Procedent de Valls (Tarragona), explica que tenia moltes denominacions d’origen a la vora per escollir, però va pujar a l’Empordà «perquè creia en la zona i el territori». Avui, fa més de tres dècades que és al capdavant dels vins del celler Peralada.  

Fa trenta-tres veremes que és l’enòleg del celler de Peralada. Com ha sigut l’evolució des de les primeres veremes fins ara? 
Aquesta és la meva trenta-tresena verema a Peralada, la primera va ser l’any 1992 al celler Torres, a Vilafranca, i la del 93 ja la vaig fer a l’Empordà. Les primeres veremes eren molt diferents, teníem menys vinyes i, per tant, menys producció. No se seleccionava tant el raïm, tot i que es feien vins de qualitat. Recordo que en aquella època fèiem deu vins i ara al nou celler en fem trenta-cinc, per tant, ha augmentat el volum de feina en molts sentits. Penso que el més important, però, és que l’evolució ha sigut progressiva, cada any hem fet dos vins nous, i encara que sembli que la quantitat sigui molt gran, tot s’ha fet de mica en mica i el temps ha fet que poguéssim absorbir bé els canvis.

Peralada sempre ha treballat entre la tradició i la innovació. Com es trasllada això a l’ampolla?
No és fàcil d’explicar; la tradició i la història serien les varietats històriques com la garnatxa negra, la carinyena, el macabeu, la garnatxa blanca, i després ve la innovació amb altres varietats que hem estat estudiant durant molts anys i que s’han adaptat molt bé i ens donen un perfil de vins de qualitat, amb estil i personalitat, com ara syrah i monestrell. Per això juguem amb els dos vessant: vins amb estil clàssic i varietats autòctones, tot i que m’agrada parlar de varietats històriques perquè autòcton és allò que neix d’una cosa i ni la garnatxa ni la carinyena van néixer a l’Empordà; per això m’agrada parlar de varietats històriques, que vol dir que fa molts anys que estan plantades i adaptades. 

Quin diria que és el vi que representa més aquesta unió?
M’agradaria anomenar-ne quatre que per a mi són puntals del nostre celler: el primer és el  5 Finques, que és el més conegut de Peralada i enllaça el que és l’Empordà, ja que surt de cinc vinyes diferents amb cinc terrenys diferents. D’altra banda, un vi que ens ha donat moltes alegries és el Finca Malaveïna; a la collita del 99 ja vam apostar per fer un vi de finca, d’una sola vinya. Un altre és el Finca Garbet, que pel grau d’exigència de la finca és el més emblemàtic, especial i icònic de Peralada. És un vi que ens representa el paisatge i el Mediterrani. I per acabar, els vins que en diem Ex Ex, que vol dir experiències excepcionals, i són experimentacions que fem a Peralada des del 1993. I aquí entra en joc la teva part de creativitat, ja que cada any hem de fer un vi nou que no tingui res a veure amb el que tenim, i si l’experiment surt bé, el traiem al mercat amb una explicació tècnica sobre el vi. Vam començar per l’Ex Ex 1 i ara s’està comercialitzant l’Ex Ex 15. 

Després de tants anys, entenc que no és fàcil proposar novetats. 
Se’ns comencen a acabar les idees [entre riures]. No ho he comentat, però hem tret quinze vins sota el concepte de vins Ex Ex, i dins el celler en tenim més de vint en què la investigació no ha anat bé i el resultat no ha sigut el que volíem. Per tant, podríem dir que gairebé hem fet quaranta experiments i cada vegada costa més buscar una innovació, però és el que ens fa estar alerta de les novetats i de com millorar.

Parlant de novetats, tenim sobre la taula els vins desalcoholitzats. Com hi treballa?
Peralada com a DO Empordà no en té cap, avui dia encara no està autoritzat, però sí que ara fa aproximadament dos mesos que al celler on fem els vins d’agulla, dels quals el més conegut que tenim és el Blanc Pescador, també hi tenim el Blanc Pescador 0,0. És una tendència a l’alça que creix cada any i ja feia uns anys que el mercat ens ho demanava. Penso que és una tendència que ha arribat per quedar-se, però sempre dic que són dues tipologies de vi, encara que també és vi perquè ve del raïm. 

Com ha anat la verema d’aquest 2025?
Si tot va bé l’acabarem dijous o divendres d’aquesta setmana; ja portem més d’un mes. Enguany, m’agrada dir que hi ha hagut dues veremes perquè a l’estiu ha fet molta calor i vam tenir aquella canícula de gairebé 40 graus i les varietats primerenques, les que collim a l’agost, van venir molt avançades, uns deu o onze dies perquè si no pujaven molt de graduació alcohòlica i ara la tendència són graus més moderats. I després, entre finals d’agost i principis de setembre ha refrescat a les nits i ha plogut una mica i la verema ha tingut un ritme normal. En producció m’atreviria a dir que estarem en un 25-30% més que l’any passat, però també vull dir que estarem en un 20-25% menys de producció d’un any normal. 

"A l’octubre, si tot va bé, traurem un vi nou que es dirà Garrigal, d’una vinya que es diu Garrigal, a mig camí entre Mollet de Peralada i Peralada, que serà una carinyena 100%"

Quines novetats oferireu pròximament?
Us avancem que fa un parell de mesos vam treure un vi al mercat que es diu Efímer, que està fet d’una varietat 100% monestrell, que és una varietat per la qual hem apostat des de fa més de vint anys, és de cicle llarg i li agrada la calor. Hi ha llibres que parlen del monestrell fins i tot abans que la garnatxa i la carinyena. I d’aquí a un mes aproximadament, a l’octubre, si tot va bé, traurem un vi nou que es dirà Garrigal, d’una vinya que es diu Garrigal, a mig camí entre Mollet de Peralada i Peralada, que serà una carinyena 100% i que procedeix de les vinyes de vuitanta anys, de les més antigues que tenim. Li hem volgut donar aquesta expressivitat i complexitat de vinya vella i que marqui molt el caràcter de la carinyena. A més a més, les dues etiquetes són molt maques: la de l’Efímer és escrita a mà i la del Garrigal té la soca d’un cep molt vell que representarà la vinya vella, que hem de cuidar a l’Empordà i és tan necessària per no perdre patrimoni. Hem d’intentar que la gent segueixi cultivant les vinyes velles i les cuidi per poder-les passar a les pròximes generacions, ja que la riquesa és la vinya. Els cellers i els vins són importants, però el patrimoni, la història i  el paisatge és el més important que tenim a l’Empordà, i si no tenim vinyes velles, estem perdent valor afegit. 

S’està perdent molt de patrimoni, en aquest sentit?
Desgraciadament l’estem perdent. Moltes no, però estem perdent vinyes velles per diferents factors. Cada vegada es treballa menys la vinya, la gent gran es jubila, hi ha manca de relleu... La vinya és dura i el relleu, tot i que tenim sort que en alguns casos segueix, en molts d’altres no. Reivindico que la gent pugui anar cedint les vinyes perquè no es perdin. La sequera també ha fet molt mal, ha fet que algunes de velles i no tan velles es morin. I quan una vinya vella mor, no hi ha marxa enrere. És per això que les hem de mimar i  cuidar, hem de donar valor a les vinyes velles de l’Empordà.