Parlem amb la cinquena generació familiar d’un dels establiments comercials amb més història de la ciutat i també de la província de Girona. Can Fàbrega va ser fundada el 1867 i ha rebut més d’un reconeixement. 

Ens trobem a les portes de les festes de Nadal i l’obrador de Can Fàbrega deu anar a tot drap. Com s’encaren aquests dies?
Esperem que bé, tot i que cada any ens fa la sensació que el mes de novembre és més fluix, però després el ritme de vendes s’anima molt. 

Quins diria que són els dolços nadalencs amb més demanda?
Et puc dir que nosaltres venem més torrons que tortells. Els tortells també tenen molta sortida, però potser són per a dies més puntuals com ara el 24 i el 31 de desem­bre i el 6 de gener, per Reis. Com et deia, per a nosaltres els dolços nadalencs que tenen més sortida són els torrons perquè en fem des de fa molts anys. De tota la vida, vaja. 

I quin és el sabor que té més sortida?
Venem molt la nostra especialitat, que són una mena de torrons rodons; una de les varietats que fem és de xocolata i l’altra de moca, que fa unes capes de mantega i massapà, i aquest potser és dels que té més sortida. 

I sabeu la xifra de torrons que podeu arribar a vendre?
Ostres! Ni idea, se’n fan gairebé cada dia i hi ha algunes especialitats que ja s’estan fent ara... No et sabria dir una xifra, en venem molts. No ho tenim calculat exactament. La venda gran de torrons comença pel pont del desembre. Inicialment, a l’obrador se’n fa una tongada petita per a la gent que en vol començar a menjar just pel pont, i després se’n tornen a fer de cara a les dates de Nadal. Ara, just abans del pont, potser se’n fan un centenar per a la gent que ja en menja, o bé per a la gent que ho envia a l’estranger, eh? D’aquesta manera s’asseguren que els arriba just per les festes de Nadal. Després, pel que fa a la setmana del 16 al 20 de desembre, l’obrador en torna a fer. I, ara mateix, els que ja estan preparant són aquells torrons que no són tan delicats i es mantenen bé, com ara els de xocolata i ametlles i avellanes, el que porta whisky, el que porta panses, el de crema, el Salvador, el de massapà amb fruita, el de coco... 

Un altre dels dolços per excel·lència són els tortells. Quins tenen més demanda? 
El clàssic és el de massapà, que per la diada de Reis, el 6 de gener, és de massapà amb fruita, i per Nadal, els dies 24 i 25 de desembre, és de massapà però sense la fruita. 

I això té alguna explicació?
Penso que és perquè per a Reis es feia més adornat, ja que potser és un dia que fa més il·lusió i també és quan s’hi posa la fava, el rei i la corona. D’aquesta manera és més cridaner per a la mainada. A banda del tortell de massapà, també fem el de xocolata, de crema, de nata, de trufa..., tot i que el que té més sortida és, com deia, el tradicional de massapà, i això no canvia. 

Anant una mica a la història de Can Fàbrega, abans Can Roca, és un dels establiments amb més història de la ciutat, però també de la província. Com comença?
Certament, l’establiment és obert amb la mateixa família, que ja en som cinc generacions, des del 1867. Inicialment, es deia Casa Roca i no sempre ha sigut una pastisseria, com la coneixem ara. Quan van obrir la botiga era un espai de venda de llegums i tota mena de gra, sucre,  xocolata..., però va anar evolucionant cap al sector de la pastisseria i van començar a elaborar cremes catalanes, per exemple, per Sant Josep, que és típic, i després es van anar afegint altres elaboracions dolces. 

L’ingredient secret és mantenir el llegat familiar?
Potser sí, però cal dir que hem anat seguint el negoci i la tradició perquè ens ha agradat també, eh? Si una feina no t’agrada, no la pots pas fer.  

Els dolços, com deia, van marcats per tradicions arrelades durant tot l’any. Quines són les més comunes de casa nostra?
Ostres, en tenim moltes! Per nosaltres, per exemple, una de les tradicions més fortes són les mones de Pasqua. Ara per Nadal, els torrons i tortells; per la diada de Sant Pau tenim les flaones, i al juny amb les berbenes venem moltes coques de Sant Joan i de Sant Pere... Va tot  relacionat amb la festivitat que toca en cada època de l’any.

I pel que fa a Can Fàbrega, quina diria que és l’elaboració més popular o històrica?
Penso que les elaboracions més històriques de casa nostra ho són perquè s’elaboren des de fa molts anys, de tota la vida, perquè ja els nostres avis les feien, i són les flaones i les delícies. Les delícies, per qui no ho sàpiga, són unes boletes de pa de pessic d’ametlla i rovell, que és una elaboració molt nostra i típica de la casa. M’atreviria a dir que és el que més venem, a més a més de la rebosteria, que també ha arrelat molt amb el pas dels anys. 

Darrerament, l’establiment ha fet un canvi d’imatge i també ha crescut amb altres productes. Què ho fa?
Des de l’any 2007 vam començar a ampliar el ventall de productes amb un servei de menjar per emportar. Una de les premisses era que fos menjar de qualitat i segons temporada; d’aquesta manera tenim diferents productes delicatessen i també tenim una bodega de vins, caves, champagnes i ginebres. Intentem tenir producte de proximitat, dins de les possibilitats. Hi ha coses inevitables perquè, encara que vulguis tenir tots els vins de l’Empordà, és impossible, i n’has de tenir d’altres regions perquè els clients ens ho demanen. Però tot el que podem intentem que sigui de proximitat. 

Ja és la cinquena generació. Hi haurà sisena?
No se sap... Els meus fills segur que no perquè ja són adults i han fet branques molt diferents. Però val a dir que ara hi ha les filles del meu germà, que són més joves, i la filla de la meva germana, que està a l’obrador. Per tant... esperem que hi hagi sisena generació.