, però estem per sota de les mitjanes catalanes. Estem en uns índexs que diria que són correctes i assumibles. Tenim totes les ocupacions controlades, sabem a quines zones són, i la setmana passada, gràcies a la policia local, se’n van interrompre dues. Des d’aquí agraeixo molt la implicació de la ciutadania perquè sense ells això no seria possible. D’altra banda, com que tenim un municipi molt extens i amb moltes urbanitzacions, treballem en la línia de les càmeres de videovigilància, que les col·locarem d’aquí a molt poc, ja que enguany teníem una petita partida al pressupost i cada any les anirem repetint per aconseguir que el municipi de Llançà quedi videovigilat. 

L’habitatge és una de les problemàtiques arreu del territori. Com s’hi treballa?
Davant la problemàtica vam crear un reglament de pisos buits, amb la voluntat de detectar quins eren els habitatges que estaven buits i el motiu pel qual estan deshabitats. Un cop tinguem aquest filtratge no ens en quedaran gaires, però estem parlant d’uns quaranta o cinquanta habitatges i la idea que tenim és contactar amb les propietats i d’alguna manera poder establir que surtin a lloguer. L’altra via que tenim és que la Generalitat, dins del Pla d’Habitatge, ens va dir que un dels terrenys que tenen en propietat, davant de la Casa Marly, ha estat escollit per fer-hi habitatges. Estem parlant d’entre 15-20 habitatges i des de l’equip de govern ja hem decidit que serien encarats a la joventut. I estem en aquestes dues vies. 

Un tema que ha aixecat polseguera és la urbanització de la pineda de la Farella. Quin és el posicionament del consistori?
Amb aquest tema vull ser molt clara, i per posar un exemple: si la carta de colors d’Urbanisme permet pintar les cases de blau cel, per més que a mi no m’agradi el blau cel, no puc oposar-m’hi. I això és el que ha passat. Quan vaig arribar a l’alcaldia i es va plantejar urbanitzar aquesta zona, vaig anar a picar portes. Vaig adreçar-me a la Generalitat i vaig plantejar que el projecte no era beneficiós per a Llançà i que com a Ajuntament no teníem la capacitat econòmica per assumir-ho. Partim de la base que hi ha un privat que té uns drets perquè el Pla General li permet tirar endavant; això tampoc ho podem perdre de vista perquè els ajuntaments sembla que ho podem tot i no és així. Fins i tot, em  plantejo la possibilitat que l’Ajuntament pugui compensar aquesta gent i des de l’Àrea d’Intervenció em diuen que és impossible, perquè estem parlant de prop de 8 MEUR, però em diuen que hi ha una opció, que passa per hipotecar-nos o fer que Llançà no pugui fer res durant 20 o 25  anys. Encara que n’hagués tingut la possibilitat, jo no hauria apostat que durant 25 anys a Llançà no s’hagués pogut tapar ni un forat. L’única via que ens queda com a consistori, i ho ha liderat el senyor Francesc Guisset des d’Urbanisme, és intentar que la propietat privada faci un pla de millora i en comptes de construir 80 habitatges, en faci 60. I que si la pineda que hi ha més a prop de la platja s’havia d’eliminar tota, que en conservin 20 metres. Des de l’Ajuntament hem intentat que si aquest projecte arribava, fos el mínim d’agressiu per al municipi, i és el que hem fet. La propietat ha fet moltes renúncies, no els vull defensar, però s’ha de dir. Qui coneix a fons l’urbanisme sap que l’Ajuntament, o una servidora, tenia poc marge de maniobra.