L’entitat treballa en l’estudi de la micologia a les comarques gironines i l’any passat va elaborar un estudi sobre els bolets i les espècies micològiques de l’Albera.  

Joaquim Codina va ser considerat «l’apòstol» de la micologia catalana. Què va fer-ho?
Als inicis de l’època republicana hi havia la idea d’estudiar la flora i la fauna i catalogar-ho tot. De fet, ell era metge de la Cellera del Ter i era més botànic que no pas micòleg, però com que no hi havia ningú que s’hi dediqués, va començar a catalogar els bolets, fins que va morir abans de la Guerra Civil i la catalogació va quedar truncada. Tot i això, però, va ser molt intel·ligent per fer venir gent de fora de primer nivell i van venir micòlegs francesos a fer estudis, no només a les comarques gironines. En aquest sentit,  va fer passes rellevants per conèixer les espècies i tenir-ne un bon llistat. És per això que al seu dia, quan es va fundar l’entitat, vam voler dedicar-li. 

I, en l’actualitat, com treballa l’associació?
Tenim la seu a la Universitat de Girona i ens reunim una vegada a la setmana. La majoria de socis som amateurs, però tenim els nostres equips a casa. El que tenim és una bona biblioteca, considerada la millor de les comarques gironines específica de micologia, i sovint ve gent a consultar-nos dubtes quan troben bolets interessants. El que fem també són exposicions i assessorament tècnic. Fem treballs que ens encarrega l’Administració relacionats amb els parcs naturals. Per exemple, hem fet el Montgrí i fa poc la Garrotxa, que és el treball més gran que hem desenvolupat. I d’aquí a la comarca hem fet l’Albera i alguns treballs puntuals als Aiguamolls.  

De l’Albera, quines conclusions en vau extreure?
El problema que vam tenir a l’Albera va ser que l’any passat va haver-hi una temporada espantosa, ja que no va ploure gens. Tot i això, la zona de Requesens és molt interessant i vam fer un catàleg de més de 200 espècies. El problema és que vam trobar molt bolet de soca i petit. En canvi, dels que es troben a les suredes, els bolets grossos i que la gent coneix, pràcticament no vam veure res. 
 
Aquesta temporada com es presenta?
L’estiu va ser dolent. Cal destacar que els micòlegs de la zona mediterrània sortim tot l’any a buscar bolets perquè només cal humitat, que vagi plovent i que no faci gaire vent, que és el pitjor enemic.  En cada època anem a llocs diferents. Per exemple, si el mes de desembre vas al Pirineu, no trobaràs res perquè tot està glaçat i nevat, però si hi vas al juny, juliol i agost, és quan hi ha activitat. A la costa passa al revés i si la tramuntana respecta, pots trobar-hi bolets fins al desembre o gener. És cert que per als que tenen afició de buscar bolets per menjar la tradició és a la tardor i un període curt a la primavera i prou, però nosaltres hi anem tot l’any. Aquest any, l’estiu va ser fluixet perquè la temporada va començar més tard però ara la temporada està en plena activitat, i més amb la pluja d’aquests dies. El problema és sobretot el vent. 

Tot i això, l’Alt Empordà és una comarca rica en micologia, oi?
Des del nostre punt de vista és molt interessant perquè té la plana, els Aiguamolls, les grans extensions de suredes de Maçanet de Cabrenys, Darnius, La Vajol, Agullana i la banda de Requesens, a més de Les Salines, que té alçada i t’ofereix una altra mena de vegetació... Potser el més interessant de l’Alt Empordà són les zones com l’Albera o Sant Quirze de Colera, que són extensions que semblen seques, però hi ha molta riquesa en estepes. 

Depèn molt de la tipologia de sòl i vegetació, oi?
Per fer-ho ras i curt, hi ha diferents tipologies de nutrició dels bolets: uns que són sapròfits, que viuen sobre matèria morta com ara fulles o troncs..., i després hi ha els que són micorrizògens, que tenen relació amb un arbre, com ara els pinetells que trobem als pins.

Quines són les espècies més comunes d’aquí?
Les més comunes són les que no tenen ni nom popular. La gent no els coneix i ni tan sols són tòxics o comestibles perquè són bolets petits sense valor. Els que es coneixen més: ous de reigs, oriols, ceps, pinetells, rossinyols, i crec que vosaltres dels «negritus» en dieu estapinyols. Aquests són els més coneguts i curiosament, a l’Alt Empordà, tot i no ser una zona que hi hagi terreny bàsic, a les zones amb boscos de ribera també surten múrgoles.  

I amb quins hem de vigilar?
S’ha de vigilar sobretot amb, i diré el nom científic perquè no sempre tenen noms populars, l’Amanita phalloides, que és el que té més perill perquè és molt comú i surt a suredes, alzinars, pinedes i s’assembla, de forma, a l’ou de reig, però és verdós de barret i després té les làmines, el peu, l’anell i l’ou de sota de color blanc. Els bolets per si mateixos no són dolents, poden ser tòxics o mortals per a les persones, però com a bolets fan la mateixa funció ecològica al bosc. De totes maneres, de les intoxicacions  històriques que coneixem, l’Alt Empordà no és una comarca on hi hagi hagut gaires intoxicacions. També va lligat al coneixement; quaranta anys enrere la gent només anava a buscar a bolets al seu poble o als voltants. També és una tradició molt oral, normalment passava d’avis a fills i a nets, però avui la gent s’informa a través d’Internet i això genera molts problemes. Aprofito per dir que aquestes aplicacions on fas una fotografia i et diuen quin bolet és, això és un perill molt greu. Hem fet el catàleg de la Garrotxa i portem més de 2.000 espècies i això és segurament entre un 30 o 40% del que es pot trobar. Per tant, és impossible que una aplicació que només té 200 o 300 espècies a la base de dades encerti el que li ensenyes. 

Fa la sensació que abans anaven a buscar bolets aquells que hi entenien, i ara tothom s’hi atreveix. Ho veu així?
Sí, i nosaltres ho patim perquè a vegades anem a buscar coses interessants i ens ho trobem tot trepitjat i fet malbé. A banda que hi ha estudis seriosos d’àmbit europeu sobre la massificació de gent al bosc, i el que provoca és que s’asseca la capa de dalt, allà on surten els bolets, i fa que en surtin menys. 
 
S’ha posat de moda.
Sempre hi ha hagut gent que anava a buscar bolets, però ara sembla que més. Abans et trobaves molta gent durant el cap de setmana i ara ja és cada dia. La gent hi va amb bona voluntat, però sense coneixement. I moltes intoxicacions no són confusions sinó que la gent agafa un bolet i se’l menja sense saber què és. 

Hi ha relleu generacional en aquest àmbit? 
Per anar a buscar bolets per menjar sí que hi ha gent jove. En el nostre àmbit he de dir amb certa tristor que no hi ha gent jove ni relleu generacional. Curiosament, en regions com ara Castella i Lleó, Madrid, Galícia..., on no hi ha tradició, sí que s’hi veu gent jove interessada, més aviat pel tema naturalista. Són micòlegs que no els veuràs menjar bolets, però hi van per investigar. I després hi ha els que van a guanyar diners. Colles de gent jove que volen treure’s  un sou, tot i que hi ha una regulació comercial estatal. 

I el canvi climàtic com està afectant?
Ho hem notat perquè abans sortíem tot l’any i ara estem un parell de mesos sense sortir al bosc perquè no hi ha res. També hi ha hagut alguna aparició de bolets d’origen tropical i hem trobat alguna espècie del Carib o d’Austràlia.