La Cecília i la Isabel són membres del grup Al-Anon de Figueres, un grup per a familiars i amics d’alcohòlics que treballa paral·lelament amb Alcohòlics Anònims (AA). Si creus que et  trobes en una situació similar pots visitar la web www.al-anonespana.org o trucar al 650 161 817. 

Dissabte vau celebrar el 6è aniversari d’Al-Anon Figueres, un grup d’ajuda per a familiars i amics d’alcohòlics. Com va néixer?
Cecília: Vaig entrar als grups d’Al-Anon el 2006, llavors estava a la zona de Barcelona i allà hi ha molts grups que treballen cada dia. Ara fa vuit anys, vaig venir aquí a Figueres per feina i un dia que acompanyava a una sessió al meu marit, qui és l’alcohòlic, vaig començar a parlar amb un altre acompanyant i així vam iniciar el grup. El propòsit d’Al-Anon és ajudar els familiars o els amics d’alcohòlics que estan patint. 

Com treballen els grups?
Cecília: Al-Anon va néixer el 1951 per Alcohòlics Anònims (AA) perquè les esposes veien que els seus marits es recuperaven amb les sessions d’AA, deixaven de beure i estaven millor, però elles no. Elles estaven igual o pitjor i van demanar si els podien deixar treballar amb els «12 passos» –una  mena de programa de recuperació a través de dotze principis o afirmacions– adaptats als familiars i van començar a trobar-se. Així, van veure que elles també es recuperaven i que treballem a través de les experiències pròpies i escoltant. 

Definiu que un alcohòlic afecta fins a quatre persones del seu voltant. Com afecta? 
Cecília: L’alcoholisme és una malaltia de negació i d’aïllament, ja que la societat no accepta aquesta malaltia. I t’afecta directament perquè canalitzes els efectes de la persona malalta, t’ocupes de l’altra persona, deixes de viure la teva vida, sents culpabilitat, control... Al grup aprenem a viure la nostra vida i a desprendre’ns emocionalment, amb amor, d’aquesta persona. També a posar límits, a tornar a estimar-te i treure’t el sentiment de culpa. Quan convius amb un alcohòlic, el desgast emocional és molt gran perquè al primer moment no entens res i l’únic que vols és que deixi de beure i salvar-lo. Això fa que deixis de viure la teva vida i comencis a viure la seva i has de tornar a ser tu, començar a posar límits i a estimar-te de nou. Als grups d’Al-Anon escoltes vivències i experiències d’altra gent, no donem consells, només escoltem les experiències alienes i les apliquem si a nosaltres ens va bé.
Isabel: Un dels aspectes que més ens afecta és la dependència emocional. Ens sentim tan lligades a aquella persona que quan té un dia bo, nosaltres estem bé, però quan un dia s’enfonsa, tu t’enfonses amb ella. Estàs sempre vivint a l’ombra d’aquella persona i t’oblides de la salut, de la teva ment. El programa dels 12 passos ens ajuda a enfocar-nos. El primer pas és acceptar. Acceptar què? Que la persona que t’estimes està malalta i no és culpa teva. Et trobes lluitant per aquella persona en tots els àmbits: econòmic, salut, social... Per a mi, el grup va ser un oasi personal. És un moment per alliberar-se i parlar amb gent que està passant el mateix, que t’entenen i que porten més temps. Jo al principi d’anar-hi em mirava la meva companya i pensava: «mira, malgrat tot, està bé i potser algun dia jo també podré tornar a estar bé».

També hi ha la branca Alateen, per ajudar menors d’edat. Com treballa? 
Isabel: Ser fill de pares alcohòlics és complicat, el menor està atrapat en una llar on hi ha aquesta problemàtica i a vegades pateix comportaments violents i el que més noten els joves és l’absència dels familiars. Tenen un pare o una mare, però no fa de pare o mare i això els afecta moltíssim en el seu dia a dia.
Cecília: Tu a un fill major d’edat o a la teva parella els pots fer fora de casa, però als teus pares no. Quan vius en una casa on hi ha addiccions estàs atrapat i necessites més ajuda que els adults. Els grups Alateen són en línia i es connecten cada setmana per parlar entre ells. Funcionen igual que els grups Al-Anon, però tenen la supervisió de membres d’Al-Anon, que els fan com de padrins i és per guiar-los una mica. Hem de protegir-los. 

El programa es basa en 12 passos, 12 tradicions i 12 conceptes. Què són?
Cecília:  Els grups d’Al-Anon són d’abast mundial i per fer-ho fàcil han de ser unànimes. Estem connectats a través d’una mena de piràmide invertida, a Barcelona hi ha una oficina central que està connectada amb la resta i amb la principal que és als EUA, d’on surten els grups. Els 12 passos no és més que una recuperació pels grups. Pel que fa a les 12 tradicions i els 12 conceptes, són llistes que equiparen els grups i fan que tots treballem en la mateixa línia. Cal tenir clar que els membres que formen els grups Al-Anon som familiars o amics d’alcohòlics que ens trobem de manera voluntària i ens mantenim amb les nostres contribucions. No acceptem donacions ni contribucions econòmiques per mantenir la puresa de l’associació. 

A la presentació deixeu clar que no sou una secta. Us han titllat mai de secta?
Isabel: La primera vegada que entres al grup no saps què et trobaràs i a vegades el desconeixement et porta al rebuig, ja que  molts dels articles o dels llibres parlen de Déu, però a nosaltres no ens interessa ni la religió ni la política, tot el que et serveixi serà benvingut. Busquem què ens ajuda sense entrar en conflictes ni en xafarderies. Quan en algun text apareix la paraula «Déu» per a nosaltres és un poder superior que ens ajuda i és bàsicament l’estimació i l’amor. 

Què diríeu a una persona que viu una situació així i no coneix el grup d’Al-Anon?
Cecília: Que no està sola. Viure aquesta situació ens fa aïllar i negar la malaltia, el grup ens permet obrir-nos, escoltar i deixar-nos ajudar. Jo em sentia sola i pensava que només em passava a mi. A Espanya hi ha milions de persones que estan en aquesta situació, molts més que alcohòlics.