És la impulsora de les figures nadalenques Fumera i Nadalina de la ciutat de Figueres, i una de les contacontes més conegudes de l’Alt Empordà. Amb ella, viatgem a través de la tradició de Nadal i aprofundim en la importància educativa del conte. 

La Nadalina i en Fumera són els personatges nadalencs de Figueres. Com neixen aquestes figures?
La Nadalina és un personatge que ve arran d’una nina que hi ha al Museu del Joguet, que la dissenyadora Cèlia Vela ja li va fer el vestuari igual, molt abans que comencéssim a fer les visites de Nadal. I en Fumera aquest any ja en farà deu que surt a la ciutat. Jo soc guia turística de Figueres i contacontes, i sovint barrejo les dues professions per fer les visites familiars. I, com que estàvem fent les visites de les llums de Dalí i era molt familiar, amb l’Anna Garcia Casals vam ajuntar les dues idees i d’aquí van sortir els personatges. La figura d’en Fumera és una figura que ve dels nostres avis, és molt antiga.

En Fumera és del nostre territori?
És cert que el gruix d’en Fumera el trobem a Figueres, l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord, però també hi ha altres llocs concrets com ara Palamós o Olot, però no té el pes que té aquí. Fent cerca també el vaig trobar a Flix, Tarragona...

Em pensava que era una tradició catalana, però és més localitzat, doncs. 
En Joan Amades, que recull la tradició catalana, quan parla d’en Fumera no sé si el localitza aquí, però el personatge en si va néixer per apaivagar el nerviosisme de la mainada els dies abans que arribessin els Reis d’Orient. Inicialment, era un personatge amb ulls que vigilava i era parent de l’home del sac. No deixa de ser un patge, l’hem pintat amb molt de color, però té un punt fosc perquè alguns nens li tenen por. És per això que nosaltres vam donar-li una mica la volta. Per a nosaltres és un personatge que ha de servir per explicar als Reis les coses bones, i si n’hi ha una de molt grossa també, eh?, però vam decidir donar-li aquest caire més positiu. I tornant a com va néixer la idea, primer va arribar en Fumera i després el director del Museu del Joguet de Catalunya, en Josep Maria Joan, ens va proposar incorporar la Nadalina. Un personatge que va interpretar durant molt de temps l’Anna, que no havia fet mai d’actriu i va ser molt divertit.  

Quina relació tenen la Nadalina i en Fumera?
El relat és que ella cada Nadal s’escapa del Museu del Joguet perquè li encanten les llums i la màgia de les festes i és molt amiga d’en Fumera. Tenen una gran complicitat perquè viuen el món màgic del que passa quan el museu tanca. 

Quines novetats s’han introduït enguany?
Per una banda, l’Anna en ser mare ja l’any passat no va fer de Nadalina i ara és la Marta Figueres, que està a la Funcional, qui la substitueix, i ho fa molt bé. En aquest sentit, vull explicar que la propietat intel·lectual de l’escenificació i la dramatúrgia d’en Fumera i la Nadalina són meves i, tot i que ja no faig de narradora, superviso que  el guió i els personatges siguin fidels al que es va crear perquè ho delegaré gratuïtament a l’Ajuntament de Figueres. És per això que ara de la narració se n’ocupa  el grup de Teatre Solucions Escèniques, que ja va col·laborar amb l’encesa de llums i les cercaviles, i són ells qui han agafat el relleu. Tot i que en Fumera l’interpreta el mateix noiet que va començar, ara fa deu anys, a fer el personatge.

Està previst anar una mica més enllà de les visites i fer-ne algun conte o història?
Sí, està previst. Fins i tot estan fets els primers esborranys. Ara ens falta veure com es pot fer realitat.

Entenc que el que més omple de les visites és veure la il·lusió dels menuts. 
Totalment! És la màgia. A més a més, és bonic pensar que en Fumera l’hem tornat a fer molt nostre. Els últims vint anys, s’ha anat recuperant la figura a les escoles, i com a narradora de contes també és una figura que he anat recuperant i ja torna a ser totalment un dels nostres. Ens dona identitat de ciutat i penso que és un dels personatges emblemàtics perquè fa sortir el bo d’un mateix. 

En una ciutat com Figueres, que tenim tants personatges emblemàtics, va ser fàcil d’arrelar?
Va ser-ho perquè són els nens i les nenes qui ho marquen. En aquest sentit, a més a més, també és positiu perquè hi ha el personatge masculí i femení, i això fa que la mainada esculli amb qui se sent més identificada. Hi ha nens que n’estan molt de la Nadalina. Aquesta tradició va agafar volada perquè, després de la covid, les visites van canviar una mica i vam encarar-ho més a teatre de carrer, en el sentit que vam haver de canviar la visita guiada per cercaviles i ho hem mantingut. Penso que és una proposta transversal perquè es dona el tret de sortida amb l’encesa i després hi ha les cercaviles i també la caseta màgica.

La caseta màgica és molt nova. Què s’hi pot fer?
Va començar l’any passat i és un espai per  a tallers nadalencs per la mainada. Aquest any hi haurà quatre dies que apareixerà en Fumera (20, 21, 22 i 23 de desembre) a la tarda. No serà fix a la caseta, sinó que se’l veurà per la Rambla i el Rovell de l’Ou...

Bel contes ara és una figura coneguda i el món de la narració està a l’ordre del dia, però va ser-ne pionera en aquesta zona. És així?
Ara ja fa vint-i-set anys que m’hi dedico i vaig néixer, per dir-ho així, a la biblioteca vella de Figueres, i va ser també gràcies a la llar d’infants del Ramon Reig, que hi portava la meva filla, i era un lloc tan innovador pedagògicament que era una referència per a mi. Jo havia fet teatre a El Galliner, a Girona. I certament, al principi era un sector molt nou i desconegut i ara és una figura molt demanada. Estic dins d’una associació de narradors i la narració és constant perquè, per exemple, totes les biblioteques ja tenen l’hora del conte i per sort està molt instaurada. Tot i que amb els anys hem anat perdent les edats dels sis anys cap amunt perquè les extraescolars fan que els d’aquesta franja vagin tant a la biblioteca. Però s’ha posat molt en relleu la primera edat, dels 0 als 3 anys. 

Com d’important és educar durant la infantesa a través d’un conte o un relat?
Moltíssim! El conte és l’eina pedagògica que, psicològicament, et transporta en aquella part del cervell on la metàfora fa que l’infant entengui i comprengui diferents valors. I recordo molt bé que m’ho va explicar la Mariona Fortunet de la llar d’infants Ramon Reig. Ella va dir-me: «Si a un nen el renyes i li dius “no facis això”, no ho integra perquè hi ha una mena de rebuig. En canvi, si li expliques una història on el protagonista té una sèrie de problemes que ha de solucionar o bé fa una malifeta que té conseqüències i després se’n surt gràcies a la bona actitud o d’haver après un valor bàsic per a ell, això ho integra». És per aquest motiu que dels zero als sis anys es treballa molt l’eina dels contes perquè s’utilitza més aquesta part del cervell. El conte és l’eina per posar pensaments i llavors que fan que el nen tingui una manera d’entendre la vida.